L'AMB, la FEMP i la DGT presenten a Madrid la primera guia per a la implementació de zones de baixes emissions a les grans ciutats d'Espanya

| Tema: Contaminació

La guia es basa en l'exemple de la ZBE Rondas BCN, creada i liderada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) juntament amb els cinc municipis de la metròpolis que la integren i es basa en les dades del registre de vehicles de la Direcció General de Trànsit (DGT)

El model es basa en el sistema d'etiquetes dels vehicles de la DGT, un sistema de control automàtic de lectores de matrícules, senyalització comuna i comunicació i acceptació ciutadana

La nova Llei de canvi climàtic i transició energètica del Govern espanyol obligarà a totes les ciutats de més de 50.000 habitants a establir zones urbanes de baixes emissions. En total, 148 ciutats del país hauran d'implantar aquesta mesura abans del 2023

Dicha medida representará una mejora de la calidad de vida para los 24 millones de personas que hoy respiran aire contaminado, un 52 % de la población española

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i la DGT ha presentat avui, dijous 17 de juny del 2021, a la seu de la FEMP, a Madrid, la primera Guia tècnica per a la implementació de zones de baixes emissions per a tot el país.

A l'acte de presentació hi ha participat el secretari general de la FEMP, Carlos Daniel Casares; el president de la Comissió de Transports, Mobilitat i Sostenible i Seguretat Viària de la FEMP, Alfonso Gil; el vicepresident de Mobilidad, Transport i Sostenibilitat de l'AMB, Antoni Poveda, i la subdirectora general adjunta de Vehicles de la DGT, Susana Gómez.  

El manual, fet conjuntament entre l'AMB i la FEMP i amb la col·laboració de la DGT té com a objectiu promoure i ajudar les autoritats municipals a implantar aquestes zones a les seves localitats a partir de l'exemple de la ZBE Rondes BCN. Aquesta l'ha creat i l'ha liderat l'AMB juntament amb els cinc municipis de la metròpolis de Barcelona que la integren. 

El model metropolità de ZBE de l'AMB se sustenta el els cinc eixos clau següents: 
  • Model d'ordenances comú. La posada en funcionament de les ZBE de l'AMB parteix d'un model d'ordenança comú per a tots els municipis. 
  • Sistema d'etiquetes de la DGT. Les ZBE es basen en l'ús del sistema estatal d'etiquetes de vehicles de la DGT. 
  • Model de ZBE 2.0. Es planteja un sistema de control automàtic mitjançant sistemes tecnològics de lectura e matrícules. Amb més de 120 càmeres de lectura de matrícules, es tracta d'un dels projectes tecnològics més ambiciosos de l'Estat.
  • Senyalització comuna. Es proposa un sistema de senyalització comú per a totes les ZBE. La senyalització implantada per l'AMB ha estat assumide recentment per la DGT per implantar-la a la resta d'Espanya. 
  • Comunicació i acceptació ciudadana. Establir una ZBE comporta múltiples accions per comunicar la mesura i motivar-la.
La Guia, en què s'exposa el procediment técnic per implantar les zones de baixes emissions estarà disponible en format digital per poder-la descarregar i, a més, l'AMB enviarà la publicació als municipis de més de 50.000 habitants perquè els serveixi de model quan l'hagin d'implementar. 

"La ZBE Rondes BCN, la més gran del sud d'Europa i que inclou gairebé 2 milions d'habitants, ha suposat una aporta ferma i decidida de l'AMB per reduir la contaminació atmosfèrica i millorar la qualitat de l'aire i la qualitat de vida dels nostres conciutadans. Des de l'AMB creiem que, per les característiques que té, és extrapolable a qualsevol urbs d'Espanya de mida gran o mitjana. Per això hem elaborat aquesta Guia que avui presentem. Així mateix, ens oferim a compartir l'experiència tècnica amb tots aquells municipis i metròpolis que hi estiguin interessats", ha exposat el vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l'AMB, Antoni Poveda. "Amb la implantació de la ZBE Rondes BCN, un cop més el món local és a l'avantguarda de les mesures per al progrés social i econòmic en la lluita contra el canvi climàtic i la millora de la qualitat de l'aire", ha afegit Poveda. A més, afegeix que és una mesura molt comuna a Europa, implementada ja en més de 200 ciutats, però amb escassa implantació fins ara a Espanya.

En paraules de Carlos Daniel Casares, secretari general de la FEMP, es tracta "d'una aposta real i permanent que mantenim les entitats locals per ciutats saludables, sostenibles i segures, ciutats on de veritat hi puguin viure les persones; és la revolució municipalista de les tres esses". A la presentació, Carlos Daniel Casares ha recordat els actes celebrats anteriorment a la seu de la FEMP, com la presentació de bones pràctiques d'alguns ajuntaments espanyols relacionades amb el canvi climàtic i la Guia per implantat el límit de velocitat a 30 km/hora, i ha reconegut a la seva inervenció les actuacions que alguns ajuntament han fet en tot allò relacionat amb l'impuls de mesures per rebaixar les emissions de les ciutats. En concret, va esmentar "la feina de l'Ajuntament de Madrid en l'etapa de Manuela Carmena, quan a més va apostar per Madrid Central".

Per la seva banda, el president de la Comissió de Transports, Mobilitat Sostenible i Seguretat Viària de la FEMP, Alfonso Gil, que ha afirmat que els ajuntaments "portem anys dient que volem una mobilitat sense fums, sense soroll i sense morts a les nostres calçades" , ha assenyalat que la reducció d'emissions no només es farà en 149 ajuntaments que avui ho han de dur a terme, "sinó que molts altres alcaldes i alcaldesses de ciutats espanyoles, que no en tenen l'obligació, també exploraran aquestes vies perquè estan compromesos amb la millora dels seus pobles i ciutats".

Gil s'ha referit als fons europeus i ha recordat que 1.500 milions d'euros estaran a disposició dels ajuntaments espanyols per a la implementació de les zones de baixes emissions i per a la transformació de les flotes en no contaminants. "Ens podem posar al capdavant d'Europa, i això arribarà gràcies a les entitats que ho gestionen millor: els ajuntaments", ha remarcat.

Alfonso Gil ha apostat per homogeneïtzar en la mesura del possible per no tornar boig a l'ciutadà. "O dit d'una altra manera, que quan un ciutadà surti de Bilbao i vagi Barakaldo i hi hagi una zona de baixes emissions, entenguin el mateix llenguatge."

Segons Susana Gómez, sotsdirectora general adjunta de Vehicles de la DGT, "els ciutadans podran saber quines zones de baixes emissions hi ha a la ciutat per on estiguin circulant, ja que la Plataforma del vehicle connectat DGT 3.0 està en disposició de rebre la informació sobre zones de baixes emissions o altres restriccions, els seus horaris i la tipologia de vehicles als quals afecten, i a continuació es comparteix gratuïtament i en temps real a través del Punt d'Accés Nacional d'informació de trànsit, de manera que els fabricants de vehicles, els navegadors i les aplicacions de mobilitat podran conèixer el grau de restricció que afecta els seus itineraris en tot moment, per establir així rutes més intel·ligents".

El cas de la metròpolis de Barcelona

Des de l'1 de gener de 2020, per vetllar per la salut de la ciutadania i millorar la qualitat de l'aire, i tal com ja s'ha fet en més de 200 ciutats i metròpolis europees, s'ha restringit la circulació permanentment en la ZBE Rondes de Barcelona, de dilluns a divendres feiners, entre les 7.00 i les 20.00 h, als vehicles més contaminants, és a dir, aquells als quals no correspon etiqueta ambiental de la DGT (Zero, Eco, C i B). La mesura afecta tant els vehicles de l'Estat com als estrangers. S'han contemplat moratòries per a furgonetes, autobusos, autocars i camions.

La ZBE Rondes de Barcelona és una de les zones de baixes emissions més grans d'Europa, amb una extensió total de 95 km2, i afecta cinc municipis metropolitans: Barcelona (excepte la Zona Franca industrial i el barri de Vallvidrera, el Tibidabo i Les Plans), Sant Adrià de Besòs i l'Hospitalet de Llobregat, i part d'Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat.

Per donar a conèixer tot el que això implica, l'AMB ha creat i activat el web informativa i de Registre metropolità, en la qual s'ofereix tota la informació sobre la ZBE Rondes BCN, així com els tipus d'excepcions i autoritzacions. Aquesta és la plataforma tecnològica on s'han d'inscriure els ciutadans amb vehicles als quals no correspon etiqueta ambiental de la DGT, així com els estrangers, que, posteriorment, podran sol·licitar i tramitar les seves autoritzacions per poder accedir i circular dins de la ZBE Rondes BCN. Actualment, el nombre total de visites acumulades ja supera el milió i mig. L'eina de consulta d'etiquetes de la DGT i matrícules arriba a les 268.000 consultes. El Registre metropolità de vehicles estrangers i altres vehicles autoritzats ja ha rebut ja més de 100.000 sol·licituds.

Després de l'èxit de la ZBE Rondes BCN, l'AMB està impulsant altres zones de baixes emissions locals, com a Sant Cugat de Vallès i Sant Joan Despí.

Les zones de baixes emissions són només una peça del puzle de la nova mobilitat metropolitana. En el cas de l'AMB, l'organisme metropolità ha traçat un nou full de ruta, el Pla Metropolità de Mobilitat Sostenible, PMMU 2024, per millorar els serveis de transport públic i crear nous carrils bus, impulsar la bicicleta construint més infraestructures i serveis, optimitzar el transport urbà de mercaderies, gestionar les zones de càrrega i descàrrega i impulsar els vehicles elèctrics i de baixes emissions, entre altres.
Beneficis de les ZBE

La implantació de les ZBE té una sèrie de beneficis importants, tal com es pot veure en el cas de l'AMB i la ZBE Rondes BCN de la metròpolis de Barcelona:
  • S'ha reduït més d'un 50 %, el nombre de vehicles circulants sense etiqueta ambiental. La proporció de vehicles que circulaven sense distintiu ambiental per aquesta àrea va passar del 20 % durant el seu anunci (el 2017) al 9-10 % durant la primera meitat de l'any 2020, i al 2-2,5 % en l'actualitat.
  • La ZBE Rondes BCN ha contribuït a la renovació de parc de vehicles. En l'últim any s'ha accentuat el desballestament dels vehicles més contaminants, amb un descens de 80.000 vehicles sense etiqueta ambiental.
  • El 95 % de les persones enquestades per l'AMB creu que la contaminació és un problema important, el 93 % coneix la ZBE Rondes BCN, el 80 % la valora favorablement i el 53 % considera que es tracta d'una mesura justa.
  • Un estudi de el passat mes d'abril de l'Aliança Europea de Salut Pública assenyala que les ZBE són les mesures més efectives per reduir la contaminació dels tòxics locals PM10 i NOx: https://epha.org/air-pollution-and-transport -policies-at-city-level.
Una mesura alienada amb la Llei de canvi climàtic
La nova Llei de canvi climàtic i Transició Energètica de Govern obligarà a establir zones de baixes emissions (ZBE) urbanes en totes les ciutats de país de més de 50.000 habitants, com a mesura essencial per a la millora de la qualitat de l'aire. Això suposa que, en total, 148 ciutats de país hauran d'implantar aquesta mesura abans de 2023.

Això representarà una millora de la qualitat de vida per als 24 milions de persones que avui respiren aire contaminat en aquestes ciutats, un 52% de la població d'Espanya.

Amb l'objectiu que aquestes zones de baixes emissions i altres regulacions d'accés als vehicles en àrees urbanes siguin conegudes per tots els conductors, independentment de la ciutat per la qual circulin, la DGT va publicar a primers de juny una instrucció en què es regulen aquestes àrees i es crea un senyal vertical que indica quins vehicles poden circular per les mateixes.

D'altra banda, les zones de baixes emissions també s'inclouen en el Pla de recuperació, transformació i resiliència d'Espanya, presentat el 7 d'octubre del 2020, que s'emmarca en el nou Fons de recuperació Next Generation EU. Aquest nou fons permetrà mobilitzar un volum d'inversió sense precedents: fins a 140.000 milions d'euros en els propers 6 anys.

Més enllà de la nova Llei del canvi climàtic del Govern, que estableix l'obligatorietat per al territori espanyol, cal destacar que anteriorment ja s'apuntaven aquest tipus de mesures per millorar la qualitat de l'aire des de diferents àmbits europeus i internacionals, com a la Directiva 2008 / 50 / CE de Parlament Europeu i de Consell, de 21 de maig de 2008; la Carta Europea per a la Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, de l'any 2000; l'Acord de París, de 2015; així com la declaració de l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 25 de setembre del 2015.

Enllaços relacionats