L'urbanisme dels espais oberts

Tornar

Paisatge, lleure i producció

L'urbanisme dels espais oberts: Paisatge, lleure i producció
Data:
27.03.14
Municipi:
Santa Coloma de Gramenet
Lloc:
Auditori Can Roig i Torres

Segon Workshop

L2 Metro
TMB-Metro Estació d'Artigues / Sant Adrià
L1 Metro
TMB-Metro Estació de Santa Coloma
Línies Bus
Informació sobre les diferents línies de Bus al peu de la plana.

L'urbanisme dels espais oberts: Paisatge, lleure i producció


Des de l'aprovació del PGM als anys 70, els espais oberts han pres un protagonisme creixent a les nostres ciutats. Si aleshores varen ser defensats com a elements de protecció i reserva, avui són reivindicats com a espais de lleure, com a valuosos llocs de la producció singular i sobre tot com a components essencials del paisatge metropolità. Els parcs naturals, els rius, els corredors verds, els jardins i els parcs urbans, les platges del front litoral, són elements clau per la qualitat de la Barcelona metropolitana.

En aquest segon workshop s'han presentat i discutit els conceptes i instruments de l'ordenació dels espais oberts, amb l'objectiu que el Pla Director Urbanístic metropolità aconsegueixi una síntesi adequada de les preocupacions de l'ecologia urbana, del medi ambient i del paisatge de la gran escala.

Les presentacions i taules de discussió s'han centrat en discutir: el paper que han de tenir els espais oberts en el PDU metropolità, concretant-ne les problemàtiques i les seves oportunitats; també en quines són les activitats, la gestió i la regulació mes convenients dins del sòl no urbanitzable;  així com en identificar les estructures cíviques existents i posar en valor la capacitat de les infraestructures verdes per millorar la relació entre els teixits consolidats i els espai lliures.

Programa del workshop:






TAULA 1 El rol dels espais oberts dins del mosaic territorial de l'AMB. Friccions i pertorbacions
Xavier Mayor
, biòleg, especialista en ecologia ambiental i planificació estratègica
Relatora: Maria Goula, arquitecta-paisatgista, directora Màster Paisatge UPC

La interpretació dels anomenats espais oberts ha experimentat una evolució molt apreciable en la darrera dècada. La introducció dels conceptes, idees i visions que s'han fet des de l'ecologia del paisatge o territorial, fins i tot en espais urbans, han obert un ventall de possibilitats d'aproximar-se també des d'aquesta disciplina a la millor comprensió, i per tant, planificació i gestió d'aquests espais.

L'aproximació clàssica del anomenat "sòl no urbanitzable (SNU)" és obsoleta i caduca ara, i una cotilla per a plantejaments més innovadors i eficients. Cal superar-la. L'essència ecològica del mateixos, fa que l'aproximació des de l'ecologia aplicada resolgui molt millor i de manera més potent els seus valors estratègics, els ecològics, els ambientals, i també els productius. I ho fa poden decidir més sòlidament sobre la capacitat d'acollir activitats - noves activitats- en espais oberts. Això és així especialment si l'objectiu és que les coses que hi posem al damunt encaixin millor i generin més actiu, tot mantenint els valors i serveis ecosistèmics que proveeixen.

Amb aquest nou enfocament, cal determinar el valors estratègics, estructurals i funcionals de les diferents peces que configuren els espais oberts. Fer-ho ens permetrà definir millor les activitats que hi són compatibles, clau per tal d'enfrontar el repte d'una transformació territorial. Transformació que, cada dia més, ens demana redefinir les possibles activitats que s'hi puguin realitzar. Això ens porta a tenir més capacitat  per abordar consistentment  les friccions i les pertorbacions que la nostra activitat genera en aquesta mena d'espais, especialment en el context metropolità.

Maria Goula
La relatora de la taula, Maria Goula, és Doctora arquitecta per la UPC i Màster d'Arquitectura de Paisatge. Actualment, és sots-Directora de Relacions Internacionals de l'ETSAB, Directora del Màster Universitari en Paisatgisme ETSAB-ESAB i  professora lectora del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori. És membre fundador del comitè organitzador de la Biennal Europea de Paisatge de Barcelona i del Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba. Integrant del Centre de Recerca i Projectes de Paisatge Barcelona, DUOT, UPC des de 1994. Co-autora dels Catàlegs de Paisatge de Lleida i de Comarques Gironines sota la coordinació  de l'Observatori de Paisatge de Catalunya. Premi Territori de la SCOT 2011 pel Catàleg de les Comarques Gironines.


TAULA 2 Les activitats en els espais oberts. L'oci i el lleure. L'agricultura.
Antoni Farrero
, enginyer  de forests, coordinador d'infraestructures AMB
Relator: Marc Montlleó, biòleg i director Projectes Ambientals BR

En aquesta ponència s'analitza la gestió i l'evolució dels diferents tipus d'espais oberts metropolitans des de l'aprovació del Pla General Metropolita. Es fa una especial referència al canvis produïts en la concepció d'aquests espais dins dels estaments tècnics i científics en els darrers anys i s'estudien els diferents factors que han propiciat el canvi de paradigma.

Per aquesta anàlisi ens recolzem en l'experiència de l'AMB  com a institució que ha assumit un paper central en la gestió de l'espai públic metropolità. Així l'AMB disposa d'un bagatge de més de vint-i-cinc anys en la gestió directa de la xarxa de parcs i platges metropolitanes i també ha  estat l'impulsor del planejament  i la gestió de projectes territorials d'envergadura com són el del Parc de Collserola els darrers projectes desenvolupats a l'espai fluvial del Llobregat o el planejament del Parc Agrari.

També es tracta de la problemàtica generada a l'entorn de les activitats agrícoles, forestals i de lleure com a motors, per una banda, de la dinàmica del coneixement i conservació dels espais oberts i com a generadores d'impactes i pertorbacions, per una altra. Tot plegat ens fa encarar el repte d'un nou planejament dels espais oberts amb l'objectiu de maximitzar-ne les utilitats socials i d'us públic d'una forma equilibrada amb els requeriments econòmics i ambientals.

Marc Montlleó
El relator Marc Montlleó és biòleg per la Universitat de Barcelona i obté un Màster en Enginyeria Ambiental per l'Institut Català de Tecnologia i la Universitat Politècnica de Catalunya. Després d'un període com a tècnic mediambiental en Taller d'Enginyeria realitzant tasques de direcció d'obra ambiental i redacció de projectes En 1999 inicia la seva trajectòria professional a BR i participa en la coordinació i redacció de projectes com l'Avaluació Ambiental Estratègica del Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona, el procés de recuperació del tram final del riu Besòs, el projecte d'esculls artificials al litoral de Barcelona, el projecte bàsic i executiu del Zoo Marí, les directrius ambientals de l'Ecobarri de Vallbona, així com informes ambientals de les modificacions urbanístiques de la ciutat de Barcelona. Així mateix, ha estat membre de les comissions de seguiment ambiental de l'Aeroport de Barcelona, la Depuradora del Baix Llobregat i el desviament del riu Llobregat. L'any 2011, assumeix el càrrec de Director de Projectes Ambientals. En paral•lel, desenvolupa la seva activitat docent com a professor associat al workshop Productive Land del BIArch i, des de 2008, com a professor del Màster de Gestió de la Ciutat de la Universitat Oberta de Catalunya.


TAULA 3 Espais lliures i sistema de propietat. Regulació del SNU
Pablo Molina
, advocat, especialista en dret urbanístic i medi ambient
Relator: Carles Castell, biòleg, cap de l'Oficina Planificació Ambiental Diputació de Barcelona

Els espais lliures en l'Àrea Metropolitana són elements d'una gestió complicada. D'una banda, tenen un valor essencial per l'entorn de l'AMB, que va molt més enllà de la seva configuració de simple espai buit i que, per llur complexitat haurien de ser objecte de polítiques positives en conseqüència.

El propi disseny del PGM confirma aquesta relació tan important. No debades els espais lliures es configuren en aquest instrument amb vocació global prescindint de la delimitació municipal preestablerta. I, no obstant aquesta essencialitat, la gestió dels espais lliures es fonamenta una vegada més en polítiques de no fer i en l'aplicació de l'article 47 de la Llei d'Urbanisme com a barem d'actuacions.

Un bon exemple de la distància entre el rol fonamental dels espais lliures i la seva realitat es pot trobar en la dinàmica d'adquisició dels espais lliures destinats a zones verdes públiques que comporta la subjecció dels municipis de forma individualitzada a un risc econòmic importantíssim (en estimacions de l'AMB, 36 milions d'euros per l'any 2013).
És imperatiu que el PDU reflexioni sobre els instruments jurídics, econòmics i urbanístics per dotar als espais lliures de la seva veritable naturalesa de sistema metropolità. Dimensionar correctament el valor que aporten aquests espais en sòl no urbanitzable i flexibilitzar llur configuració en sòl urbà hauria de permetre una nova aproximació, més coherent amb llur importància.

Carles Castell
El relator Carles Castell és Doctor en Biologia, Màster en Gestió Ambiental en el Món Rural i Màster en Funció Directiva. Durant deu anys va ser investigador a la  Universitat Autònoma de Barcelona sobre la dinàmica dels ecosistemes mediterranis. Els darrers vint anys ha treballat a la Diputació de Barcelona, desenvolupant programes d'anàlisi, planificació, gestió i seguiment en espais naturals, on actualment és el Cap de l'Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Ha publicat nombrosos llibres i articles científics i divulgatius i col·labora regularment en diversos cursos i programes de postgrau. És també President de EUROPARC-España, la secció de l'estat espanyol de la Federació Europea de Parcs.

TAULA 4 Estructures cíviques i verdes en els conjunts metropolitans
Maria Rubert,
arquitecta i catedràtica d'urbanística ETSAB-UPC
Relator: Antoni Alarcón, biòleg, gerent Consorci del Besós

Els espais oberts(*) no són la resta, el romanent o el sobrant d'una ciutat construïda,  sino l'espai d'oportunitat i modernització de les metròpolis. El PDU té en els espais oberts d'escala intermèdia la possibilitat d'establir les noves estructures d'enllaç, nous àmbit de treball, que combinin i donin sentit al que en el planejament anterior estava descompost com a vies, verd i equipaments. 

Les necessitats de les metròpolis són canviants i és en l'ús variable dels grans espais buits on es poden trobar solucions a les qüestions de futur. Espais de convivència que han de fer possible en el futur plantejar nous enllaços  d'infraestructures a diferents escales, replantejar de manera seriosa les alternatives energètiques, afavorir els usos actius i  productius vinculats a les formes de l'oci contemporani -compatible amb  noves formes d'explotació  agrícola, ramadera o  forestal. Els espais oberts d'escala intermèdia han de permetre inserir una nova estructura de compromís d'espais lliures que  estableixin noves connexions i enllaços  en el contínuum metropolita.

Les idees d'aprofitament però sobretot el paper que els espais oberts tenen a la ciutat contemporània han canviat. Cal mirar i pensar aquests com espais d'oportunitat, però també com espais en blanc, per usos imprevistos, els espais per on es renova la metròpolis. Una mirada que necessàriament ha d'abordar diferents escales i compromisos: Espais necessàriament més fluids, menys estàtics, que no vol dir legalment més imprecisos, però sí necessàriament "oberts" a les noves contingències i requeriments ambientals.

El planejament al s XX va fer sovint de l'estructura de grans vies i dels grans espais buits i verds, l'argument del dibuix i estratègia de forma general  (cinturons, dits, cunyes, noves malles) que van servir per dibuixar el nou perfil de ciutats capitals. Al s XXI podem imaginar nous arguments, menys abstractes, que dibuixin estratègies de futur de la metròpolis -que té ja un grau de complexitat i compactació notables-, necessàriament a diferents escales. D'una banda aquells  vinculats a l'estructura geogràfica i a criteris ecològics, però també altres relatius a les oportunitats d'enllaç entre espais d'equipament, avingudes i espais lliures, per transformar situacions amb dèbil estructura.

(*)
  • A les discussions caldrà posar sobre la taula i valorar plans, projectes i exemples que permetin alimentar el workshop.
  • Al workshop ens centrarem en els paisatges del Besòs, partint del treball endegat per AMB a propòsit dels espais lliures de Santa Coloma. Un àmbit per abordar per on pot iniciar una relació de continuïtats, més equilibrada entre els teixits pròxims i els espais lliures i equipaments locals.

Antoni Alarcón
El relator Antoni Alarcón és gerent del Consorci del Besòs. Per altra banda treballa en diferents temes metropolitans com ara la redacció del Pla especial del Parc de Natural de Collserola. Ha treballat a Barcelona Regional, on ha dirigit i coordinat diferents estudis, on destaquen per la seva rellevància el projecte de recuperació del tram final del riu Besòs, els projectes vinculats al Zoo de Barcelona, la remodelació del front litoral del Besòs i altres treballs, tots ells vinculats a la planificació territorial i a la recuperació urbana. Ha participat en la redacció del Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona. Anteriorment ha treballat a la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, en la gestió de la costa metropolitana i en la planificació dels rius Llobregat i Besòs. Ha participat com a representant de diferents administracions, en esdeveniments internacionals com ara  la Cimera de Río de Janeiro el 1992, tant a la CNUMAD com en el Fòrum Global 92 de les Organitzacions no Governamentals; a les reunions preparatòries, a la firma i seguiment de la Carta d'Aalborg; a la Cimera de Johannesburg el 2002, entre d'altres.
Els procés de redacció de l'avantprojecte del PDU disposa d'un espai on-line per continuar el debat iniciat a les taules de treball presencials. Les aportacions fetes es traslladen a la taula redactora.

Accés a la xarxa d'experts

Resum executiu dels debats virtuals del WS 2
Les reflexions del PDU recullen les visions i opinions que diferents experts ofereixen sobre el futur de l'urbanisme a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Reflexions del PDU

Localització

Com anar-hi?
Transports al voltant de...