Metròpolis Barcelona
Les ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona comparteixen polítiques, infraestructures, relacions i mercats de treball, educació i cultura, habitatge, salut, seguretat, mobilitat, energia i subministraments, etc. La vida ciutadana, arreu del territori, ha esdevingut metropolitana.
L'AMB presenta l'exposició Metròpolis Barcelona, una iniciativa que mostra la realitat d'aquest territori metropolità en tots els seus àmbits. L'exposició complementa el procés de definició del nou Pla Urbanístic Metropolità - PDU.
Barcelona entre les metròpolis
Per la seva situació geogràfica i la seva cultura urbanística, Barcelona disposa d'un perfil propi que li atorga un caràcter singular respecte d'altres metròpolis capitals d'arreu del món.
Destaca el valor de la seva història, la compacitat del seu creixement i, sobretot, la forta dinàmica de finals del segle XIX i de segle XX. Les transformacions dels darrers quaranta anys, tant en els espais urbans com en les activitats econòmiques i residencials, l'han convertida en una ciutat rellevant en el panorama europeu.
Metròpolis Barcelona:
un pol capital a Europa
L'àrea metropolitana de Barcelona té un paper rellevant dins del context europeu. Aquests conjunts de ciutats s'agrupen segons diversos models espacials i cobreixen un territori específic que, en el nostre cas, es concentra en l'arc mediterrani.
Metròpolis Barcelona: 1975-2015
Al llarg d'aquests quaranta anys s'han modernitzat infraestructures, arranjat carrers, ampliat voreres, augmentat arbrats, construït nous barris amb parcs i serveis, s'han mantingut la reserva forestal de Collserola i l'activitat agrícola del delta del Llobregat. Les platges han reviscut i les lleres dels rius, començant pel Besòs, s'han obert a la ciutadania.
Noves formes de viure i treballar
En els darrers quaranta anys, la societat i l'economia de la metròpolis han evolucionat substancialment.
La població s'ha envellit, hi ha menys naixements i una major diversitat fruit de la immigració internacional. L'economia industrial ha donat pas a l'economia dels serveis a la producció, els serveis personals i el coneixement.
La forma metropolitana de l'activitat econòmica
L'activitat econòmica metropolitana és diversa, dispersa i complexa. Defineix el pla del terra de la metròpolis i determina en bona part l'horitzó del paisatge urbà que percebem els ciutadans.
L'àrea metropolitana es pot explicar a través de les formes contemporànies de l'activitat econòmica.
Els teixits urbans residencials
Els trenta-sis municipis que conformen l'Àrea Metropolitana de Barcelona tenen l'origen en un conjunt de viles i ciutats ben situades en el territori. Totes han tingut un important creixement en els segles XIX o XX, amb un fort component residencial fins al principi del segle XX. Més tard sorgeixen àrees especialitzades amb usos excloents.
El metabolisme metropolità
La ciutat és l'hàbitat principal de l'espècie humana; més de la meitat dels humans viuen en una conurbació. La ciutat és un espai físic, però sobretot és un espai funcional. La vida quotidiana s'hi desplega i s'hi manté gràcies als fluxos constants d'aliments, matèries primeres, energia, aigua i també persones.
Tot plegat genera productes manufacturats, residus i emissions.
Nous paisatges metropolitans
En els darrers anys, la realitat metropolitana ha passat de la cultura urbana de la compacitat, les places i els carrers a experimentar una progressiva dilatació dels àmbits, la incontinència dels límits i la indecisió dels intersticis. L'aparició de nous espais rígidament especialitzats i consagrats únicament a garantir el moviment eficaç dels cotxes ha derivat en la incorporació de nous i potents subjectes que estructuren els paisatges contemporanis.
La mobilitat metropolitana
La mobilitat de persones i mercaderies a la metròpolis ha augmentat en gran mesura en els darrers quaranta anys, alhora que s'ha passat d'un model radial centrat en Barcelona a una configuració de la xarxa viària articulada a partir de subcentres municipals. Les xarxes de transport públic estan més ben connectades gràcies a les polítiques d'integració tarifària i a una major intermodalitat.
Les innovacions a la ciutat
Històricament, les ciutats han estat espais de creativitat, progrés i civilització, llocs que faciliten al mateix temps la interacció social necessària per a la innovació. Avui, la digitalització de l'entorn està transformant la manera d'interactuar, gestionar, desplaçar-se i viure a la ciutat.