L'exposició

Aquesta exposició va mostrar la Metròpolis Barcelona projectada des de tres perspectives: el passat, el present i el futur. Per fer-ho, el projecte expogràfic es va organitzar a través d'un espai central i uns cubicles que oferien una visió conjunta dels àmbits i alhora preservaven la seva individualitat.




Es va ensenyar quina és la situació actual de la Barcelona metropolitana, es va tractar d'entendre-la com el resultat de la seva transformació urbana en els darrers 40 anys sobre el Pla General Metropolità (PGM) de 1976. En aquest període, el planejament ha consolidat un territori urbanitzat que pot ser explicat com una metròpolis de ciutats diferents que mantenen un caràcter propi.

Així mateix, un cop explicat el present com a resultat de la transformacions del passat, l'exposició va projectar la galeria d'oportunitats del futur de la ciutat metropolitana.



Tots els vídeos de l'exposició

El context

Àmbit històric i territorial
  • Barcelona entre les metròpolis
    Per la seva situació geogràfica i la seva cultura urbanística, Barcelona disposa d'un perfil propi que li atorga un caràcter singular respecte d'altres metròpolis capitals d'arreu del món.

    Destaca el valor de la seva història, la compacitat del seu creixement i sobretot, la forta dinàmica de finals del segle XIX i el segle XX. Les transformacions dels darrers quaranta anys, tant en els espais urbans com en les activitats econòmiques i residencials, l'han convertida en una ciutat rellevant en el panorama europeu.
  • Metròpolis Barcelona: un pol capital a Europa
    L'àrea metropolitana de Barcelona (AMB) té un paper rellevant dins del context europeu. La seva posició geogràfica estratègica i el seu pes poblacional es potencien a través de les xarxes de transport (tren, carretera, vaixell i avió) i de comunicacions, que la interconnecten amb les principals àrees metropolitanes del continent. Aquests conjunts de ciutats s'agrupen segons diversos models espacials i cobreixen un territori específic que, en el cas de l'AMB, es concentra en l'arc mediterrani. A escala mundial, Barcelona ocupa una posició líder com a lloc de producció i recerca, destinació turística, centre de negocis, pol cultural i d'innovació, i port comercial i de lleure.
  • Metròpolis Barcelona: 1975/ 2015
    El període 1975-2015 correspon al gran creixement de Barcelona a l'empara del PGM i al desplegament d'una gran metròpolis europea.

    En aquests anys s'ha duplicat el sòl urbà de les ciutats metropolitanes. La transformació s'ha concentrat en la modernització de les infraestructures, el canvi d'escala dels teixits, la formalització d'una nova estructura d'espais públics verds i el desenvolupament de grans artefactes metropolitans.

    Sessions de treball: Workshop 1 i Quaderns 1 i 2

El present

La situació actual
  • Noves formes de viure i treballar
    En els darrers quaranta anys, la societat i l'economia de la metròpolis han evolucionat substancialment.

    La població s'ha envellit, hi ha menys naixements i una major diversitat fruit de la immigració internacional. L'economia industrial ha donat pas a l'economia dels serveis a la producció, els serveis personals i el coneixement. Els canvis en el mercat laboral han modificat el patró de persona assalariada lligada indefinidament a un mateix lloc de treball i els canvis tecnològics han ampliat l'estructura ocupacional i han modificat la relació de la producció amb el territori.
    Ha canviat la nostra forma de viure i de treballar, i, conseqüentment, també la nostra forma de comportar-nos. S'han ampliat els horaris i les pràctiques d'oci i de lleure en una ciutat que batega les vint-i-quatre hores del dia.

    I tu què hi dius?

    Sessions de treball: Workshop 3 i Quadern 4
  • La forma metropolitana de l'activitat econòmica
    L'activitat econòmica metropolitana és diversa, dispersa i complexa. Defineix el pla del terra de la metròpolis i determina en bona part l'horitzó del paisatge urbà que percebem els ciutadans.

    L'àrea metropolitana es pot explicar a través de les formes contemporànies de l'activitat econòmica, agrupades en tres estrats diferenciats: el comerç quotidià, que es desenvolupa a l'entorn dels mercats i de determinats formats comercials –grans magatzems, centres comercials–; l'oci i el lleure, que es destina als turistes però també als ciutadans en el temps lliure; i els espais d'activitat econòmica especialitzats en la producció, la logística, el coneixement o el sector terciari.

    Sessions de treball: Workshop 3 i Quadern 4
  • Els equipaments de la metròpolis
    Els equipaments, com els espais públics, garanteixen l'estat del benestar i asseguren la qualitat de la vida metropolitana. Són els espais dedicats a l'ensenyament, la sanitat, l'esport, el lleure, la cultura i l'abastament.
    En els darrers anys, se n'han construït molts ¬─més de 3.000─ tot fent un esforç per articular-los amb els preexistents i enriquir significativament el teixit de les dinàmiques quotidianes. La millora de la relació espacial i de la gestió d'aquesta xarxa metropolitana d'equipaments serà, sens dubte, un dels principals objectius per garantir un ús més racional i confortable del conjunt.

    I tu què hi dius?
  • Els teixits urbans residencials
    Els trenta-sis municipis que conformen l'Àrea Metropolitana de Barcelona tenen l'origen en un conjunt de viles i ciutats ben situades en el territori. Totes han tingut un important creixement en els segles XIX o XX, amb un fort component residencial fins al principi del segle XX. Més tard sorgeixen àmbits especialitzats amb usos excloents.

    En aquest apartat ens centrem en l'estudi dels teixits urbans d'ús residencial. Es reconeixen dotze tipus de teixits que es delimiten arreu del territori metropolità. De cada teixit s'analitzen cinc paràmetres representatius: el sistema viari, la compacitat, la densitat d'habitatges, la densitat de població i la diversitat d'usos.
  • Els centres de la metròpolis
    Els espais centrals de la metròpolis són aquells on es concentra la gent. Són els llocs simbòlics i de vida cívica a l'entorn dels centres de poder, al voltant dels equipaments o les estacions, al costat dels grans intercanviadors, als espais lliures.

    La seva forma és canviant i el seu grau d'utilització té una intensitat variable. Hi ha centralitats que neixen de la superposició de visites puntuals, d'altres que són escenari d'esdeveniments. Algunes basen la seva identitat en la quotidianitat i altres es recolzen en el protagonisme continuat que han tingut en diferents moments de la seva història.

    I tu què hi dius?
  • El paisatge de la metròpolis: Ecologia, lleure i producció
    carrers, les places i els parcs de les nostres ciutats es poden renaturalitzar i connectar amb els parcs metropolitans i amb els espais agrícoles i naturals que encara es conserven. Una nova xarxa d'espais oberts que haurà de disposar de totes les connectivitats possibles i que haurà d'estar plena de valors ecològics, possibilitats d'ús per al lleure i capacitats productives. Una xarxa ambiental i social que hauria de ser una de les columnes vertebrals del territori metropolità.

    I tu? Quin és el teu paisatge?

    Sessions de treball: Workshop 2 i Quadern 3
  • El metabolisme metropolità
    La ciutat és l'hàbitat principal de l'espècie humana; més de la meitat dels humans viuen en una conurbació urbana. La ciutat és un espai físic, però sobretot és un espai funcional. La vida quotidiana s'hi desplega i s'hi manté gràcies als fluxos constants d'aliments, matèries primeres, energia, aigua i també persones. Tot plegat genera productes manufacturats, residus i emissions. Aquest cicle permanent és el metabolisme metropolità. Quan no hi parem prou atenció, apareixen disfuncions ambientals i disminueix la nostra qualitat de vida. El funcionament òptim de la ciutat ajuda a reduir les emissions i el seu impacte en el canvi climàtic.

    I tu? Què fas per reduir la teva petjada?

    Sessions de treball: Workshop 5
  • Nous paisatges metropolitans
    En els darrers anys, la realitat metropolitana ha passat de la cultura urbana de la compacitat, les places i els carrers a experimentar una progressiva dilatació dels àmbits, la incontinència dels límits i la indecisió dels intersticis. L'aparició de nous espais rígidament especialitzats i consagrats únicament a garantir el moviment eficaç dels cotxes ha derivat en la incorporació de nous i potents subjectes que estructuren els paisatges contemporanis. Són vores i espais latents que caldrà entendre per assegurar una millor imbricació metropolitana.

    I tu? Què hi faries?
  • La mobilitat metropolitana
    La mobilitat de persones i mercaderies a la metròpolis ha augmentat en gran mesura en els darrers quaranta anys, alhora que s'ha passat d'un model radial centrat en Barcelona a una configuració de la xarxa viària articulada a partir de subcentres municipals. Les xarxes de transport públic estan més ben connectades gràcies a les polítiques d'integració tarifària i a una major intermodalitat. L'estructura urbana compacta afavoreix el desplaçament majoritari a peu i amb bicicleta dins dels centres urbans, un dels punts forts de la mobilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, especialment en el sector central. Davant l'amenaça de l'efecte hivernacle, cal treballar vers una mobilitat sostenible que ajudi a reduir-lo.

    I tu? Com et mous? Estàs ben connectat?

    Sessions de treball: Workshop 5
  • Les innovacions a la ciutat
    Històricament, les ciutats han estat espais de creativitat, progrés i civilització, llocs que alhora faciliten la interacció social necessària per a la innovació. Avui, la digitalització de l'entorn està transformant la manera d'interactuar, gestionar, desplaçar-se i viure a la ciutat. Cada punt digital facilita dades que no solament permeten visualitzar dinàmiques que fins ara havien estat invisibles, sinó també crear sistemes que actuen i responen en temps real, i que alhora milloren l'ús i la qualitat de l'entorn urbà.   

    I tu? Estàs connectat?

    Sessions de treball: Workshop 5
  • Màquina metropolitana
    Crearem una gran maqueta per explicar totes les capes, totes les realitats que té la ciutat. El dibuix dels camins de l'aigua, les canonades del gas, les clavegures, el metro... els boscos, les carreteres... t'ho imagines?
  • Explicació dinàmica de la metròpolis
    La realitat metropolitana canvia al llarg del temps. Si la forma física de la ciutat és fruit d'una construcció lenta però dinàmica, el comportament dels seus habitants en l'espai varia segons l'hora del dia o l'època de l'any. Proposem una doble lectura: des de les modificacions de la forma urbana i des de les interaccions dels ciutadans en els llocs a través de les xarxes de transport i comunicacions. La nostra capacitat per identificar ambdues visions serà el primer pas per afrontar les estratègies urbanístiques que les integren.

    I tu? Què hi dius? Com et mous? Per on et mous?

El futur

Del pla general al pla director
  • Del PGM al PDU
    Aquesta realitat metropolitana ha estat determinada i gestionada durant més de 40 anys pel PGM del 1976. El Pla va ser un document tècnic molt avançat en el moment de la seva redacció que ha rebut moltes modificacions fruit de les demandes socials i econòmiques de la gran transformació de l'àrea metropolitana de Barcelona. L' AMB, vol revisar i posar en alça els nous reptes i oportunitats a través d'un procés participatiu per tal d'elaborar el nou Pla Director Urbanístic. En aquest debat públic, encara obert, hi estan participant experts d'arreu, tècnics, organitzacions, col·lectius i persones implicades en el territori. S'han produït una sèrie de Workshops de treball al voltant dels temes més punyents de l'Urbanisme actual. La web amb.cat és una finestra oberta a tothom per informar i rebre opinions. Aquesta exposició és un pas més.

    Benvingut, benvinguda al debat
  • Galeria d'Oportunitats. El reptes de la ciutat metropolitana
    La descripció de la realitat metropolitana il·lustra el seu gran dinamisme espacial, social, econòmic i morfològic. Una perspectiva temporal mostra alguns canvis de ritme que han marcat noves tendències. En aquest sentit, la crisi més recent és una oportunitat per reorientar novament els processos de construcció de la metròpolis.

    El PDU ha de tenir en compte el llegat del PGM, operatiu durant quatre dècades,  que ha acabat establint unes formes d'actuació avui compartides. Ara cal respondre als reptes que planteja la cultura urbanística contemporània d'acord amb les noves agendes mediambientals, socials i organitzatives. Es tracta d'imaginar espais d'innovació, de cultura, de millora ambiental, de la forma urbana futura, entre d'altres; amb els mecanismes de participació com eines imprescindibles.

    Aquesta galeria suggereix algunes de les múltiples oportunitats del conglomerat metropolità.

Adequació pedagògica

Acció pedagògica per a secundària i batxillerat


Les visites gratuïtes adreçades a grups de Secundària i Batxillerat van acostar els alumnes a l'exposició mitjançant una visita guiada, de 90 minuts de durada, on un expert va interlocutar amb els estudiants i els va explicar els elements més interessants de cada mòdul.
  • Objectius
    Es pretenia que els nois i noies es formessin un criteri sobre el concepte de "territori metropolità" a partir de l'anàlisi i la reflexió, i així, establir nexes entre allò que forma part del seu món i el que hi ha sobre el planell, de manera que poguessin descobrir també, com plasmar amb diferents suports (audiovisual, gràfic, amb imatges) i diferents elements de representació: quadres, indicadors, matrius, esquemes...etc. Una realitat que ells també comparteixen.

    Es va proposar treballar mitjançant preguntes, a través d'un debat, exercicis pràctics i/o algun que altre treball de camp a realitzar a l'escola un cop havien finalitzat la visita.

    El nivell de complexitat de la proposta, la modulava desprès el professor que, coneixent la capacitat dels seus alumnes podia arribar fins a un punt o altre.

    Les activitats que es van presentar eren:
    • Complimentar un dossier explícit de l'exposició amb preguntes concretes/enigmes dels elements més importants/destacats de cada mòdul i que podien anar responent a mesura que avançava la visita.
    • Un debat amb els arquitectes que formaran part de l'equip del PDU, on es van tractar diferents elements de l'exposició. (Es va elaborar un llistat de preguntes a treballar i que cada institut identifiqués els temes que més els hi interessa) L'expert va preguntar als alumnes sobre un tema i es va treballar.
    • Un llistat de textos per a analitzar a classe, relacionats amb la temàtica urbana.
    • Proposta d'accions de recerca/de treball de camp sobre el seu territori (tant de lletres com de ciències). Es va presentar i es va explicar com es podia fer.
  • Proposta de material i activitats ofertes
    01. MetropolisBarcelona_l'Exposició

    02. Mixticitat d'usos

    03. Compilació de textos sobre la ciutat:
    • Sobre Economia: "El dilema de Barcelona: entre el model i la marca". Catalina Serra.
    • Sobre Espai públic: "El espacio público no existe". Manuel Delgado.
    • Sobre Smart cities: "¿Smart Cities o curselería interesada?". Jordi Borja.
    • Sobre Reciclatge d'equipaments: "Tres gegants". Xavier Monteys.
    • Sobre La vivenda: "Barcelona y el problema de la vivienda". Josep Maria Montaner.
    • Sobre Matriu ecològica: "Cuando las ciudades son un refugio de naturaleza". Antonio Cerrillo.
    Descarregar el material 03 amb la compilació dels textos