Recuperació del riu Llobregat, tram 2

Tornar
Imatge del projecte
Jordi Surroca

Recuperació ambiental i revitalització de l'espai fluvial del riu Llobregat, entre Sant Joan Despí i el Prat de Llobregat. Es proposen nous itineraris i espais per al lleure en un entorn natural. També s'ha millorat l'accessibilitat al riu des dels municipis propers.

Fitxa tècnica

Data de projecte:
Març 2007
Data inici de l'obra:
--
Data fi de l'obra:
--
Data d'execució:
Febrer 2011
Municipi:
Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí
Superfície:
207 ha
Cost:
7.406.041,83 €
Autors:
Enric Batlle, Joan Roig (Batlle i Roig Arquitectes)
Direcció de projecte:
Enric Batlle, Joan Roig (Batlle i Roig Arquitectes), Miguel Ángel Gago (eng. tècnic d'obres públiques – TYPSA), Ester Subirà (biòloga – TECNOMA)
Direcció d'obra:
Batlle i Roig Arquitectes, TYPSA
Col·laboradors:
Jordi Larruy (eng. tècnic d'obres públiques – AMB), Catalina Montserrat (eng. agrònoma – AMB)
Contractista:
UTE Dragados - Tau Icesa / UTE Consfel - Azahar

Premis i reconeixements

Finalista dels Premis FAD 2010 en la categoria Ciutat i Paisatge.
Pre-finalista de la XI BEAU Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo 2011.
Seleccionada per la mostra "Contextos" de l'exposició "Vogadors, Architectural Rowers. Hard materiality for a permeable architecture" del pavelló de Catalunya i Balears de la Biennal d'Arquitectura de Venècia 2012.

Descripció

Com ja s'ha esmentat en el tram primer, la intervenció en aquest espai parteix del respecte i l'admiració per l'antiquíssima història del riu Llobregat com a itinerari dins del paisatge, i es concreta en dos objectius. Un és la identificació dels principals condicionants per a la recuperació mediambiental del riu, i l'altre la definició de les actuacions necessàries per millorar-ne la connectivitat al llarg de la llera i l'accessibilitat des dels diferents municipis que l'envolten.

La proposta contempla doncs dos punts de vista complementaris: el riu com a ens viu i canviant, ple de vida pel fet de ser un espai natural, amb la seva pròpia dinàmica, i el riu com a espai verd i d'oci periurbà per als ciutadans. Respectant al màxim el medi natural, la proposta paisatgística té en compte el riu des de la seva visió com a espai verd connectat a la ciutat i al seu entorn. La realització del projecte transforma el que era un límit en un accés de certa urbanitat: es connecten els dos marges del riu i es cusen les xarxes de camins preexistents, al mateix temps que s'implanta un tipus de vegetació coherent amb els recursos hídrics disponibles. Lluny de realitzar intervencions extensives, es tracta d'operacions concentrades i puntuals que generin grans canvis en l'accessibilitat i el recorregut al llarg del riu.

Entre les actuacions concretes realitzades en aquest tram destaca el Parc Fluvial de Sant Boi que recupera per a la ciutadania una gran espai anteriorment ocupat per horts il·legals, i situat molt a prop del centre d'una ciutat que, tot i aquesta proximitat, vivia d'esquena al riu ja que accedir-hi resultava pràcticament impossible per als vianants. La nova passera sobre les vies del tren i la carretera de Sant Vicenç genera un còmode recorregut fins a l'espai fluvial, d'unes tres hectàrees, on s'han realitzat plantacions de diferents espècies de vegetació de ribera: arbres com ara salzes, pollancres, freixes, àlbers i figueres així com plantes aquàtiques, arbustives com la ginesta i enfiladisses com les heures.

Poc més avall, una nova passarel•la permet la connexió de la ciutat de Cornellà amb l'espai fluvial sobrepassant l'autopista, l'autovia i les vies del tren de gran velocitat. És una estructura vital per a l'articulació d'itineraris al llarg dels dos marges del riu. La part central és un mirador excepcional que proporciona una singular visió del riu: es pot apreciar la gran riquesa natural i paisatgística de l'entorn fluvial i alhora la complexitat i organització de les infraestructures metropolitanes.

Una actuació interessant és la implantació de deflectors: es tracta d'uns elements construïts, en forma de triangle, i que projectats amb els pertinents càlculs hidràulics serveixen per estimular la tendència del riu a generar meandres i així diversificar els hàbitats ecològics fluvials tan aquàtics com terrestres i augmentar la infiltració d'aigua. Aquesta i altres actuacions fetes a la llera pretenen engegar un procés de naturalització de l'espai fluvial a mig i llarg termini per tal de que aquest, amb el pas del temps, vagi establint per ell mateix unes condicions que li permetin millorar sense que sigui tan necessària la intervenció humana.