Les platges són espais naturals formats per acumulacions de sorres i graves procedents principalment dels corrents marins i de les aportacions fluvials que, en àrees densament poblades, juguen un important paper com a espais de lleure a l’aire lliure. Les platges metropolitanes es poden considerar un dels indrets col•lectius que expressen, més clarament, el fet metropolità: espai públic transmunicipal, d’ús compartit per la ciutadania i gestió mancomunada a través del Servei de Promoció i Conservació de l’Espai Públic, que s’encarrega de mantenir-les en òptimes condicions per al seu gaudi, en qualsevol moment de l’any.
Fes clic sobre les icones per veure la informació de les platges de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
De Montgat a Castelldefels, el litoral metropolità s’estén al llarg de 40 quilòmetres. D’aquests, 10 corresponen a ports i infraestructures i els 30 restants a les platges dels vuit municipis costaners. En aquest tram del litoral hi ha dos sectors de característiques diferents:
- El sector Maresme-Barcelonès ocupa aproximadament la tercera part del total i comprèn els municipis de Montgat, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Barcelona. La forta demanda social fa que les platges d’aquest àmbit presentin, en general, un nivell d’urbanització més elevat.
MONGAT BADALONA SANT ADRIÀ DE BESÒS BARCELONA
- El sector delta del Llobregat, amb els dos terços restants, inclou les platges del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels. S'hi conserven ecosistemes d'alt valor ecològic, amb dunes i vegetació autòctona, que en alguns punts estan catalogats com a Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i reben un tractament específic.
EL PRAT DE LLOBREGAT VILADECANS GAVÀ CASTELLDEFELS
Les platges ocupen un total de dos milions de m2 de sorra i són un dels escenaris públics més utilitzats pels ciutadans (entre els mesos de juny i setembre poden atreure prop de vuit milions d'usuaris). Aquestes magnituds, encara que incrementen la complexitat del manteniment, són, per economia d'escala, una de les claus que fan que la conservació de les platges, per la Mancomunitat, esdevingui molt més eficient, que si cada municipi l'hagués d'assumir pel seu compte.
En aquest sentit, el Servei de Promoció i Conservació de l'Espai Públic es fixa com a objectius principals oferir un servei més racional, eficient i econòmic, optimitzant la relació qualitat-preu. A les platges metropolitanes s'aplica mensualment un programa específic de control de qualitat i, cada any, es realitzen enquestes als usuaris per tal de conèixer tant les seves característiques i comportaments, com la seva percepció i grau de satisfacció. La feina del Servei se centra en mantenir les platges en les millors condicions possibles pel que fa a la neteja i la salubritat de la sorra i en la instal.lació i el manteniment dels elements de mobiliari considerats necessaris per augmentar-ne la qualitat i el confort.
Platges netes: el sanejament i la neteja de la sorra
Les platges es netegen cada dia, durant tots els mesos de l'any. Tenir una sorra neta i amb bona qualitat sanitària és un objectiu prioritari. Per aconseguir-ho es realitzen analítiques periòdiques i s'hi fan diferents tipus d'actuacions:
El llaurat A principis de primavera es fa la primera operació de preparació de la temporada. Tractors equipats amb arades fan un llaurat de tota la sorra amb l'objectiu de remoure-la en profunditat (50 cm.) i afavorir-ne el sanejament pel contacte amb l'aire i el sol.
La neteja mecànica La neteja mecànica es fa amb dos tipus de màquines: - màquines garbelladores especials que remouen la sorra fins a 10 cm. de fondària i la deixen caure en un sedàs que la filtra i reté les partícules més gruixudes. - màquines autopropulsades petites per a les zones amb dificultat d'accés.
La neteja manual La neteja manual consisteix en el buidat de papereres i la recollida de residus a les zones on no poden actuar les màquines.
Espais protegits Es té una cura especial en la neteja dels espais protegits, que es desenvolupa amb la col•laboració de l’ajuntament de Viladecans, l’ajuntament del Prat de Llobregat i el Consorci del Delta del Llobregat. Aquestes són algunes de les mesures especials, que s’hi apliquen: - Les zones tancades dels espais dunars es netegen sempre de manera manual per tal de no perjudicar la vegetació. - Durant el període de nidificació del corriol camanegre (entre març i juliol) se suspenen les tasques de neteja (excepte en casos excepcionals) per tal de no destorbar el procés. - Periòdicament s’extrauen plantes invasores per afavorir el desenvolupament de la vegetació autòctona.
Niu i pollet de corriol camanegre Corriol camanegre jove
Durant els mesos d'estiu es realitza un programa de control i vigilància de la qualitat sanitària i microbiològica de la sorra, mitjançant analítiques setmanals, per detectar la possible presència de coliformes, fongs i bacteris. Els criteris d'avaluació es basen en els establerts per l'Institut Pasteur de Lille, però amb barems més estrictes. En general, els resultats obtinguts, any rere any, revelen el bon estat de salut de les platges metropolitanes.
Platges equipades: el mobiliari
L'equipament de les platges és un punt clau de caracterització d'aquests espais i segueix un criteri d'homogeneïtat per tal que els usuaris puguin trobar les mateixes condicions de servei, sigui quina sigui la platja que visitin, reforçant alhora la idea de trobar-se en un espai continu i de gestió comuna. Els elements de mobiliari de les platges metropolitanes responen a dissenys acurats que compleixen els requeriments de qualitat, funcionalitat, estètica i adaptació a l'entorn. Molts han estat dissenyats pels mateixos serveis tècnics de la Mancomunitat, a partir d'anys d'experiència. Actualment el mobiliari de les platges metropolitanes està format per senyals, dutxes, papereres, bancs, passeres, rentapeus, àrees de joc (infantils i gimnàstics), armaris salvavides, cadires i torres de vigilància, mòduls de primers auxilis i lavabos públics.
- Entre els elements del mobiliari cal citar el nou model de paperera BINA (premi Delta FAD 2005) amb un disseny monobloc, que disposa d'una tapadora que només es pot treure amb una clau especial. Les papereres s'instal•len als accessos i, si l'amplada de la platja ho requereix, també es col•loquen en línia.
- Una altra peça emblemàtica són les dutxes d'acer inoxidable. Aquests elegants sortidors incorporen criteris de sostenibilitat, com els polsadors d'accionament amb temporitzador i els reductors de cabal per estalviar aigua. El disseny de les bases és sòlid i estable per resistir millor els embats dels temporals.
- Per afavorir l'accés a les platges s'han instal•lat passeres de fusta, des dels passeigs marítims i voreres fins a les zones properes al bany i a les dutxes. En el cas de persones amb mobilitat reduïda, es disposa de passeres especials per apropar-les a l'aigua.
- La nostra contribució a la seguretat es concreta en la instal•lació de torres i cadires de vigilància (premi FAD 1988) i armaris SOS amb salvavides. La senyalització informa de les característiques i serveis de cada platja, de l'estat de la mar, dels usos possibles o prohibits, etc. Hi ha mòduls específics per col•locar als passeigs marítims, a la sorra o als espigons. L'estiu de 2010 es va instal•lar un nou monòlit de senyalització dinàmica.
- Una de les darreres innovacions són els mòduls per a primers auxilis i lavabos. El cub és la forma comuna per al conjunt d'elements que donaran resposta als diferents usos. Cada ús està associat a un color per tal que els usuaris els puguin distingir fàcilment de lluny estant (vermell per a primers auxilis, groc per als lavabos, taronja per als bars, verd per a la informació i blau per a la policia). La seva estructura en forma de caixa redueix al mínim l'ocupació d'espai a la sorra i en facilita l'emmagatzematge durant l'hivern.
- Finalment, també hi ha àreesde joc per a ús infantil i gimnàstic i l'estiu de 2009 es va començar a instal•lar el nou model de xarxa de voleibol amb els pals d'acer inoxidable.
