El jardí de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és el resultat del tractament paisatgístic de la coberta de l’aparcament  i de  la urbanització dels accessos als edificis institucionals. El projecte respon a la idea de trobar un argument paisatgístic, capaç d'incorporar amb naturalitat els elements construïts preexistents. L'estratègia seguida va consistir en agregar-los a dues franges separades de plantació de lligabosc, que canvien de direcció en arribar a cada element, amb una  geometria trencada, d'amplada variable, que els dóna un aspecte de preexistència gairebé natural.

El paisatge i el parc resultant s'assemblen més a una recuperació ambiental d'una  riera existent que a un jardí pensat i dissenyat de cap i de nou . El motiu és que, encara que la forma d'aquesta riera artificial no existia físicament, es pot dir que ja estava implícita en les característiques i la  geometria interna de l'aparcament soterrat. Tot plegat ha acabat generant unes falles tectòniques a la seva coberta que en ser absorbides  per la vegetació han originat un paisatge, gairebé natural, on és possible asseure’s i relaxar-se en algun dels seus racons, o passejar pels seus recorreguts irregulars amb vistes sempre canviants.