Espai Metropolità / Trobades de Cooperació internacional
30 de gener de 2009 Trobada de Cooperació Internacional dedicat a tractar l'estabilitat i el desenvolupament local a la Mediterrània.
1. Nous rols de les àrees metropolitanes i estratègies integrals de cooperació.
2. Qualitat i eficàcia de la cooperació descentralitzada.
3. L'aigua: font de desenvolupament.
4. El Codesenvolupament en la cooperació metropolitana.
1. Nous rols de les àrees metropolitanes i estratègies integrals de cooperació. 08/07/2005 Autor: Joan Prats
COOPERACIÓ I METROPOLITANITZACIÓ EN UN MÓN GLOBAL
L'ajut al desenvolupament és només una de les possibles vies de la cooperació al desenvolupament. En realitat l'esforç que des de cada ciutat, regió o país es fa en favor del desenvolupament és el resultat de factors molt diversos com són el comerç, les inversions, la contribució a la pau, la política migratòria, la política de sostenibilitatmedi ambiental. Hi ha un professor nord americà que mesura el grau de compromís pel desenvolupament de cada país de l'OCDE i arriba a uns resultants bastant interessants...En que posició es troba Espanya i per què?.
L'ajut al desenvolupament va néixer després de la Segona Guerra Mundial sota uns supòsits que el temps ha revelat en gran part sense fonament. Cal veure quins són aquests supòsits a fi de no repetir una història que té més frustracions que èxits. La crisi de l'agenda social-demòcrata durant els 70 determina una crisi de l'ajut internacional al desenvolupament. El sentit de l'ajut canvia amb la prevalença de l'agenda neoliberal durant els 80 i els 90; però el fracàs de l'agenda neoliberal torna a problematitzar el tema de l'ajut a l'agenda de la globalització. Avui l'ajut torna a estar a l'agenda internacional com a compensació necessària de les desigualtats generades per la globalització, però no hi ha claredat ni acord sobre com ordenar l'ajut a fi de garantir l'èxit: breu referència al debat actual a nivell internacional.
Espanya: de receptor a proveïdor d'ajut. La revisió critica de l'OCDE a l'ajut espanyol. Noves orientacions a nivell estatal: el pla director estatal. La mobilització de la societat civil i la resposta municipal. Les Comunitats Autònomes entren en el sistema d'ajut. Característiques de l'ajut descentralitzat espanyol. El sistema d'ajut a Catalunya: balanç i perspectives. Per què estem a Catalunya en un moment decisiu per replantejar-nos l'ajut que fem i el que hauríem de fer? .
Línies per al replanteig de l'ajut: l'ajut està al servei del desenvolupament que és un bé públic global; no forma part, doncs, de les relacions internacionals de l'estat; ha de ser coherent amb les altres polítiques estatals i demanda la presència a nivell del Ministeri de la Cooperació. L'ajut exigeix compromís polític/cívic i professionalisme: cal esperonar la creació de capacitats pròpies de lliurament d'ajut competitives a nivell internacional. Cal fer eficaç l'ajut: del projecte als programes amb fons plurals; l'ajut pressupostari; basar l'ajut en el coneixement; eliminar progressivament la fragmentació de l'ajut; sotmetre l'ajut a avaluacions rigoroses... Anar superant el "Cartell de les bones intencions": escenaris per a una renovació radical de l'ajut a nivell internacional.
2. Qualitat i eficàcia de la cooperació descentralitzada. 02/12/2005 Autor: Enrique del Olmo
Una de les característiques diferenciades del sistema de la cooperació espanyola, és l'existència d'una important cooperació internacional desenvolupada pels ens de caràcter regional o local. Encara que en altres països del nostre entorn aquest fenomen també es dóna en cap assoleix la importància quantitativa (mes del 15% de l'AOD) i qualitativa (cents d'actors institucionals). Tanta és la importància del tema que el CAD de l'OCDE al seu informe de gener de 2005 denominat "La gestió de l'Ajuda: Pràctiques de països membres del CAD ", només cita dues vegades a Espanya com a exemple: una per l'existència d'un marc legal que estructura la cooperació com és la Llei de Cooperació Internacional i l'altra com a experiència de cooperació descentralitzada prenent el cas de la Comunitat Valenciana.
Des de 1995 fins a l'actualitat s'ha passat de 88 milions d'euros a 388 milions d'euros d'acord al PACI de 2005, la qual cosa fa que més del 15% de l'AOD sigui de la denominada cooperació descentralitzada. En la seva composició interna s'ha produït també un canvi a favor de les Comunitats Autònomes que han passat de gestions el 52% de l'AOD descentralitzada a mes del 72%.
3. L'aigua: font de desenvolupament. 31/03/2006 Autor: Pedro Arrojo
El paradigma renaixentista de "dominació de la naturalesa", en el qual s'han basat, tant el model industrial del segle XX, com l'enfocament neoliberal consumista de les últimes dècades, ens ha portat a dinàmiques de degradació ambiental i de fallida de la funcionalitat dels ecosistemes aquàtics que han obert una de les crisis d'insostenibilidad en la biosfera de conseqüències socials més greus. D'una banda, de l'ordre de 1.200 milions de persones no tenen accés a aigües potables, en degradar-se els rius, llacs i aqüífers dels quals tradicionalment es proveïen; i, de mantenir-se les tendències en curs, aquest nombre creixerà a més de 4.000 milions per a 2.025. D'altra banda, aquesta crisi dels ecosistemes aquàtics, ve agreujant els problemes de gana al món, en arruïnar formes tradicionals de producció agro-pecuària vinculades als cicles fluvials naturals i degradar o destruir pesques fluvials i marines, essencials en la dieta de milions de persones, especialment en comunitats pobres.
Aquests problemes d'insostenibilitat, agreujats pel model de globalització neoliberal vigent, estan portant situacions èticament inacceptables i políticament ingovernables. S'imposa per això la necessitat de nous enfocaments de globalització democràtica basats en:
1- garantir de forma efectiva i prioritària els drets humans a tot el món;
2- definir i instaurar drets universals de ciutadania global, tal com demanda la Carta de la Terra;
3- desenvolupar noves formes de governabilitat participativa com a alternativa, tant al tradicional burocratisme i ineficiència administrativa, com a la degradació de la funció pública que ve induint el model neoliberal vigent i a les corresponents opcions de privatització.
Es tracta en definitiva de promoure nous enfocaments de gestió basats en principis ètics de sostenibilitat, equitat i democràcia participativa.
Qualitat i eficàcia de la cooperació descentralitzada
