Entrevistes

Minientrevistes amb experts sobre educació per a la sostenibilitat i canvi climàtic.

Preguntes a l'escola
Mestra i alumne de l'Escola el Turó de Montcada i Reixac

Les preguntes:

Pregunta 1: Des de la teva perspectiva, creus que el Canvi Climàtic es percep com un problema social?

Pregunta 2: Quin paper ha de tenir el món del l'educació en la implicació dels diferents sectors socials en la resposta a aquest problema?

Pregunta 3: Quina consideres que és la línia prioritària en les ACCIONS davant del canvi climàtic, en relació al col·lectiu que representes? (mitigació, adaptació, sensibilització,....)

Les respostes de Guillem Marqués (alumne de 6è):

Guillem Marqués
Resposta 1: Jo crec que hi ha dos grups. Un grup de gent que es preocupa pel tema i que fan manifestacions i activitats i un altre grup de gent que no es preocupa perquè només els interessen els diners i el poder.

Resposta 2: Els alumnes podem fer activitats a l'escola obertes al poble per explicar el què està passant al planeta i el què podem fer les persones per canviar-ho.

Resposta 3: Des de l'escola es poden fer xerrades preparades pels alumnes i cartells o fulletons amb activitats al poble o al riu (neteja). Fer activitats a l'escola perquè els nens aprenguin i els hi puguin ensenyar als pares. I també propostes com l'estalvi de llum, tancar les finestres perquè no s'escapi la calefacció, el reciclatge, les brides a les aixetes, reduir el consum de paper, etc.

Les respostes de Cristina Alerm (mestra):

Cristina Alerm
Resposta 1: A nivell general la societat ha anat prenent consciència de la situació actual, paulatinament, i s'han organitzat accions per conscienciar a la gent i canviar certs aspectes de la vida quotidiana per millorar la situació. No obstant això, a nivell individual sembla que encara ens costa fer petits canvis o esforços per intentar reduir el problema. Com per exemple: reciclar les deixalles que generem, controlar el consum d'aigua, reduir el consum de productes altament contaminants, etc. Són petites accions que si les fem entre tots poden ajudar a reduir el canvi climàtic i mantenir un planeta més sostenible per a tothom.

Resposta 2: Des de l'escola pensem que és important formar els nostres alumnes perquè esdevinguin ciutadans respectuosos amb l'entorn. Si fem aquesta tasca de conscienciació i respecte probablement es poden transmetre aquests valors a casa i, així, fomentar la participació de tota la societat. El fet de ser una escola verda ja és un pas molt important en aquesta direcció, atès que ja es fan propostes i activitats encaminades en aquesta direcció.

Resposta 3: Primerament cal una conscienciació i implicació de tot l'equip de mestres sobre aquest tema. A partir d'aquí es pot establir un eix transversal per treballar el canvi climàtic des de les diferents àrees curriculars i, al mateix temps, dur a terme diferents propostes que fomentin i consolidin aquest aprenentatge (reciclatge, luxòmetre, hort escolar, etc).
Toni Martínez
Tècnica de Medi ambient. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat

Toni Martínez
Des de la teva perspectiva, creus que el Canvi Climàtic es percep com un problema social?

El Canvi Climàtic és un concepte que ha anat calant mica en mica, primerament es pensava que tot es reduïa a la component mediambiental, perdent de vista la social i l'econòmica.
Tampoc no es va actuar de seguida quan els científics van donar la veu d'alarma, com sol passar quan ens referim a la protecció de la natura. L'ésser humà té una visió antropocèntrica quant a la relació amb el medi i se sol veure fora de l'ecosistema planetari.

Ha calgut el pas del temps per tal que els diferents sectors de la societat hagin anat interioritzant el concepte i assumint les conseqüències, tot prenent consciència.

Temps i fets. Fins que no hem vist que ens podia tocar a prop, amb catàstrofes naturals massa freqüents, episodis de sequera llargs, etc, no hem pogut entendre que el Canvi Climàtic no té només incidència en les temperatures o en la biodiversitat, sinó que hi ha tot un reguitzell d'implicacions en l'aspecte econòmic i social que comporta canvis als quals encara no ens hem adaptat, tot just els comencem a albirar.

Quin paper ha de tenir el món del l'educació en la implicació dels diferents sectors socials en la resposta a aquest problema?

Un paper molt destacat. Educació i informació van de la mà en aquesta resposta que ens estan demanant les generacions futures, però també la present.

Educació pot ser referida a infants i joves, de fet és en la primera que pensem, sobretot a l'àmbit escolar, però hem d'abastar l'educació en adults, ja que tots juguem un paper protagonista en la societat. Tanmateix, contemplarem educació formal i educació en el lleure.

En la tasca educativa cal tenir en compte que en el procés d'aprenentatge podem fer servir també el joc o la lectura, no és recomanable tancar-se en la part purament acadèmica, especialment en l'actualitat que vivim envoltats de novetats tecnològiques que surten gairebé a diari. Se'ns obre un ventall molt ampli de maneres d'arribar a la població.
És cabdal que entenguem els canvis de tendència que pateix el clima i la incidència en les nostres vides, i no a futur, sinó en el aquí i l'ara. Qualsevol mala pràctica de consum, de mobilitat, guarda una relació intrínseca amb l'habitabilitat al planeta i amb la qualitat de vida que volem tenir com a societat.

Quina consideres que és la línia prioritària en les accions davant del canvi climàtic, en relació al col•lectiu que representes? (mitigació, adaptació, sensibilització,....)

Des d'una administració local crec que s'ha d'actuar amb diferents línies en paral•lel, principalment dues: una de sensibilització i una segona de mitigació, dintre de les possibilitats d'un àmbit municipal.
Tot i que la realitat sigui tossuda, sempre ens caldrà fer alguna acció o campanya de recordatori, ser insistents, provocar per repensar el per què de fer les coses d'una manera o una altra i la repercussió de les nostres actuacions en la natura i per tant, en els éssers vius que ens envolten i estimem.

La mitigació permetrà reduir emissions, serà cada administració que decideixi on posar l'èmfasi, podent apostar per una mobilitat més responsable, que ens aporti més salut, o bé per un consum de productes de proximitat, també per una major eficiència energètica, tot dependrà dels vectors mediambientals on focalitzar, així com dels recursos disponibles, anant sempre en concordança amb les normatives supramunicipals.
Daniel Osiàs
Director de projectes. Fundació Marianao

Daniel Osiàs
Des de la teva perspectiva, creus que el canvi climàtic es percep com un problema social?

La sensació que tenim amb relació a aquesta qüestió és que hi ha un nivell de coneixement acceptable quant a la situació actual de canvi climàtic, però que no genera una preocupació prou determinant perquè les persones amb les que treballem hi percebin un problema social i per tant, passin a l'acció per a evitar-ne les conseqüències.

El moment socioeconòmic actual, que té un impacte molt significatiu i directe en les vides dels nostres participants, provoca que problemes com el canvi climàtic es relativitzin. Alhora, la percepció de la ciutadania que les conseqüències del canvi climàtic no tenen encara un efecte visible i palpable contribueix a relativitzar el problema.

Penso que la problemàtica genera consciència critica en una part encara petita de la nostra comunitat i caldria, per tant, cercar mecanismes que facin visible el problema i generin presa de consciència col·lectiva.

Quin paper ha de tenir el món del l'educació en la implicació dels diferents sectors socials en la resposta a aquest problema?

La capacitat d'incidència del món de l'educació per a fer front a aquesta problemàtica se situa en dos pols: la informació i la sensibilització. La informació, des de la perspectiva de generar consciència del que passa i el que pot passar, és un element que hauria d'estar integrat de manera natural i transversal en els diversos espais a través dels que s'articula l'àmbit educatiu: escoles, instituts, serveis diürns, de lleure, etc. Per altra banda, cal promoure la sensibilització perquè aquesta consciència sigui crítica i, en la mesura del possible, transformadora. I aquí penso que el món educatiu té un paper estratègic, per la seva capacitat de fer visible de manera molt pràctica les conseqüències d'aquesta problemàtica, per la seva proximitat i vincle amb les persones amb les que treballa, especialment infants i adolescents, alhora que implica activament les seves famílies.

Quina consideres que és la línia prioritària en les accions davant del canvi climàtic, en relació amb el col·lectiu que representes? (mitigació, adaptació, sensibilització...)

A la nostra entitat treballem amb diversos col·lectius des d'una perspectiva d'intervenció comunitària, és a dir, situant el nucli familiar al centre de l'acció. Això ens permet abordar de manera integral i transversal aspectes com l'educació ambiental. Per a fer-ho considerem que l'ideal seria poder treballar amb els nostres participants accions de mitigació. En alguns casos és possible, com a petita pràctica, especialment en l'àmbit de treball amb infants, integrant-ho en la programació d'activitats de curs. No obstant això, és cert que actualment el focus se centra en la sensibilització, principalment perquè per a produir un canvi real a través d'accions de mitigació, cal que la persona hagi pres consciència i estigui sensibilitzada, de manera que integri la necessitat de transformar certs aspectes de la seva vida que afecten el canvi climàtic i hi contribueixen negativament. Ara per ara ens hem de situar en aquest àmbit, el d'informació i sensibilització. Pensem que és més efectiu un petit canvi en el si d'una família, si ella mateixa l'ha impulsat, que generar amb ella tot un pla de millora que no parteixi del seu interès i la seva convicció.
Carles Xifra
Responsable de l'Àrea Educativa i Social de Fundesplai

Carles Xifra
Des de la teva perspectiva, creus que el canvi climàtic es percep com un problema social?

El canvi climàtic es percep possiblement com un problema abstracte i encara massa distant. Un problema amb moltes "incerteses" que són enteses com a "dubtes reals" sobre la seva existència mateixa o les seves conseqüències. I malgrat que en els darrers anys hi ha hagut un increment de la preocupació social seguim observant un desconeixement generalitzat sobre la naturalesa i conseqüències del canvi climàtic. Fins i tot en la població que disposa d'aquest coneixement i n'està sensibilitzada, descobrim patrons de consum energètic i comportaments similars a la resta de persones.

Quin paper ha de tenir el món del l'educació en la implicació dels diferents sectors socials en la resposta a aquest problema?

L'educació ambiental ha de posar en joc noves estratègies i metodologies. Hem d'aconseguir trencar i superar algunes barreres emocionals, cognitives i actitudinals. Hem d'aconseguir passar de la preocupació i el coneixement sobre el canvi climàtic a activar l'acció, a concentrar-nos en la creació d'alternatives, a entendre els canvis necessaris com una possible manera de viure de manera més sostenible en un món millor.

Quina consideres que és la línia prioritària en les accions davant del canvi climàtic, en relació amb el col·lectiu que representes? (mitigació, adaptació, sensibilització...)

El canvi climàtic és probablement un dels reptes més grans als que ens enfrontem. Crec que les respostes han de ser completament globals i en tots els àmbits. Cal una revolució de l'eficiència energètica per a frenar el malbaratament, cal un canvi de model energètic dràstic, cal que el sector financer deixi d'invertir en companyies de combustibles fòssils, cal que el sector tecnològic aposti definitivament per un salt cap a la descarbonització dels productes, cal un canvi d'hàbits en la societat del consum, cal incloure la inèrcia del canvi climàtic en les planificacions de l'activitat econòmica... i cal destinar moltíssims més esforços a l'educació per a la sostenibilitat.