La deposició controlada és un tractament finalista que consisteix a abocar els residus en condicions de seguretat ambiental, és a dir, de manera que no puguin ser font de contaminació per l'entorn.

 

El Programa metropolità de gestió de residus municipals (PMGRM) preveu que a partir de 2009 aquest tractament finalista només s’apliqui a residus prèviament tractats i, per tant, en els quals s’ha disminuït el potencial contaminant i se n’ha augmentat l’estabilitat.

Quan els residus arriben al dipòsit controlat es col·loquen sobre un terreny, prèviament impermeabilitzat, estenent-los en capes de poca espessor i compactant-los per disminuir-ne el volum.

 

Al final del dia, es cobreixen amb una capa de terra, que evita problemes sanitaris i permet confinar correctament els residus.

 

Actualment, però, s’estan provant sistemes de deposició de bales de RESTA i de rebuig d’ecoparcs. Podeu consultar més informació sobre aquest tema en l’apartat Projectes i actuacions. 

 

Quan els residus arriben al dipòsit controlat, ja han passat per un tractament previ, al final del qual s’han compactat i embalat. Per tant, ja no cal tornar a compactar-los. Només s’han de col·locar i cobrir amb terra per estabilitzar el terreny.

Els residus abocats sense tractament previ contenen part de matèria orgànica. Aquesta matèria es fermenta i produeix biogàs (una barreja de metà, CO₂ i altres compostos volàtils) i lixiviats (líquids resultants del procés de degradació). Tots dos poden suposar una font de contaminació. Per aquest motiu, els dipòsits controlats s’estructuren per minimitzar-ne els impactes.

 

 

 

Per assegurar que els lixiviats no es filtren al sòl sense control i contaminen possibles aqüífers a la zona, s’impermeabilitza el terreny i s’hi incorpora un sistema de captació i tractament de lixiviats.

 

Per garantir que l’aigua de pluja no es filtra a l'interior del dipòsit i es barreja amb els lixiviats, hi ha un sistema de conducció d’aigües pluvials.

 

Per evitar l’emissió de metà a l’atmosfera, es col·loca un sistema de captació i aprofitament de biogàs.

 

Per últim, els residus s’aboquen a cel·les aïllades per capes de terres compactades, de manera que queden adequadament confinats.

 

S’ha de dir també que la deposició controlada és un tractament regulat d'una manera molt estricta per la legislació europea, espanyola i catalana, i que els residus que s’aboquen han d’estar prèviament estabilitzats, segons diversos paràmetres.

 

La deposició controlada permet abocar els residus que no es poden valoritzar amb altres tractaments de manera que no suposin una font de contaminació per al medi ambient. Concretament, permet tractar els lixiviats producte de la degradació de matèria orgànica.

 

A més a més, permet captar el biogàs que genera la fermentació dels residus. D’aquesta manera s’evita l’emissió de metà, un gas d’efecte hivernacle amb un poder d’absorció energètica, i en conseqüència d’escalfament de l’atmosfera, vint vegades superior al del CO₂.

 

Per últim, el biogàs generat s’aprofita com a combustible o per generar electricitat a partir d’un recurs renovable i sense emprar combustibles fòssils.

1. El dipòsit controlat del Garraf, que es troba a la Vall d'en Joan, als termes municipals de Gavà i Begues i que es va clausurar el desembre de 2006.
2. La restauració amb bales de l’argilera Elena de Cerdanyola del Vallès.

Al dipòsit controlat del Garraf, tot i estar clausurat, es continua extraient biogàs. Aquest biogàs permet generar anualment al voltant de 100.000 MWh d'energia, l'equivalent a l'electricitat que necessita una ciutat com Barcelona per a l'enllumenat públic.