RESTA

Quan es parla de recollida de RESTA es fa referència a tots els residus que queden un cop s’han segregat les altres fraccions (vidre, paper-cartró, envasos lleugers i matèria orgànica). Tot i aquesta definició negativa, es considera que la RESTA també és una fracció segregada.

De fet, si totes les recollides segregades es fessin correctament, es calcula que aquesta fracció només constituiria al voltant d’un 17% dels residus municipals. Avui en dia, però, encara constitueix una fracció quantitativament molt important i, per tant, requereix un tractament específic.

Un dels objectius del Programa metropolità de gestió de residus municipals 2009-2016 (PMGRM) és tractar el 100% dels residus municipals, inclosa la RESTA.

El tractament de la RESTA suposa un important benefici ambiental perquè permet reduir els residus, el volum i la càrrega contaminant dels residus que van a parar a tractament finalista, recuperar materials i generar biogàs, útil per produir energia elèctrica.

Què forma part de la fracció RESTA?

Residus del contenidor de RESTA

Residus que no són RESTA
No hi heu de llençar residus especials o perillosos, com ara piles, radiografies o aparells electrònics. Porteu aquest tipus de residus a les deixalleries.
Residus que sí són RESTA
Als contenidors de RESTA es dipositen els residus que NO formen part de les fraccions selectives com el paper-cartró , envasos lleugers , vidre o matèria orgànica. Per desfer-vos d'aquests materials, feu servir els contenidors corresponents.

On i com es fa la recollida de la RESTA?

La fracció RESTA majoritàriament es recull als contenidors de color gris situats a les àrees d’aportació de la via pública. També hi ha altres sistemes de recollida, com el porta a porta o la pneumàtica (fixa i mòbil).

Actualment, es recullen selectivament al voltant de 590.000 tones anuals, que constitueixen gairebé el 40% dels residus municipals.

Tanmateix, la fracció RESTA pot contenir encara entre un 30% i un 40% de matèria orgànica, entre un 20% i un 30% de paper, un 18% de plàstics i metalls i un 4% de vidre. Molts d’aquests materials es podrien reciclar si es recollissin a la fracció corresponent.

Alguns residus, però, sempre hauran de romandre a la fracció RESTA, ja que no es poden valoritzar d’altra manera. Per exemple, la pols d’escombrar, les restes de ceràmica o els bolquers d’un sol ús.

Què se’n fa de la RESTA?

La fracció RESTA es porta majoritàriament als ecoparcs metropolitans on se sotmet a un tractament mecànic i biològic.

Tractament mecànic i biològic a l'Ecoparc de Barcelona

Aquest tipus de tractament té dues parts. Primer se separen els materials reciclables i la matèria orgànica de la RESTA amb mitjans mecànics.

Els materials reciclables es lliuren a empreses recicladores per fer nous objectes.

Tractament mecànic a la PIVR de Sant Adrià de Besòs

A continuació, la matèria orgànica s'usa per generar energia i una esmena orgànica del sòl mitançant un tractament biològic de digestió i/o compostatge.

Tractaments biologic de la RESTA a la pIVR i a l'Ecoparc de Barcelona

Beneficis

Rebuig del tractament de RESTAEl tractament de la RESTA ajuda a disminuir el volum i el potencial contaminant dels residus municipals que han de rebre un tractament finalista (incineració o deposició controlada), però també té altres beneficis ambientals.

La fermentació controlada evita l’emissió de gas metà a l’atmosfera, un gas d’efecte hivernacle. A més a més, es genera electricitat i gas a partir d’un recurs renovable: els residus. D’aquesta manera s’estalvien altres recursos no renovables i s’eviten les emissions associades a l’ús de combustibles fòssils en la producció d’electricitat.

D'altra banda, es recuperen materials que poden ser reciclats i es redueixen i estabilitzen els materials biodegradables, de manera que la seva disposició finalista es fa en condicions de seguretat ambiental, a la vegada que es dóna compliment a la normativa europea actual, que limita l’abocament de residus amb materials biodegradables en dipòsits controlats.

bottom-page-options:

© Àrea Metropolitana de Barcelona. Carrer 62, núm. 16-18, 08040 Barcelona

Navegador: CCBot/1.0 (+http://www.commoncrawl.org/bot.html)