|
|
Matèria orgànicaQuan es parla de recollida segregada de matèria orgànica, es fa referència als residus de matèria fermentable, com ara restes de menjar o plantes. La matèria orgànica normalment es recull als contenidors marrons o taronges que es troben a la via pública en àrees d’aportació. La recollida segregada de matèria orgànica és competència municipal. En l’actualitat, 33 dels 36 municipis metropolitans ja disposen de circuits de recollida selectiva de matèria orgànica. La recollida segregada de la matèria orgànica suposa un important benefici ambiental, ja que representa entre el 30% i el 40%, en pes, de les escombraries domiciliàries i perquè es pot tractar per convertir-la en adob orgànic i energia en comptes d’haver d’aplicar-hi un tractament finalista. Què forma part de la fracció orgànica?
Residus que no són orgànica No s’hi han de llençar plàstics, paper reciclable, vidre, piles, puntes de cigarreta, ceràmica; és a dir, cap altre residu diferent a la matèria orgànica. Recordeu que, tot i que s'hi poden llençar les restes de jardineria, en cap cas s’hi han d’abocar troncs d’esporgues. Residus que sí són orgànica Als contenidors de matèria orgànica es recull tot tipus de residus que es puguin compostar a través d’una degradació ràpida, com ara, restes de fruita i verdura, de carn i de peix o de pa, menjar sòlid en mal estat, closques de fruits secs, ous i marisc, marro de cafè i restes d’infusions, restes de plantes, rams marcits i flors seques, taps de suro, paper de cuina i tovallons de paper usats. També s’han de recollir en aquests contenidors la gespa de jardins particulars i fulles d’arbre (en cap cas s’hi han d’abocar troncs d’esporgues). On i com es fa la recollida segregada de matèria orgànica?L'orgànica és l’última fracció per la qual s’està desplegant la recollida segregada. Majoritàriament es recull en contenidors, que s’identifiquen amb el color marró o taronja i que poden ser específics o servir també per recollir la brossa de RESTA (residus que no tenen uns contenidors específics com restes de ceràmica, cigarretes, pols d'escombrar, raspalls de dents, etc.). En altres casos, la recollida pot ser porta a porta o pneumàtica (fixa i mòbil). A més de la segregació individual de la matèria orgànica, que pot fer qualsevol persona des de casa seva, també han de fer recollida segregada de matèria orgànica les activitats que generin aquests residus de manera habitual, com ara hotels, restaurants, mercats, grans superfícies, escoles, hospitals, etc. En aquest sentit, cal recordar que l'article 47 bis de la Llei 15/2003 estableix que en el cas dels residus comercials el titular de l’activitat que genera els residus ha de garantir-ne l'autogestió. Actualment, es recullen selectivament al voltant de 185.000 tones anuals de matèria orgànica i poda, que constitueixen el 11,5% dels residus municipals. Tanmateix, la matèria orgànica constitueix el 36% de tots els residus. El marge per millorar, per tant, encara és molt gran.
Què se’n fa de la matèria orgànica?Un cop recollida, la matèria orgànica i les restes de poda municipal es porten a una planta de compostatge o a un dels ecoparcs metropolitans on el material és sotmès a processos biològics que transformen els residus orgànics en matèries primeres.
A les plantes de compostatge, la matèria es fermenta de manera controlada i es deixa madurar per produir compost, una mena d’adob orgànic semblant a l’humus. El compost es pot utilitzar a l’agricultura i la jardineria.
Als ecoparcs, la matèria orgànica primer passa a uns digestors que permeten produir biogàs a partir de la fermentació de la matèria orgànica. Aquest biogàs es transforma en energia elèctrica que pot usar la mateixa planta o altres consumidors. Posteriorment, el material passa per un procés de compostatge (equivalent al que es fa en una planta de compostatge) per produir compost.
BeneficisLa recollida segregada de matèria orgànica ajuda a disminuir el volum dels residus municipals que han de rebre un tractament finalista (incineració o deposició controlada). Això ja és un benefici perquè la matèria orgànica pot ser molt contaminant si es porta a un dipòsit controlat. D’una banda, amb l’acció de la pluja i de la pròpia degradació fisicoquímica pot produir un líquid contaminant anomenat lixiviat. De l’altra, hi genera metà, un gas molt contaminant per la seva capacitat d’efecte hivernacle. Si voleu conèixer millor les mesures de seguretat que incorporen els dipòsits metropolitans per evitar la contaminació del medi amb lixiviats i metà, vegeu la secció Dipòsits controlats.
Alternativa: el compostatge a casaSi teniu un jardí, un hort o un pati gran amb plantes, podeu fer el vostre compost casolà. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) té un programa de foment del compostatge domèstic. Adheriu-vos-hi i rebreu un compostador i consells pràctics per fer el vostre adob orgànic.
|
A més, la recollida segregada de matèria orgànica també té altres beneficis ambientals. Per exemple, permet generar un adob orgànic d’alta qualitat i utilitzar-lo per a l’agricultura i la jardineria. D’aquesta manera s’estalvien recursos, però a més a més, s’evita l’ús de fertilitzants químics, que poden ser una font de contaminació d’aqüífers i altres ecosistemes.
bottom-page-options: