|
|
Dipòsits controlats
Els dipòsits controlats són instal·lacions on es dipositen els residus que no s’han pogut valoritzar. És a dir, el residus que es dipositen abans han passat per un tractament, mitjançant el qual s’han recuperat els materials valoritzables i se n’ha reduït el potencial contaminant, tal com estableix el Programa metropolità de gestió de residus municipals (PMGRM). En l’actualitat a l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha diversos dipòsits controlats, però bona part ja han estat clausurats:
Fins al desembre de 2006 l’àrea metropolitana de Barcelona tenia un únic dipòsit controlat, el de la Vall d’en Joan. El desembre de 2006 es va clausurar el dipòsit controlat de la Vall d’en Joan. El tancament d’aquest dipòsit forma part de la nova cultura de sostenibilitat en el tractament de residus aplicada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que dóna prioritat a altres sistemes, com ara el tractament mecànic biològic, el reciclatge i la recuperació d'energia. Tanmateix, qualsevol tractament de residus genera un rebuig per al qual cal establir equipaments de disposició finalista. Per això, ara l’AMB disposa del dipòsit de bales de l’antiga argilera Elena. Com funcionen
Seguretat ambientalAbans d’abocar-hi cap residu, però, el terreny s'ha d’haver condicionat i impermeabilitzat per garantir la seguretat ambiental de la instal·lació, d’acord amb la llei, Decret 1/1997, de la Generalitat de Catalunya. El condicionament consisteix a desbrossar la vegetació, retirar terres i aïllar la zona instal·lant-hi sistemes d’impermeabilització, ja sigui en làmines impermeables o amb una malla metàl·lica amb formigó projectat (gunitat) i un acabat amb pintura bituminosa. Per evitar al màxim qualsevol efecte perjudicial sobre el territori, també cal controlar dos factors: l’emissió de metà i CO2 i el vessament de lixiviats. Per això, els dipòsits incorporen sistemes de recuperació del metà i aprofitament del biogàs i de recollida i tractament de lixiviats. En el cas dels dipòsits de bales, també es controla l’emissió de metà i CO2. No obstant, no tenen sistemes d’aprofitament de biogàs, perquè les emissions són mínimes. Les bales contenen tan poca matèria orgànica que no generen prou quantitat d’aquests gasos. Aprofitament del biogàs
Tractament dels lixiviatsEls lixiviats són els líquids que es generen en el procés de descomposició de la matèria orgànica dels residus, juntament amb l'aigua de pluja que s'infiltra pel dipòsit i que, per dissolució o arrossegament, incorpora compostos dels materials abocats. Per minimitzar la contribució de l'aigua de pluja es disposen una sèrie de xarxes de drenatge perimetral, com ara rases, que permeten recollir-la i desviar-la. Malgrat això, encara es generen lixiviats que cal tractar perquè contenen matèria orgànica dissolta —bàsicament biodegradable—, amoníac i sals. Així, es recullen en una bassa i es tracten. Gràcies a un sistema de depuració biològica, la fracció contaminant orgànica es concentra en uns fangs susceptibles de ser transformats en adob orgànic. Alhora, l'amoníac es transforma en nitrogen, que és un gas no contaminant. Per osmosi inversa es redueix la concentració de sals i els elements resultants compleixen la normativa del Reglament Metropolità d’abocaments.
|
Dipòsit controlat de la Vall d'en JoanSi voleu més informació sobre la seva història, el seu tancament i posterior restauració, visiteu la secció "Dipòsit cotrolat de la Vall d'en Joan" |
bottom-page-options: