Dipòsits controlats

Els dipòsits controlats són instal·lacions on es dipositen els residus que no s’han pogut valoritzar.
 
És a dir, el residus que es dipositen abans han passat per un tractament, mitjançant el qual s’han recuperat els materials valoritzables i se n’ha reduït el potencial contaminant, tal com estableix el Programa metropolità de gestió de residus municipals (PMGRM).
 
En l’actualitat a l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha diversos dipòsits controlats, però bona part ja han estat clausurats:
Dipòsits controlats metropolitans
Fins al desembre de 2006 l’àrea metropolitana de Barcelona tenia un únic dipòsit controlat, el de la Vall d’en Joan.
 
El desembre de 2006 es va clausurar el dipòsit controlat de la Vall d’en Joan. El tancament d’aquest dipòsit forma part de la nova cultura de sostenibilitat en el tractament de residus aplicada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que dóna prioritat a altres sistemes, com ara el tractament mecànic biològic, el reciclatge i la recuperació d'energia.
 
Tanmateix, qualsevol tractament de residus genera un rebuig per al qual cal establir equipaments de disposició finalista. Per això, ara l’AMB disposa del dipòsit de bales de l’antiga argilera Elena.
 
Dipòsit controlat de la Vall d'en Joan

Com funcionen

  • En un dipòsit controlat els residus s’aboquen en massa i es compacten i trituren amb maquinària mòbil al mateix indret. Al final del dia, es cobreixen amb terra per evitar dispersió d’elements volants, d’olors, d’animals que mengen residus...
  • En un dipòsit de bales, els residus que arriben ja estan compactats. Es col·loquen intercalant les bales  i es cobreixen amb terra per acabar d’assegurar la seva estabilitat.

Seguretat ambiental

Abans d’abocar-hi cap residu, però, el terreny s'ha d’haver condicionat i impermeabilitzat per garantir la seguretat ambiental de la instal·lació, d’acord amb la llei, Decret 1/1997, de la Generalitat de Catalunya.
 
El condicionament consisteix a desbrossar la vegetació, retirar terres i aïllar la zona instal·lant-hi sistemes d’impermeabilització, ja sigui en làmines impermeables o amb una malla metàl·lica amb formigó projectat (gunitat) i un acabat amb pintura bituminosa.
 
Per evitar al màxim qualsevol efecte perjudicial sobre el territori, també cal controlar dos factors: l’emissió de metà i CO2 i el vessament de lixiviats. Per això, els dipòsits incorporen sistemes de recuperació del metà i aprofitament del biogàs i de recollida i tractament de lixiviats.
 
En el cas dels dipòsits de bales, també es controla l’emissió de metà i CO2. No obstant, no tenen sistemes d’aprofitament de biogàs, perquè les emissions són mínimes. Les bales contenen tan poca matèria orgànica que no generen prou quantitat d’aquests gasos.

Aprofitament del biogàs

Pou de captació de biogàs a un dipòsit controlat     

La descomposició anaeròbia de la matèria orgànica continguda en els residus genera metà i CO2. Tots dos són gasos d'efecte hivernacle, així que aprofitar-los com a biogàs evita que s'emetin a l'atmosfera.

La captació del biogàs es produeix a través d'uns pous perforats al llarg del dipòsit. Per un sistema de col·lectors es condueix a una planta de cogeneració, situada en les mateixes instal·lacions, i s'usa per generar electricitat.

 

Esquema del sistema de captació de biogàs a un dipòsit controlat

  1. Pous de captació del biogàs.
  2. Col·lector general de transport (355 mm de diàmetre).
  3. Bufadors per a l’aspiració del biogàs dels pous i per impulsar-lo cap als motogeneradors (tres bufadors de 3.000 m3/h cadascun).
  4. Torxa de seguretat d’alta temperatura (1.000ºC) per cremar els excedents de biogàs.
  5. Grups motogeneradors de producció elèctrica (12 grups en contenidor insonoritzat, amb una potència unitària de 1.048 kW).
  6. Transformador elevador de tensió de 6,3 kV a 66 kV.
  7. Línia d’evacuació de l’energia elèctrica.
  8. Bassa de lixiviats.
El biogàs es considera una font d'energia renovable. En el cas del dipòsit clausurat de la Vall d'en Joan, se'n capten uns 9.000 m3/h i presenta un poder calorífic inferior a 5 kWh/m3, una xifra que representa la meitat del poder calorífic del gas natural domèstic.

Tractament dels lixiviats

Els lixiviats són els líquids que es generen en el procés de descomposició de la matèria orgànica dels residus, juntament amb l'aigua de pluja que s'infiltra pel dipòsit i que, per dissolució o arrossegament, incorpora compostos dels materials abocats.
 
Per minimitzar la contribució de l'aigua de pluja es disposen una sèrie de xarxes de drenatge perimetral, com ara rases, que permeten recollir-la i desviar-la.
 
Malgrat això, encara es generen lixiviats que cal tractar perquè contenen matèria orgànica dissolta bàsicament biodegradable, amoníac i sals. Així, es recullen en una bassa i es tracten.
 
Gràcies a un sistema de depuració biològica, la fracció contaminant orgànica es concentra en uns fangs susceptibles de ser transformats en adob orgànic. Alhora, l'amoníac es transforma en nitrogen, que és un gas no contaminant. Per osmosi inversa es redueix la concentració de sals i els elements resultants compleixen la normativa del Reglament Metropolità d’abocaments.

 

Dipòsit controlat de la Vall d'en Joan

Si voleu més informació sobre la seva història, el seu tancament i posterior restauració, visiteu la secció "Dipòsit cotrolat de la Vall d'en Joan"

bottom-page-options:

© Àrea Metropolitana de Barcelona. Carrer 62, núm. 16-18, 08040 Barcelona

Navegador: CCBot/1.0 (+http://www.commoncrawl.org/bot.html)