Tot i que el dipòsit està clausurat des del desembre de 2006, es preveu continuar aprofitant el biogàs que generen els residus dipositats a la Vall d'en Joan mitjançant els 12 motors de cogeneració instal·lats. Durant almenys els 15 anys posteriors a la clausura del dipòsit serà possible fer una valorització energètica del biogàs. Posteriorment, depenent de la producció i la qualitat del biogàs, o bé es continuarà valoritzant o es cremarà a la torxa per evitar el seu alliberament a l'atmosfera.
Corba de generació de biogàs d'un abocador
Gestió
Fase de gestió actual del dipòsit: Restauració, control i manteniment postclausura.
Construcció i gestió
Condicionament del vas
1972-1974
Remodelacions posteriors
1999 – Construcció de la depuradora 2001 – Inici restauració del dipòsit 2003 – Instal·lació d’aprofitament de biogàs 2007 – Remodelació de la depuradora
Titular
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), abans de gener de 2001 pertanyia a l'Ajuntament de Barcelona
Empresa explotadora
TIRSSA
Costos d’explotació
3,57 milions d’euros (2010) Inclou l'explotació de la planta depuradora de lixiviats
El projecte de restauració
El projecte de restauració del dipòsit controlat de la Vall d'en Joan, promogut per l'EMA i l'Ajuntament de Barcelona, es va aprovar el març de 2000. Com a trets fonamentals, aquest projecte estableix l'adequació de l'activitat i les seves instal•lacions a les prescripcions de la Directiva 1999/31/CE, del Decret 1/1997, de 7 de gener, i del Pla especial del Garraf; els objectius de finalització progressiva de l'activitat i el programa de la restauració de l'espai on s'ubica el dipòsit.
La idea
El disseny paisatgístic de la restauració del dipòsit controlat de la vall d'en Joan es va plantejar com una successió de terrasses graonades, a la manera de les feixes agrícoles, connectades entre si mitjançant els talussos que resulten de l'abancalament del terreny.
La topografia resultant d'aquest disseny permet donar solucions pràctiques a aspectes essencials per al control i manteniment postclausula de l'abocador com són:
- La impermeabilització
- L'estabilitat del terreny
- El drenatge de l'aigua (superficial i subterrània)
- La desgasificació
- La circulació interna de vehicles per a les tasques de manteniment
Des del punt de vista paisatgístic, el tractament de la vegetació és essencial per aconseguir la integració dins de l'entorn natural del massís del Garraf. Per aconseguir aquest objectiu el projecte juga amb els següents factors:
Tractament de marges i cultius mitjançant la combinació d'espècies vegetals autòctones i lleguminoses farratgeres.
Perfil de la restauració del dipòsit controlat de la Vall d'en Joan
Previsió de l'evolució de la composició florística propiciada per la colonització espontània d'espècies vegetals de l'entorn.
Valorització de materials
En el decurs de les obres ja realitzades, s’han fet diverses gestions per tal d’optimitzar els recursos materials i econòmics disponibles. En aquest sentit es podria destacar la valorització dels següents materials:
- Terres marginals i tolerables de l’entorn metropolità
- Rebutjos de “jet grouting” procedents de les obres de la línia 9
- Terres vegetals procedents de camps de conreu afectats per la planificació d’infraestructures
- Escòries de fosa de CELSA.
Camins per a la circulació de vehicles pavimentats amb escòria de fosa
Estat actual de la restauració
Les obres de restauració s'iniciaren l'any 2001 i s'han executat en tres fases
2001 a 2003
Terrasses 1 a 11
2008 - 2009
Terrasses 12 i 13
2009 - 2010
Terrassa 14
2010
Canal perimetral de drenatge
Fins a la data s'han executat 14 terrasses de les 31 que preveu el projecte, la qual cosa suposa haver restaurat 20,5 hectàrees (aproximadament el 30% de la superfície total).
