El dipòsit controlat de la Vall de’n Joan, situat al massís del Garraf als municipis de Gavà i Begues, és un abocador de residus municipals clausurat, en fase de restauració i manteniment postclausura.
Entre 1974 i 2006 es va utilitzar per a la disposició finalista dels residus de la majoria de municipis metropolitans. Entre 2004 i 2007 l’abocador va servir per fer proves de disposició en bales, una alternativa d’ultima generació a la disposició controlada.
El 31 de desembre de 2006, quan s’hi havien dipositat 26,6 milions de tones de residus i encara quedava capacitat per abocar-hi uns milions més, es va tancar, gràcies al desenvolupament del Programa metropolità de gestió de residus municipals (PMGRM), que va iniciar la creació una xarxa d’instal·lacions de tractament de recuperació i finalista.
Tanmateix, l’AMB el continuarà gestionant durant 30 anys per garantir el tractament dels lixiviats i per extreure’n biogàs, una font d’energia renovable.
A més, també s’ha dut a terme un projecte de restauració que permetrà integrar-lo amb el paisatge natural del massís del Garraf.
Com és ara el dipòsit
Reconeixement internacional
La restauració del dipòsit de la Vall de’n Joan s'ha convertit en un referent en la gestió d'aquest tipus d'instal·lacions arreu d'Europa.
El projecte ha rebut diversos reconeixements internacionals:
Premi World Architecture Festival en la categoria Energy Waste Recycling, 2008.
Premi Mediterrani del paisatge 2006.
Accèssit en la 2a edició dels Premis Ecomed – Fundació Fòrum Ambiental pel sistema de prevenció de l'impacte ambiental, desgasificació i valorització energètica del biogàs.
Diploma Construmat 2005 a la innovació tecnològica. Premi d'Enginyeria Civil.
Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà 2004, concedit per l'Institut Français d'Architecture, The Arquitechture Foundation de Londres i el Nederlands Architectur Institut.
Projecte finalista del Premi FAD, categoria Espai Públic, 2004.
Obra seleccionada a la Biennal Europea del Paisatge de Barcelona 2003.
Beneficis de la restauració i la gestió actual
La restauració del dipòsit controlat de la Vall de’n Joan permet recuperar un espai per a ús públic i intergrar-lo en el paisatge del Parc Natural del Garraf. A més, tanca tres dècades d’història de l’abocador, marcades per l’oposició ciutadana a la instal·lació.
Al mateix entorn, s'ha remodelat de la masia de Can Joan, que data del segle XIV. Aquest edifici s'ha convertit en el Centre de Recursos Can Joan, un dels punts d'informació del Parc Natural del Garraf, també destinat a activitats d'educació ambiental.
Pel que fa a la gestió, la recuperació de biogàs evita l’emissió de gasos d’efecte hivernacle equivalents a 300.000 tones de CO2 anuals.
Aprofitar el biogàs per generar energia elèctrica, permet produir al voltant de 50 GWh/any, l'equivalent a la meitat de la il·luminació viària de la ciutat de Barcelona.
Gràcies a això, no s’ha de produir aquesta mateixa electricitat a partir de combustibles fòssils. Cal tenir en compte que, per generar-la en una central elèctrica convencional, s'emetrien entre 25.000 i 50.000 tones de CO2 a l'atmosfera.
El tractament de lixiviats òbviament protegeix l’entorn de la contaminació. A més, dóna com a resultat aigua apta per apagar incendis forestals, per al reg de camins i vegetació, per a la refrigeració de motors tèrmics i, fins i tot, per mantenir un petit cabal a la riera seca de la Vall d'en Joan. Així no cal usar aigua potabilitzable per a aquests usos i s’alliberen recursos hídrics per a l’aigua de boca.
Finalment, per disminuir el volum dels concentrats salins de l’osmosi inversa, s’ha construït una planta d’evaporació que aprofita la calor residual de la instal·lació de valorització energètica de biogàs. Això evita emetre gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, ja que no s'usen combustibles fòssils per al procés d’evaporació.
Altres dipòsits controlats metropolitans
L’àrea metropolitana de Barcelona disposa de dos dipòsits controlats més —el del Pomar a Badalona i la restauració amb bales de l'argilera Elena de Cardanyola del Vallès—, tots dos en restauració.
El dipòsit del Pomar va deixar d’estar actiu el 1985. Avui dia està enjardinat i s’ha convertit en part del Parc de la Mediterrània. Recentment s’hi han fet algunes actuacions de millora, com la reforma de les àrees de descans, la canalització d’aigües pluvials i l’eliminació de les xemeneies de gasos.
