.

La restauració de l’antiga argilera Elena, situada al Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, consisteix a retornar a la topografia original un paisatge malmès omplint-lo amb bales de rebuig procedents dels ecoparcs.

Es durà a terme entre 2007 i 2011. En aquest moment l’empresa Puigfel, titular del dipòsit, està demanant l’Ajuntamnt de Cerdanyola del Vallès que en prorrogui la llicència fins el 2011. Un cop s’acabi d’omplir el dipòsit, s’hi farà una restauració paisatgística.

Tanmateix, durant els 30 anys posteriors a la clausura es controlaran els assentaments del terreny i de la capa de segellament; el volum i la qualitat dels lixiviats, les emissions de gasos i la qualitat de les aigües subterrànies.

Condicionament

Durant anys s’han extret argiles del terral Elena per usar-les a la indústria de la construcció i a l’obra pública. Aquesta activitat ha originat un forat d’entre 25 i 45 metres de profunditat i 5 hectàrees de superfície.

Amb la finalitat d’integrar-lo amb l’entorn, s’ha decidit omplir-lo amb bales de rebuig. Per això, s’ha adequat com a dipòsit controlat: s’ha impermeabilitzat el vas i s’hi han construït xarxes per a la recollida d’aigües pluvials, per al drenatge de lixiviats i per a l’extracció de gasos (encara que s’espera que se’n produeixin pocs lixiviats i gasos, per la mateixa naturalesa del residu que s’hi aboca). 

Bales de rebuig

Els ecoparcs metropolitans tracten les fraccions resta i orgànica dels residus municipals. N’extreuen els materials valoritzables i la matèria orgànica, però sempre queda una part que no es pot tractar i que cal portar a un dipòsit controlat: el rebuig.

Al final del tractament als ecoparcs, el rebuig es compacta i s’embolcalla amb plàstic film en bales d’aproximadament 1 x 1 x 1,50 metres o 1,10 x 1,10 x 1,70 metres.

Gràcies al tractament, les bales produeixen un impacte ambiental mínim, perquè contenen menys d’un 15% de matèria biodegradable. Això vol dir que pràcticament no emeten gasos d’efecte hivernacle ni lixiviats, els dos impactes principals dels dipòsits de residus.

El contingut de les bales l’analitza dues vegades per setmana una empresa col·laboradora de l’administració (ECA) independent.

Deposició de residus

A continuació, les bales de rebuig es transporten fins a l’argilera. Allà es col·loquen recolzades sobre el talús del vas i apilades en pisos que alternen les bales de manera longitudinal i transversal. Cada tres pisos de bales, es cobreixen amb terra i argiles. Amb aquesta col·locació, s’assegura l’estabilitat del terreny.

Restauració

Un cop el clot quedi omplert amb residus, es restaurarà el paisatge amb les mateixes tècniques emprades al dipòsit controlat del Garraf.

S’adaptarà la morfologia final al parc que s’ubicarà damunt del dipòsit i s’aïllaran els residus amb diverses capes impermeables i de drenatge, amb més de terres i altres materials.

Per últim, es col·locarà una capa de terra vegetal i s’hi cultivaran vegetals per acabar de integrar el nou parc en el paisatge que l’envolta.

Beneficis de la restauració

La restauració amb bales de l’argilera Elena comporta dos beneficis molt importants: permet donar un destí al rebuig dels ecoparcs i, simultàniament, permet que la disposició d’aquests residus tingui una utilitat addicional, restaurar un paisatge malmès.

L’àrea metropolitana de Barcelona disposa de dos dipòsits controlats més —el de la Vall d’en Joan i el del Pomar a Badalona—, tots dos en restauració.

El dipòsit de la Vall de’n Joan va ser clausurat el desembre del 2006 i ja no admet residus. Ara s’està acabant de restaurar i encara es gestionarà durant més de dues dècades per assegurar que contamina l’entorn i per aprofitar-ne el biogàs.

El dipòsit del Pomar va deixar d’estar actiu el 1985. Avui dia està enjardinat i s’ha convertit en part del Parc de la Mediterrània. Recentment s’hi han fet algunes actuacions de millora, com la reforma de les àrees de descans, la canalització d’aigües pluvials i l’eliminació de les xemeneies de gasos.