|
|
Presentació del nou PMGRM a REINNOVA
Els dies 1 i 2 de juliol s’ha celebrat el primer Congrés Internacional d’Innovació en la Gestió i Tractament de Residus Municipals (REIINOVA). Carles Conill, el gerent de l’Entitat del Medi Ambient (EMA), hi ha presentat les línies generals del nou Pla Metropolità de Gestió de Residus Municipals (PMGRM) que se sotmetrà a aprovació inicial en el proper Consell Metropolità REIINNOVA, que ha estat organitzat pel Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental i l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), ha assolit l’objectiu de transformar-se en una plataforma d’intercanvi d’informació i de debat sobre la gestió i el tractament dels residus municipals entre responsables de l’administració (autonòmica i local), de la universitat i de les principals empreses operadores, d’aquí i de fora. El debat ha girat a l’entorn dels següents temes: Ø La prevenció en la generació de residus Ø L’increment de valorització material fomentant la recollida selectiva Ø L’aprofitament del valor energètic dels residus Ø La disminució de l’aportació de gasos d’efecte hivernacle I ha tingut tres parts diferenciades. Una primera sessió centrada en la nova legislació en matèria de residus i la conseqüent actualització dels objectius estratègics en aquest àmbit. El bloc central de les jornades ha donat a conèixer la situació actual i futura de la gestió i valorització dels residus, mitjançant l’exposició de diferents models pioners a Europa. Finalment, la darrera sessió s’ha dedicat a debatre sobre els reptes de futur en la gestió dels residus i el protagonisme que prenen les noves tecnologies en el seu tractament. Experiències europeesEn el bloc central del Congrés destacats experts de països motors de la UE han exposat les seves experiències i polítiques de gestió seu model de gestió de residus. Els països que han explicat els seus models de gestió han estat: · Suècia, amb la ponència: “Cap a l’Europa del reciclatge. La importància de la prevenció, preparació per a la reutilització i el reciclatge”, · Àustria, amb la ponència: “El residu com a recurs. Existirà tecnologia TMB al 2030?”, · i Alemanya, amb la ponència “El valor de l’energia procedent dels residus. La incineració amb aprofitament energètic front a l’abocador controlat”.  Les ponències es troben en el següent enllaç: A la darrera jornada, un cop presentades les conclusions, una part dels congressistes van visitar les instal·lacions metropolitanes de l’Ecoparc de Montcada i Reixac i el dipòsit de bales de rebuig a Cerdanyola del Vallès Les conclusions de REINNOVAPel seu interès, reproduïm les principals conclusions: · Cal d’adoptar una gestió dels residus sostenible des del punt de vista ambiental, econòmic i social. · El model català és homologable als models europeus pel que fa a jerarquia de gestió, objectius de prevenció i nivells de reciclatge. · Cal avançar en la prevenció en el sentit ampli que marca la Directiva, amb el foment del disseny d’ecoproductes (productes amb més llarga vida que utilitzen menys recursos materials i energia), cosa que requereix un compromís de tots els components de la societat. La política de prevenció va més enllà de la gestió dels residus per orientar-se cap a una política de producte. · La valorització material és la millor opció des del punt de vista de l’estalvi energètic i de mitigació del canvi climàtic. Per tant, és necessari innovar en els processos i en la tecnologia tant de la recollida, com de la separació-triatge, en el reciclatge i en les plantes de tractament mecànic-biològic. Cal incrementar els nivells de recollida selectiva. · Disminució progressiva del pes dels abocadors on tècnicament i econòmicament sigui viable. Alemanya, des de juny de 2005, té prohibida la deposició de residus sense tractar als abocadors. Àustria i Suècia ho prohibeixen a partir d’enguany. Els dipòsits són l’última opció de gestió en la jerarquia dels residus. · La Valorització Energètica dels residus pot aportar un gran valor ambiental i econòmic, si es fa amb ecoeficiència i visió estratègica. · Les plantes de valorització són segures des de la perspectiva ambiental i de la protecció de la salut. · Les dioxines ja no són un problema amb els sistemes de depuració de gasos utilitzats a les incineradores actuals. Dioxin Emissions to air 1985-2006 in Sweden  Per això en els països motors de la Unió Europea les plantes de valorització estan implantades dins de les grans ciutats (París, Londres, Berlín, Bonn, Amsterdam, Zuric, Estocolm, Copenhaguen, Brussel·les, Viena, Colònia, Frankfurt...), cosa que mostra que són complementàries i no antagòniques amb elevats nivells de reciclatge.   Altres conclusions: · El nostre sector empresarial relacionat amb la gestió dels residus és un sector madur i consolidat que aporta un elevat valor social i alhora pot ser referent a l’entorn mediterrani i iberoamericà. · El sector ens mostra noves tecnologies per al tractament dels residus, que poden donar sortida als reptes de futur. · En aquesta perspectiva cal: o Facilitar l’establiment de mecanismes de col·laboració entre el món científic, l’administració i l’empresa. o Impulsar la formació de nous tecnòlegs mitjançant instituts de recerca especialitzats. o Fomentar la R+D+i a les nostres empreses per garantir la diferenciació i incrementar la competitivitat en un entorn global. Les principals línies del PMGRM
El marc general - legislatiu (legislació europea, espanyola i catalana: la nova Directiva Marc de Residus, el PROGREMIC, etc.) - territorial: l’àrea metropolitana de Barcelona (un àmbit molt densificat, on viuen 4.871 persones per km2 front a les 1.540 al conjunt de la regió metropolitana i a les 230 de mitja a Catalunya).
La situació actual i els escenaris de futur
La generació de residus tendeixen a estabilitzar-se a l’àrea metropolitana de Barcelona. Acabem de veure com la mitjana metropolitana és de 1,42 kg persona i dia, davant del 1,64 kg persona/dia de mitjana a Catalunya (incloent l’àmbit metropolità). L’àrea metropolitana de Barcelona ja està per sota del nivell de reducció que és marca el PROGREMIC: arribar al 1,48 kg persona/dia a l’any 2012. Els municipis metropolitans any rere any augmenten les recollides selectives i les instal·lacions tracten més i millor els residus. El PMGRM marca mesures de prevenció i quantifica la reducció de generació fracció per fracció. També proposa els objectius de valorització de les diferents fraccions a l’horitzó 2016:
 Les instal·lacions de tractament Per tal de poder assolir els objectius que es marca, el PMGRM preveu actuacions a les instal·lacions existents i la construcció de noves instal·lacions, sempre d’acord amb l’establert en el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PTSIRM). Les actuacions a les instal·lacions existents tenen per objectiu maximitzar i/o incrementar la capacitat de tractament i la seva eficàcia i són:
Pel que fa a la proposta de noves instal·lacions, el PMGRM proposa disposar de:
Així com:
El darrer capítol està dedicat al finançament del Programa, perquè no n’hi ha prou en ser sostenibles ambientalment i social; cal ser-ho econòmicament, també. Per això, la cobertura de les despeses corrents és un dels principals reptes del PMGRM. El finançament de les despeses d’explotació, anirien bàsicament a càrrec de:
El PMGRM preveu, d’acord amb la Llei, que el finançament de les inversions necessàries vagin integrament a càrrec de l’Agència de Residus de Catalunya. Els costos estimats són entre 240-250 milions d’euros (segons anys i escenaris), inclosos 30 milions anuals de noves inversions en els darrers anys del Programa. EIXOS DEL PMGRM 2009 / 2016
|
bottom-page-options:
© Àrea Metropolitana de Barcelona. Carrer 62, núm. 16-18, 08040 Barcelona