• DESSALINITZACIÓ • REGENERACIÓ I REUTILIZACIÓ • MILLORA DELS AQÜÍFERS • CONSUM RESPONSABLE
La dessalinitzadora del Prat
El dia 20 de juliol està prevista la inauguració oficial d’una infraestructura bàsica per a garantir el subministrament d’aigua potable a la regió metropolitana: la planta dessalinitzadora del Prat de Llobregat, situada a prop de la desembocadura del riu, al costat de la depuradora metropolitana del Baix Llobregat, amb qui compartirà alguns serveis com l’emissari submarí.
Un mes abans de la data fixada per a la seva inauguració, els alcaldes metropolitans, van visitar la que serà la dessalinitzadora més gran d’Europa en subministrament d’aigua potable per a consum humà. Havien estat convidats pel conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar i el president de la Mancomunitat de Municipis (MMAMB), Jordi Hereu. Com és natural, a la visita hi va participar Francesc Narváez, president de l’Entitat del Medi Ambient. També van assistir-hi Antoni Poveda, president de Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i Antonio Balmón, en la seva qualitat de vicepresident primer executiu de la MMAMB.
 El director de l’ACA saluda Hereu i Narváez, en la seva qualitat de presidents de la MMAMB i de l‘EMA, quan arriben a la visita
| | 
Carles Conill, gerent de l’EMA els rep a l’entrada de la dessalinitzadora
|
D’esquerra a dreta, Balmón, Poveda i Hereu | | 
El conseller i els responsables metropolitans |
45 litres d’aigua potable per cada 100 litres d’aigua de mar
La dessalinitzadora captarà aigua de mar (a 2.200 metres de la costa i a 30 metres de fondaria) i la tractarà, passant per diversos processos per treure-li la sal. Per cada 100 litres d’aigua de mar que entrin a la dessalinitzadora en sortiran 45 d’aigua potable. Amb quin cost energètic? Amb la meitat del consum de la primera dessalinitzadora catalana, la de la Tordera, a Blanes (i amb una cinquena part de les dessalinitzadores que es van posar en marxa als anys 80). Aquesta rebaixa tant important del consum és possible gràcies a l’avançada tecnologia emprada.
Altres dades
- Inversió: 230 milions d’euros, incloent la captació i les connexions amb la xarxa d'abastament;
- Finançament: 150 milions d’euros (el 75% del cost específic de la dessalinitzadora) han estat finançats per Europa (Fons de Cohesió). El Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino ha finançat una altra part.
- Públic destinatari: els més de 3 milions d’habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona fins arribar el 4,5 que conformen l’anomenada regió metropolitana. És a dir, molt més de la meitat de Catalunya.
- Producció: 60 hm3 d'aigua anuals (uns 200 milions de litres al dia, l’equivalent al consum de 700.000 persones), un 20% de la demanda.
- Progressiva recuperació del cabal del riu Ter: El sistema Ter Llobregat no dependrà exclusivament dels embassaments i, per tant, del Ter.
- Augment de la qualitat i millora del gust de l’agua: amb la dessalinitzadora es reduirà salinitat derivada dels problemes associats a una conca salina com és el la del Llobregat.
La visita del dia 19 va ser el marc on es van avançar les dades metropolitanes 2008 sobre el cicle de l’aigua. L’any 2008 va ser l’any de la gran sequera i els trets fonamentals són:
• L’increment en l’ús de recursos “nous” com són la regeneració de l’aigua (tractament posterior de l’aigua depurada) i l’ús de les aigües freàtiques
• Les obres realitzades per vis d’emergència durant la sequera per a recuperar pous i potabilitzar més aigua subterrània, així com les obres en marxa en tres depuradores metropolitanes
• La consolidació d’hàbits de consum sostenibles que eviten el malbaratament d’aigua entre els ciutadans i l’Administració Local
La regeneració a les depuradores metropolitanes i la reutilització
La principal “responsable” de l’increment de l’aigua regenerada és l’ERA (estació de regeneració d’aigua) Baix Llobregat que ha regenerat 28,6 hm3 durant el 2008.
L’ERA del Prat de Llobregat, a ple rendiment, podria arribar a regenerar prop de 100 hm3/any (3,2 m3/s) d’aigües depurades. Ara bé, atesa les demandes estacionals existents (cabal mediambiental del riu, reg agrícola...) la demana anual se situa entre 50 hm3 i 60 hm3, equivalent a la producció de la dessalinitzadora.
Recordem a més que l’aigua regenerada és cabdal per a la conservació de les zones humides del Delta del Llobregat i del seu aqüífer. I està previst el seu ús en processos industrials en els polígons de la Zona Franca i Pratenc.
Les aigües subterrànies
- Aigua no potable per a ús no humà
La aigua freàtica municipal és la de cada municipi extreu per a usos no potables com reg de jardins, neteja de clavegueram... i que no es rep tractament de potabilització. El 2008 els ajuntaments han incrementat de forma espectacular el consum d’aigua freàtica.
Així, la suma del consum d’aigua regenerada i d’aigua freàtica municipal el 2008 és de 35,8 hm3, un increment del 68% respecte l’any 2007.
CONSUMS | 2007 | 2008 | INCREMENT |
Aigua regenerada | 19,9 hm3 | 33,2 hm3 | 67% |
Aigua freàtica municipal | 1,4 hm3 | 2,6 hm3 | 86% |
TOTAL | 21,3 hm3 | 35,8 hm3 | 68% |
- Aigua potable per a ús humà
Els 2007 i 2008 han sigut uns anys d’aprofitament important dels recursos subterranis per a produir aigua potable; es van extreure entre 4 i 7 hm3 més que un any normal. Sense aquestes aportacions extraordinàries, hagués estat molt difícil evitar possibles talls de subministrament, ja que es va suplir parcialment l’escassetat d’aigua dels embassaments.
Aquests increments representen entre un 2 - 3 % de l’aigua captada per a l’àrea metropolitana de Barcelona en any mig (uns 260 hm3/any en alta).
Durant la sequera l’EMA, com administració competent del servei de subministrament d’aigua domiciliaria, i en col·laboració amb l’ACA, ha executat cinc obres per via d’emergència. L’EMA ha actuat com a promotor a totes les obres, mentre que els contractistes van ser les diferents companyies subministradores del servei municipal. Les actuacions han suposat una inversió total de 6.494.103 € (IVA no inclòs) i representen un cabal de 1.750 m3/hora
ACTUACIÓ | INVERSIÓ | CABAL |
Recuperació de recursos subterranis dels pous de l’aqüífer del riu Ripoll (Barberà del Vallès) | 1.649.551 € | 250 m3/hora |
Recuperació de recursos subterranis dels pous de la cubeta de Sant Andreu de la Barca (Castellbisbal) | 1.028.047 € | 500 m3/hora |
Recuperació de recursos subterranis del pou “l’Urgellet” (Molins de Rei) | 1.221.173 € | 150 m3/hora |
Recuperació de recursos subterranis del pou “4” (Sant Vicenç dels Horts) | 2.644.309 € | 600 m3/hora |
Construcció del pou número 16 d’Aigües del Prat | 483.833 € | 250 m3/hora |
TOTAL | 6.494.103 € | 1.750 m3/hora |
El consum responsable
La dotació domèstica durant el 2008 ha estat de 109,9 litres per persona i dia. Aquesta xifra situa l’àrea metropolitana de Barcelona en els primers llocs del rànquing d’estalvi en el consum domèstic d’aigua potable a Europa
L’evolució del consum domèstic en els darrers anys ha estat la següent:
ANY | DOTACIÓ (l/hab.d) | Decrement anual |
2005 | 121,1 | |
2006 | 116,6 | - 3,7% |
2007 | 113,8 | -2,4% |
2008 | 109,4 | -3,4% |
2009 (estimació) | 107,0 | -2,5% |
El descens del consum domèstic des de 2003 (128,4 litres per persona i dia) ha estat del 16,8%
Aquestes xifres constaten l’augment de la consciència ciutadana que l’aigua és un bé escàs i que, per tant, cal fer-ne un ús responsable. La greu sequera de 2008 hi ha jugat un paper important en aquest procés, però, com es pot observar en el quadre superior, la davallada del consum domèstic ja havia començat abans de la sequera.
 | | En canvi, el 31% (quasi una tercera part) de baixada del consum municipal d’aigua potable de la xarxa el 2008 si que és directament imputable a la sequera i l’oferta de nous recursos: aigua regenerada i agua freàtica. El proper dia 29 de juliol, Francesc Narváez presentarà la publicació amb les dades definitives del 2008, tant pel que fa al cicle de l’aigua com a la gestió i tractament de residus municipals. El conjunt de dades metropolitanes es podran consultar al web a partir de la presentació pública del president de l’EMA.
|
|
