Compromís Sostenibilitat Tecnologia
Butlletí número 4
18 de febrer del 2009
ISSN 2013-1593

Un nou pas endavant: aprovats els Estatuts del Consorci de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

 
En un ple extraordinari i conjunt de les institucions metropolitanes, Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Entitat del Medi Ambient (EMA) i Entitat Metropolitana del Transport (EMT), s’ha procedit a la aprovació inicial dels Estatuts del Consorci de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (CAMB).
 
Ple extraordinari Consorci AMB
 
 
Durant l’acte ha intervingut el President de la MMAMB, Jordi Hereu, Seguidament, els grups polítics han expressat el seu posicionament i finalment s’ha procedit  a la votació. La proposta ha estat aprovada amb el vots a favor dels representants del PSC, ICV i EUiA, ERC i CIU i el vot en contra dels del PP.

Raons i oportunitat de creació del CAMB

El nou Estatut de Catalunya configura un marc jurídic que reforça les competències de la Generalitat en matèria de règim local. Aquest nou marc normatiu permet dur a terme una reforma general del model d’organització territorial existent i, dintre d’aquesta reforma, tractar la qüestió metropolitana. D’altra banda, l’actual govern de la Generalitat ha manifestat la seva voluntat d’aprovar una nova llei de governs locals.

Sens dubte, doncs, ara és un bon moment per donar un nou impuls a la institucionalització de l’àrea metropolitana i les entitats actuals cal que reprenguin la iniciativa per accelerar el procés i ser-hi presents, no sols per ser-ne les primeres afectades, sinó també per la seva llarga experiència en la gestió metropolitana.

Mentre es despleguen les iniciatives legislatives necessàries per crear una administració que millori la governança metropolitana i permeti respondre eficaçment als reptes i necessitats de la situació actual, es constitueix el Consorci de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (CAMB).
 

Creació del Consorci de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

En la legislació actual, un consorci és una organització dotada de personalitat jurídica en virtut de la qual diverses administracions posen en comú l’exercici d’assumptes d’interès de totes elles. El fonament de la seva existència és la cooperació entre els ens consorciats, que se situen en posició equiordenada (és a dir sense relació interna de jerarquia). Les seves competències responen a les dels dits ens, però es pretén que l’existència del consorci en dinamitzi l’exercici i en millori els resultats.

El CAMB serà un consorci que tindrà consideració d’ens local i serà administració pública en estar format exclusivament per administracions públiques. Els ens consorciats son la MMAMB, l’EMT, i l’EMA, sense excloure la incorporació d’altres entitats i/o empreses públiques. Es configurarà com un ens de cooperació de les entitats consorciades –les quals mantindran l’exercici de les seves competències– i depenent d’elles.
 

Característiques organitzatives

Des del punt de vista de l’estructura organitzativa, es regirà pels propis estatuts. El projecte d’estatuts preveu que el Consell serà l’òrgan superior del govern del Consorci en el qual hi són representades les tres institucions consorciades de forma proporcional a la seva extensió territorial i competencial. La Presidència s’atribueix en principi al President de la MMAMB, i hi haurà dues Vicepresidències, que recauran en els Presidents de la EMA i de la EMT, i una tercera amb funcions executives que nomenarà el President.

Des del punt de vista instrumental, el consorci tindrà una funcionalitat àmplia i oberta, adaptable a les necessitats dels ens consorciats. Eventualment, podria assumir la funció de relacionar les entitats metropolitanes amb les altres administracions que actuen en el seu territori, l’administració general de l’Estat, la Generalitat, la Diputació de Barcelona i els Consells comarcals.
Finalment i atès el seu caràcter bàsic d’instrument de suport i harmonització, podrà funcionar amb una estructura organitzativa simplificada i amb una dotació de personal no gaire elevada.
 

El CAMB, element de cohesió

El Consorci de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, mirant enrere, és un pas més en el llarg i costós procés d’institucionalització metropolitana, però mirant endavant, ha de ser el primer pas de la seva institucionalització definitiva.

El CAMB tindrà una gran importància en l’afer de la cohesió territorial en ser el primer organisme que actuarà en tot l’àmbit metropolità de manera que contribuirà decisivament a superar l’actual fraccionament. El territori metropolità es reconeix com una unitat de projecte i d’actuació, on s’apliquen polítiques comunes que beneficien la totalitat de l’àmbit i el conjunt de la ciutadania. El Consorci fa palesa aquesta unitat que, tot i que en l’actualitat ja es produeix de forma gairebé absoluta, té dificultats per manifestar-se com a tal.

El Consorci permetrà, doncs, una identificació externa unitària de la realitat metropolitana de Barcelona i alhora podrà ser la veu autoritzada que representi el sentir i del parer de l’entramat institucional en totes aquelles coses que siguin del seu interès com són la llei de governs locals de Catalunya i la instauració d’àrees metropolitanes. El Consorci ha de facilitar i ser un dels màxims impulsors del nou ens metropolità que institucionalitzi de forma única i definitiva la realitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
 

El CAMB, element d’estratègia de futur

El CAMB es configurarà fonamentalment com a element de consolidació i coordinació interna i com a ens de planificació i programació d’aquelles activitats que tinguin un marcat caràcter metropolità, optimitzant la gestió dels serveis centrals comuns de les tres entitats, i contribuint a la millora de l’exercici de les competències dels ens consorciats i a l’establiment de sinergies.

Es tracta, doncs, fonamentalment de competències de cooperació entre  les actuals entitats i de planificació estratègica i promoció i desenvolupament econòmic. És aquest un àmbit que inclou realitats tan fonamentals com les infraestructures, la mobilitat, la sostenibilitat, la innovació, les noves tecnologies, etc. sobre els quals ja s’ha elaborat un notable cos d’orientació i de prospectiva, fonamentalment mitjançant el Pla Estratègic Metropolità i també per part d’aquelles institucions que han participat en el debat metropolità. Àmbits i propostes que troben dificultats per ser implementades per manca de l’organisme adient que ho faci. EL CAMB té aquí unes possibilitats notables de donar un impuls important al desenvolupament del territori metropolità.
  
Perquè aquest ha de ser en definitiva el gran objectiu. Sense perdre de vista la futura institucionalització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consorci serà una garantia perquè no s’escapi cap oportunitat de seguir millorant la competitivitat d’aquest territori. Serà una suma d’esforços, sempre necessària, però imprescindible en temps difícils com els actuals, per aportar aquell dinamisme que ha de dur cap a una millora de la qualitat de vida dels habitants de l‘àrea metropolitana. Cap a una cerca i una oferta de més oportunitats per a tothom. Cap a una gestió més equilibrada del territori. Cap a una millora de la totalitat de les seves infraestructures: de transport, de comunicació, tecnològiques, socials, culturals, ambientals. Una millora per als ciutadans i ciutadanes de l’àrea metropolitana i en conseqüència, per als habitants de la resta de Catalunya.
 
 Veure l'article anterior    Veure l'article següent

bottom-page-options:

© Àrea Metropolitana de Barcelona. Carrer 62, núm. 16-18, 08040 Barcelona

Navegador: CCBot/1.0 (+http://www.commoncrawl.org/bot.html)