Front comú de les administracions catalanes en la lluita contra la pobresa energètica
La Generalitat i les administracions locals pacten un model comú de conveni per instar la corresponsabilitat de les empreses subministradores en relació amb la pobresa energètica i acorden també un nou protocol d'actuació per evitar talls en el subministrament. La proposta de conveni contempla que les empreses subministradores cobreixin com a mínim el 50% de la despesa que genera la pobresa energètica amb mesures com tarifes socials, condonacions de deute o aportacions econòmiques directes. El protocol pretén incrementar la seguretat jurídica en la protecció de les persones en situació de risc d'exclusió residencial.
La Generalitat de Catalunya, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l'Ajuntament de Barcelona, les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, la Federació Catalana de Municipis i l'Associació de Municipis de Catalunya han consensuat una proposta de conveni perquè les empreses subministradores que encara no ho han fet s'adhereixin a la lluita contra la pobresa energètica. També han acordat un nou protocol d'actuació per evitar els talls en el subministrament. Les administracions han formulat una proposta comú de conveni per oferir a aquelles subministradores de serveis bàsics que encara no han arribat a cap acord de col·laboració amb la Generalitat per fer front a la pobresa energètica.
La figura del conveni està inclosa en la Llei 24/2015 per tal de cercar vies de col·laboració i corresponsabilitat en la lluita contra la pobresa energètica. A dia d'avui, 21 distribuïdores d'aigua que abasteixen gairebé 6,5 milions de ciutadans ja n'han subscrit un. La proposta de conveni recull diferents compromisos per part de les subministradores. Per una banda, estableix que s'adreçaran als serveis socials municipals per sol·licitar el seu informe acreditatiu abans de procedir a qualsevol interrupció dels subministraments.
També facilitaran als usuaris tota la informació relativa als seus drets. A més, el conveni contempla que les empreses subministradores de gas i electricitat col·laboraran amb les administracions a l'hora de fer front a les despeses derivades de la pobresa energètica. En aquest sentit, i mitjançant mesures com l'aplicació de tarifes socials, la condonació del deute acumulat o aportacions econòmiques directes, les operadores hauran de cobrir com a mínim el 50% del cost de la pobresa energètica a Catalunya, inclosa la despesa que suposa per a les administracions la gestió d'aquestes situacions.
També hauran de promocionar el bo social i l'optimització de la potència contractada. El conveni també preveu que les companyies subministradores adaptin el seu servei a les necessitats de les persones en situació de risc d'exclusió residencial, amb mesures com per exemple la realització d'auditories energètiques gratuïtes, el subministrament a l'usuari d'informació completa i entenedora sobre el seu consum i de les possibilitats i alternatives per millorar-lo, la creació d'una finestreta única per a tràmits com el canvi de potència i de contractació, problemes de manca subministrament o incidències de facturació.
Finalment, les operadores també es comprometen a facilitar als serveis socials municipals un llistat mensual de persones amb factures impagades i els talls de subministrament efectuats, de manera que es pugui disposar d'una visió global sobre la pobresa energètica a Catalunya.
Un protocol per augmentar la seguretat jurídica
Les administracions també han acordat un nou protocol, que fixa els criteris i procediments per aplicar la Llei 24/2015, i que pretén incrementar la seguretat jurídica en la protecció de les persones en situació de vulnerabilitat econòmica. El protocol vigent, elaborat per l'Agència Catalana de Consum, va ser recorregut tant per la patronal elèctrica UNESA com per Endesa. A falta de sentència ferma, dues sales del tribunal contenciós administratiu s'han posicionat de manera diferent: mentre que una va desestimar la suspensió cautelar de l'execució del protocol, l'altra va decidir invalidar-lo provisionalment.
Davant d'aquesta discrepància, la Generalitat l'ha seguit aplicant per evitar interrupcions en els subministraments bàsics.
El nou protocol estableix que les companyies subministradores hauran d'informar dels drets relatius a la pobresa energètica que recull la normativa catalana en tots els avisos o comunicacions referents a la manca de pagament del servei. Abans de procedir a interrompre qualsevol subministrament, les operadores hauran de sol·licitar als serveis socials del municipi de l'afectat un informe que acrediti si la persona es troba o no en situació de risc d'exclusió residencial. Es considera que estan en aquesta situació les persones que viuen soles amb uns ingressos inferiors a 2 vegades l'indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC); les unitats de convivència (més d'una persona) amb ingressos inferiors a 2,5 vegades l'IRSC, o aquelles persones amb discapacitat o gran dependència i ingressos inferiors a 3 vegades l'IRSC.
Les administracions hauran d'emetre l'informe en un termini màxim de 15 dies i enviar-lo a l'empresa sol·licitant. Si no es fa en aquest termini, s'entén que la persona o unitat familiar afectada es troba efectivament en situació de risc d'exclusió residencial. Al mateix temps, hauran d'informar els afectats dels possibles ajuts existents per fer front a la pobresa energètica per tal de no generar-los un deute. Un cop complert aquest procediment, les subministradores hauran de mantenir el subministrament mentre duri aquesta situació de risc, i els serveis socials seran els qui hauran d'advertir les operadores en cas que tinguin coneixement de canvis en la situació econòmica dels afectats.
El procediment definit pel nou document és més àgil que l'anterior, ja que escurça els terminis per tramitar l'informe, elimina la necessitat de renovar-lo anualment i homogeneïtza la documentació necessària per elaborar-lo.
