Accesos directos:

Orientacions didàctiques

La proposta de guia didàctica pren com a referents els següents eixos didàctics.
Partir de preguntes significatives
Un posicionament ciutadà responsable davant d'un fenomen pot ser fer-se preguntes per, seguidament, buscar la resposta mitjançant la informació, la reflexió i la definició d'una estratègia d'acció. Per això cadascun dels itineraris didàctics que es presenten tenen com a punt de partida una pregunta que és a la vegada punt de tancament de l'itinerari. Les preguntes permeten detectar els models explicatius inicials de l'alumnat, ajuden a saber quins són els continguts que es treballaran a l'itinerari i serveixen per tancar-lo amb una resposta que possibilita orientar la pròpia acció.
Generar contextos didàctics
Les situacions significatives i contextuals per a l'alumnat són una oportunitat per connectar els fenòmens del món amb la seva quotidianitat. Per això cadascun del itineraris didàctics proposen com a punt de partida un context que permet la verbalització dels models explicatius inicials, l'intercanvi de punts de vista i la generació d'hipòtesis. S'opta per dissenyar contextos molt propers a l'alumnat tant a escala situacional, com pel que fa al llenguatge i als exemples per tal que l'alumnat s'hi pugui sentir identificat.
Evitar el reduccionisme
Prendre opcions com a ciutadans davant dels fenòmens implica construir una estratègia pròpia a partir de les informacions que trobem al medi i de les pròpies creences, no de la còpia sistemàtica de consignes elaborades per altres. Per això els itineraris didàctics d'activitats no es fonamenten en informacions tancades i molt menys en judicis de valor o projeccions més o menys catastrofistes. S'opta per partir d'evidències que estimulin la reflexió i buscar el diàleg amb altres disciplines per definir els propis posicionaments. Així s'afavoreix la descoberta del principi de prevenció com una manera d'orientar les pròpies accions.
Establir espais de diàleg entre les àrees curriculars
Treballar els recursos i els residus des dels centres educatius es presenta com una oportunitat per relacionar els coneixements de les diferents àrees curriculars amb la realitat del món quotidià. Per això cadascun dels itineraris està conformat per diversitat d'activitats del PMES que incorporen continguts curriculars de diversitat d'àrees. Aquestes disciplines permeten utilitzar els seus models explicatius, establir relació entre ells, i aplicar-los a la realitat de la gestió quotidiana dels recursos i els residus. 
Planificar accions sobre el medi
Es prenen com a referents conceptuals algunes de les aportacions que l'educació ambiental fa sobre la manera d'abordar els fenòmens ambientals, ja que és des del rigor de les disciplines de coneixement que es pot fer el pas cap al disseny de propostes d'acció sobre el medi. Per això la guia s'estructura en subitineraris. 
Organitzar els continguts per mapes
Es pren com a referent el llenguatge de la cartografia. Programar per mapes dona l'oportunitat de representar els continguts que permet treballar un mateix fenomen. Des d'aquest plantejament, els mapes de continguts s'organitzen des d'una perspectiva escalar on a escala macro trobem els continguts nuclears que determinen els grans àmbits de coneixement dels continguts estructurants (meso) propis del model del PMES, i a escala micro situem els continguts curriculars propis de les àrees curriculars.

Programar per mapes permet moure's de manera no jeràrquica entre els continguts, per la qual cosa no hi ha una disciplina curricular que se sobreposi per sobre d'una altra, ja que els continguts es plantegen obertament i són permeables a la interacció constant entre si. Alhora, els mapes permeten fer itineraris diferents entre els continguts.