Introducció

L'AMB ha impulsat al llarg del curs 2015-16 un projecte pilot d'Aprenentatge i Servei (ApS) que vol servir de model per a desenvolupar, en el futur, altres projectes a tot el territori metropolità.

Per què l'ApS

El plantejament actual del Programa Metropolità d'Educació per a la Sostenibilitat (PMES) aposta fortament en diferents aspectes que promouen la integració de projectes innovadors, participatius i crítics com és el desenvolupament de projectes d'Aprenentatge i Servei.

Concretament la relació amb l' ApS queda palès en el següent objectiu i accions del PMES.
  • Objectiu 12è: Diversificar el tipus d'activitats potenciant les més vivencials i participatives, en les quals s'aprengui fent, des de l'acció i la implicació. L'Educació per el Desenvolupament Sostenible no és només cosa dels més petits, de manera que continuarem treballant per arribar als adults i a les famílies.
  • Acció genèrica C8: Diversificar els tipus d'activitat potenciant les més vivencials i participatives.Potenciar un model educatiu en el qual s'aprengui fent, des de l'acció i la implicació:
    • Prioritzar continguts significatius i metodologies que afavoreixin el diàleg i l'acció on els participants siguin protagonistes de l'activitat educativa.
    • Incorporar noves tècniques (com la gamificació) i enfocaments (com l'aprenentatge-servei i/o el voluntariat ambiental) que permetin establir experiències úniques i orientades a la qualitat més que a la quantitat pel que fa a determinades activitats seleccionades del PMES.
La finalitat del projecte és implantar projectes d'Aprenentatge Servei entorn els àmbits temàtics de Salut Ambiental i d'Energia i Canvi Climàtic. Aquests àmbits són el més urgents de prioritzar, per la seva novetat i la seva complexitat.

Programa i Resum executiu del PMES 2014-2020

Què és l'ApS

L'aprenentatge servei és una proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de millorar-lo. L'aprenentatge servei és, doncs, un projecte educatiu amb utilitat social.

La relació circular que s'estableix entre l'aprenentatge i el servei genera una nova realitat que intensifica els efectes de cada un per separat. L'aprenentatge millora el servei a la comunitat, perquè aquest guanya en qualitat, i el servei dóna sentit a l'aprenentatge, perquè allò que s'aprèn es pot transferir a la realitat en forma d'acció.

És una de les millors metodologies per posar en pràctica l'educació per a la sostenibilitat ja que implica la participació en projectes reals de transformació de l'entorn, projectes que representen un servei a la comunitat.

Es pot classificar en 5 grans blocs els tipus de serveis vinculats al medi ambient:

Metodologia

El procés seguit en aquest quatre centres educatius ha constat de 7 fases, i una sèrie d'accions metodològiques que es descriuen a continuació:

1. Selecció dels centres participants

S'ha realitzat seguint criteris basats en:
  • La quantitat de centres participants: cercaven quatre centres interessats en experimentar aquest plantejament de projectes.
  • L'adequació dels alumnes destinataris: que els alumnes siguin de cicles formatius de grups de formació professional, relacionats amb àmbits ambientals, i que en els seus currículums, sigui present.
  • La distribució dels centres participants: que siguin de municipis diversos, i que la seva realitat i context municipal, sigui divers així com la seva titularitat (públics i privats).
2. Presentació i pre-diagnosi

En aquesta fase, s'han desenvolupat sessions informatives: s'ha presentat a cada equip el projecte vetllant per la motivació, la facilitació, la coordinació del projecte i el compromís, amb la participació dels tècnics ambientals de cada municipi en alguns casos. En aquesta fase, s'ha contactat amb els centres i s'ha presentat el projecte a la comunitat educativa, amb bona acceptació per part del professorat implicat. Els centres signen el document de compromís de la seva participació en el projecte d'AMB.

S'han realitzat entrevistes personals amb el professorat implicat amb un objectiu diagnòstic. Sel's demana sobre la seva experiència en projectes d' ApS, sobre les temàtiques i necessitats socials que tenen identificades, nombre de classes/alumnes que s'implicaran en el projecte i altres detalls.

3. Formació, pre-disseny i formalització de la comunitat ApS

S'organitzen sessions de formació presencials i conjuntes sobre la metodologia ApS i les temàtiques ambientals escollides per tal d'arrencar la comunitat i pre-visualitzar els projectes dels diferents centres adreçades als docents. Aquestes han donat valor i lideratge als participants, potenciant el coneixement mutu entre els agents participants. S'ha participat en el Fòrum de canvi climàtic en l'educació per a la sostenibilitat AMB del 2015 i s'ha creat també una plataforma on-line per compartir idees i recursos.

4. Disseny dels projectes als centres

S'han desenvolupat sessions de treballs sobre els projectes en el propi centre amb els docents; les propostes es concreten a través d'una fitxa programativa per projecte.

5. Presentació i execució del projecte amb l'alumnat

S'han fet trobades de seguiment del projecte, potenciant tallers creatius i de participació, que han permès definir les propostes dissenyades. El professorat ha presentat el projecte als alumnes i han perfilat conjuntament els detalls i organització dels mateixos.

6. Tancament dels projectes per part de l'alumnat

Els alumnes han treballat i tancat els projectes tant en la fase de redacció com en la realització de la part de servei de cada projecte

7. Trobada entre docents de tots els centres

Es va realitzar una trobada per tal de facilitar un espai de posada en comú de l'experiència i assentar els lligams entre els centres.

Participants

L'AMB ha adreçat aquest projecte als cicles formatius de grau superior i formacions similars, un col·lectiu que generalment rep menys propostes. Han participat quatre centres educatius, tres d'ells han desenvolupat projectes i un ha participat només en la fase de diagnòstic (Institut Miquel Martí i Pol). Els centres s'han seleccionat tenint en compte la seva distribució sobre el territori i la titularitat i els àmbits dels seus estudis.  

Centre  Formació Nº alumnes Municipi
Institut Narcís Monturiol Cicle formatiu  de grau superior "Educació i control ambiental" 20 alumnes de primer curs i 20 de segon curs Barcelona
Institut Miquel Martí i Pol Cicle formatiu  de grau superior " Salut ambiental" Cornellà de Llobregat
PTT Sant Cugat (Mirasol) Pla de Transició al treball - Especialitat en Jardineria i Viverisme 16 alumnes Sant Cugat del Vallès
Escola Túrbula Mòdul d'Educació Sanitària d'higiene bucodental 40 alumnes Sant Adrià de Besòs

Aspectes destacats

  1. La idoneïtat de desenvolupar projectes d'ApS vers les temàtiques de canvi climàtic i salut ambiental amb aquesta tipologia d'alumnes:
    1. Les activitats pràctiques són necessàries i ben rebudes per aquesta tipologia d'alumnat, que necessiten adquirir habilitats socials i coneixements dels entorns laborals dels centres, contínuament.
    2. Es valora positivament incorporar aquest alumnat en aquests projectes, que sovint no han estat considerats anteriorment en iniciatives locals i de l'administració.
    3. La direcció dels centres valora positivament aquests projectes, ja que doten estratègicament de visibilitat exterior i de qualitat i millora contínua.
    4. Els centres han respost amb iniciativa, entusiasme i transparència.
  2. Les característiques dels projectes inserits a currículum:
    1. Bon resultat de diagnosi de les potencialitats i les concrecions dels projectes ApS, a nivell programatiu.
    2. Adequació coherent amb els programes curriculars i a la seva temporalitat.
    3. Als centres, els permet l' oportunitat de recuperar antics projectes, iniciatives parcialment desenvolupades que es poden reconvertir i madurar en projectes d'ApS.
    4. Valoren més idòniament fer-se pròpiament els seus projectes (més ajustats i necessaris) que adquirir i consumir projectes externs encara que siguin globals i amb treball en xarxa.
  3. La detecció de necessitats locals:
    1. La selecció de les temàtiques a treballar es basen en oportunitats, sovint atzaroses, provinents de demandes reals de les relacions socials dels entorns dels centres i amb una gran dosi de motivació i interès personal dels tutors líders dels projectes.
    2. El professorat demanda una orientació didàctica molt específica sobre les seves necessitats formatives: donat el volum d'informació, recursos i possibilitat de tallers i formacions que existeix, plantegen cercar i seleccionar millor els recursos més idonis que s'ajustin millor a la seva necessitat concreta. Reclamen un servei d'orientació proper i integrat als seus objectius i finalitats.
  4. La temporalitat / duració dels projectes:
    1. La temporalitat en la maduració i execució dels projectes és més àmplia del que es preveu. Les accions han d'esponjar-se al llarg de tot el curs o varis cursos i, cal disposar de temps per cercar estratègies de co-educació (varis professors a l'aula) i de co-aprenentatge (diverses classes d'alumnes que s'ajuden i participen en diverses fases del projecte).
    2. La definició ajustada dels projectes (inclòs amb els acords amb entitats col•laboradores externes) és superior a 12 mesos.
    3. No es detecta quina és la millor època per inserir noves iniciatives com aquesta en els programes. Més que inserir els projectes seguint pautes directes a partir de data concreta, valoren més els models d'infusió dels projectes, a poc a poc, per arribar a currículum, professorat i alumnes. La millor possibilitat es troba en la darrera setmana de juny i la primera quinzena de juliol.
  5. La participació dels alumnes en el projecte:
    1. El grau de participació en la presa de decisions de l'alumnat és baix. Generalment, el professorat defineix problemàtica, necessitat i primeres etapes del projecte. L'alumnat participa més activament en les darreres fases del projecte (resultats i comunicació d'ells). Es considera que en futurs projectes fora bo que els alumnes tinguessin un paper més actiu en el disseny del projecte, la selecció de les necessitats locals i la incorporació d'agents relacionats amb el servei per part dels alumnes.
  6. La definició del servei:
    1. El servei a agents (destinataris externs) és necessari i sempre s'articula per criteris de proximitat (major facilitat).
    2. És la part més costosa dels projectes. Majoritàriament s'han definit projectes en que el servei rau en la comunicació, divulgació i sensibilització ambiental.