Primer pas per configurar un espai cultural metropolità

| Tema: AMB, Metropolis

Crear públics, incentivar la creació i promoure la cultura amb clau metropolitana, la de Barcelona real. Avui ho hem reivindicat a la jornada de La Dimensió Cultural de Barcelona

L'AMB ha organitzat el divendres 9 de novembre una jornada per debatre la cultura des d'una òptica metropolitana, amb la participació de diferents institucions i referents dins del món cultural.

L'obertura institucional ha anat a càrrec de Jaume Collboni, vicepresident de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB, Antoni Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat i vicepresident executiu de l'AMB, i Joan Subirats, comissionat de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Collboni ha afirmat que el proper salt de la Barcelona Metropolitana serà la cultura. "Crear públics, incentivar la creació i promoure la cultura amb clau metropolitana, la de Barcelona real. Avui ho hem reivindicat a la jornada de La Dimensió Cultural de Barcelona".

En segon lloc, Balmon ha destacat que "l'AMB està construïda sobre la cultura del consens, de crear pons, empatia, respecte a les comunitats locals i generar espais comuns ".

Per altra banda, Subirats ha explicat que "un dels reptes que tenim actualment és la vinculació entre cultura i educació". Ha comparat l'extensió de l'àrea metropolitana de Barcelona amb la de Madrid per concloure que "és possible la creació d'un espai unitari, tot respectant la identitat de cada municipi".

L'acte ha comptat amb la presència d'experts internacionals de prestigi com Arthur Le Gall, director de KEA European Affairs, que ha fet una conferència sobre l'experiència europea en la creació de grans àrees culturals metropolitanes. Le Gall és responsable de coordinar l'equip de recerca de KEA i supervisar estudis i projectes. Està especialitzat en polítiques de sectors audiovisuals, culturals i creatius i té experiència en la gestió d'alguns projectes clau finançats per la Unió Europea.

Le Gall ha dit: "és molt important que persones amb habilitats diferents es coneguin i es trobin per crear un networking que pugui generar coses noves amb gent que d'una altra manera no esc coneixeria, com per exemple l'espai Citilab". Ha afegit que "les ciutats s'han d'arriscar a invertir en cultura, valorar la tasca de les entitats culturals i innovar".

EL festival metropolità de dansa ha tingut presència en aquesta simbiosi com a primer exemple de coordinació cultural. "La Quinzena", que va tenir lloc a la metròpolis Barcelona entre l'1 i el 18 de març del 2018, va tenir una bona rebuda del públic i de les institucions. Aquest fet ha pogut constatar el potencial de l'àrea metropolitana de Barcelona en l'àmbit cultural. Aquesta experiència d'èxit s'ha explicat en una taula rodona amb Rocío Garcia, tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat; Petra Jiménez, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i David Quirós, regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Hospitalet de Llobregat.

El festival de metropolità de dansa com una proposta històrica, la cultura com a clau en processos de transformació social i l'èxit basat en tots els agents culturals, tècnics i equips han estat alguns dels eixos centrals d'aquest últim debat. 

Dins del  quart bloc d'aquesta simposi s'han posat sobre la taula els grans objectius culturals a escala metropolitana:

  • Gestió comuna de les informacions.
  • Una política coordinada d'informació cultural.
  • Una mateixa política de públics i audiències.
  • Un espai solidari per afavorir el desplegament empresarial.
  • Un espai connectat per impulsar la recerca creativa.
S'ha comptat amb la presència de Xavier Marcé, gestor cultural, Xavier Fina, filòsof i consultor cultural; Miquel Curanta; director de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC); Àlex Nogueras, galerista i president d'ArtBarcelona; Laia Ramos, sòcia de la cooperativa ‘LaFundició', que impulsa processos col·lectius de construcció de coneixement i Enric Sierra, periodista i sotsdirector de La Vanguardia digital.

Les clàusules més importants de l'últim debat són les següents:
  • Voluntat d'un compromís polític i molta generositat de recursos econòmics, mirant a llarg termini.
  • Poca constatació que els municipis tinguin la voluntat de fer accions culturals conjuntes i el fet que Barcelona hauria de ser més generosa amb la seva marca a favor dels seus municipis de l'entorn metropolità.
  • Canvi  més profund en les polítiques culturals, començant per les pròpies estructures.
  • Repetició de programacions culturals, que implica poc moviment de públic entre els municipis metropolitans.
Els assistents i participants han participat a través de les xarxes socials, fent les seves aportacions i seguint el contingut de les reflexions, amb l'etiqueta #CulturaMetropolitanaAMB

Documentos relacionados
Dónde
Marker
Citilab Cornellà Plaça de Can Suris, s/n, 08940, Cornellà de Llobregat