Les metròpolis europees reclamen més recursos a la UE
| Tema: AMB
La jornada European Metropolitan Authorities ha portat a Barcelona els alcaldes i presidents d'algunes de les principals ciutats i metròpolis d'Europa. El dia ha conclòs amb la lectura de la Declaració de Barcelona, que reclama a la Unió Europea i als estats un major protagonisme i més recursos per als governs metropolitans
Avui, 13 de març, representants de ciutats i àrees metropolitanes europees s'han citat a Barcelona en la primera jornada European Metropolitan Authorities, organitzada per l'AMB, en què s'ha debatut sobre diferents models de governança, col•laboració entre metròpolis i competitivitat territorial. Aquesta agrupació de governs locals té la voluntat de constituir-se com a grup propositiu i de pressió per a impulsar iniciatives polítiques i d'excel•lencia en la gestió pública local a les institucions i entitats estatals i europees.
La trobada ha agrupat representants polítics de 16 ciutats pertanyents a 10 països, a més de l'OCDE i de les xarxes mundials i europees de ciutats CGLU, Metropolis, Eurocities, Metrex, FMDV i Medcities, fet que ajudarà a oferir una major difusió i impacte de l'acte a nivell d'altres metropolis europees i del món.
S'han celebrat dues taules rodones de debat; la primera, titulada "Cap a l'Europa de les Metròpolis / La cooperació entre les metròpolis", ha comptat, per exemple, amb la participació del cap de polítiques urbanes a l'OCDE, i els representants polítics de Viena, Liverpool, Toulouse Metropole, Regió Brussel•les Capital i Paris
En la segona taula rodona, sota el nom de "Competitivitat i inclusió social a les àrees metropolitanes" i que ha comptat amb la presència de Xavier Trias, alcalde de Barcelona i president de l'AMB, també hi ha participat, entre altres, l' alcalde de Torí, l' alcaldessa de Varsòvia, l'alcaldessa d'Oslo-Akhersus, el president de Rennes Metropole i el primer vicepresident de Paris Métropole.
La voluntat de l'AMB, que ha organitzat la trobada, és que aquesta tingui continuïtat en el temps i que es pugui celebrar periòdicament en diferents ciutats europees. És per això que s'ha aprovat la Declaració de Barcelona 2015, un manifest amb 10 punts que advoca per la col•laboració entre metròpolis, la transferència de coneixement i experiències i una petició a la Unió Europea de tracte diferencial en la gestió de recursos del pressupost europeu 2014-2020 i post 2020.
La declaració completa acompanya aquesta nota de premsa.
Aquesta conferència està motivada per la importància que el desenvolupament urbà té sobre la governança local, a nivell socioeconòmic, geogràfic i mediambiental. També per la previsió formulada per UN Habitat: l'any 2025 la població mundial vorejarà els 8.000 milions i dues terceres parts viuran a les ciutats i especialment a les grans ciutats i àrees metropolitanes. En el context europeu, al voltant de 359 milions de persones –el 72% de la població total de la UE- viuen en grans ciutats i àrees metropolitanes i es preveu que en el 2050 superi el 80%.
És a les metròpolis contemporànies on es manifesten la totalitat de les necessitats i interessos de la ciutadania. Per això, institucions com la Unió Europea, Nacions Unides o l'OCDE cada cop incorporen més la dimensió metropolitana. Actualment a Europa hi ha al voltant de 120 grans ciutats i àrees metropolitanes. Països com França i Itàlia han iniciat processos de creació de noves àrees metropolitanes que incidiran en la seva governança territorial.
També en les grans ciutats i àrees metropolitanes és on s'estan produint majors índexs nacionals de creixement econòmic, innovació i generació d'ocupació en un entorn generalitzat de crisi i austeritat de les finances públiques. Segons Eurostat, un 85% del PIB Europeu es concentra en les ciutats.
En breu estarà disponible una galeria fotogràfica de l'acte, juntament amb un vídeo de resum de tota la jornada.
La trobada ha agrupat representants polítics de 16 ciutats pertanyents a 10 països, a més de l'OCDE i de les xarxes mundials i europees de ciutats CGLU, Metropolis, Eurocities, Metrex, FMDV i Medcities, fet que ajudarà a oferir una major difusió i impacte de l'acte a nivell d'altres metropolis europees i del món.
S'han celebrat dues taules rodones de debat; la primera, titulada "Cap a l'Europa de les Metròpolis / La cooperació entre les metròpolis", ha comptat, per exemple, amb la participació del cap de polítiques urbanes a l'OCDE, i els representants polítics de Viena, Liverpool, Toulouse Metropole, Regió Brussel•les Capital i Paris
En la segona taula rodona, sota el nom de "Competitivitat i inclusió social a les àrees metropolitanes" i que ha comptat amb la presència de Xavier Trias, alcalde de Barcelona i president de l'AMB, també hi ha participat, entre altres, l' alcalde de Torí, l' alcaldessa de Varsòvia, l'alcaldessa d'Oslo-Akhersus, el president de Rennes Metropole i el primer vicepresident de Paris Métropole.
La voluntat de l'AMB, que ha organitzat la trobada, és que aquesta tingui continuïtat en el temps i que es pugui celebrar periòdicament en diferents ciutats europees. És per això que s'ha aprovat la Declaració de Barcelona 2015, un manifest amb 10 punts que advoca per la col•laboració entre metròpolis, la transferència de coneixement i experiències i una petició a la Unió Europea de tracte diferencial en la gestió de recursos del pressupost europeu 2014-2020 i post 2020.
La declaració completa acompanya aquesta nota de premsa.
Aquesta conferència està motivada per la importància que el desenvolupament urbà té sobre la governança local, a nivell socioeconòmic, geogràfic i mediambiental. També per la previsió formulada per UN Habitat: l'any 2025 la població mundial vorejarà els 8.000 milions i dues terceres parts viuran a les ciutats i especialment a les grans ciutats i àrees metropolitanes. En el context europeu, al voltant de 359 milions de persones –el 72% de la població total de la UE- viuen en grans ciutats i àrees metropolitanes i es preveu que en el 2050 superi el 80%.
És a les metròpolis contemporànies on es manifesten la totalitat de les necessitats i interessos de la ciutadania. Per això, institucions com la Unió Europea, Nacions Unides o l'OCDE cada cop incorporen més la dimensió metropolitana. Actualment a Europa hi ha al voltant de 120 grans ciutats i àrees metropolitanes. Països com França i Itàlia han iniciat processos de creació de noves àrees metropolitanes que incidiran en la seva governança territorial.
També en les grans ciutats i àrees metropolitanes és on s'estan produint majors índexs nacionals de creixement econòmic, innovació i generació d'ocupació en un entorn generalitzat de crisi i austeritat de les finances públiques. Segons Eurostat, un 85% del PIB Europeu es concentra en les ciutats.
En breu estarà disponible una galeria fotogràfica de l'acte, juntament amb un vídeo de resum de tota la jornada.
