Lluita metropolitana contra el canvi climàtic en el Dia del Medi Ambient
El vicepresident de Medi Ambient de l'AMB rebutja la retirada dels EUA de l'Acord de París sobre canvi climàtic. També es reafirma en el seu compromís de disminuir les emissions de CO2 un 40% el 2030 i en un canvi de model energètic democratitzat i basat en l'estalvi, l'eficiència i la producció local d'energies renovables
Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l'AMB, ha lamentat avui la retirada dels EUA de l'Acord de París sobre el canvi climàtic, i ha recalcat "el compromís de l'AMB de reduir un 40% les emissions de canvi climàtic el 2030 i la necessària transició cap a un model energètic democratitzat i basat en l'estalvi, l'eficiència i la produció local d'energies renovables", tot coincidint amb la celebració, a escala planetària, del Dia Mundial del Medi Ambient, l'objectiu del qual és promoure l'acció a favor del medi ambient i impulsar la protecció de la Terra.
Davant de les recents males notícies sobre la retirada dels EUA de l'Acord de París sobre el canvi climàtic, la vicepresidència de Medi Ambient de l'AMB vol manifestar el seu rebuig, i considera que tots els països no signants han de sumar-se a un acord que determina el compromís i la urgència d'actuar enfront del canvi climàtic. Els EUA, segon emissor mundial de gasos amb efecte d'hivernacle, es retira d'un acord signat per 195 països (UE-28, la Xina, l'Índia, Rússia i el Japó). L'esmentada vicepresidència continuarà ferma en el seu compromís de lluita contra el canvi climàtic, des del vessant de la mitigació i l'adaptació, així com en altres fronts: estalvi i eficiència energètica i energies renovables, entre altres estratègies.
Per tal de lluitar contra el canvi climàtic i contribuir a reduir els seus efectes sobre l'àmbit metropolità, l'AMB disposa d'iniciatives de mitigació i adaptació, com són l'Estratègia de gestió del carboni i l'energia 2030 i els Plans locals d'adaptació al canvi climàtic, respectivament. D'altra banda, l'Observatori Metropolità del Canvi Climàtic de l'AMB (METROBS), que sorgeix de la col·laboració entre el Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC) i l'AMB, ha generat 8 estudis que avaluen com el canvi climàtic afecta aquesta àrea urbana i com s'hi poden establir mesures d'adaptació. I ho ha fet en àmbits com la meteorologia, el cicle de l'aigua, el litoral, l'efecte illa de calor, el verd urbà, l'energia i el sector residencial, l'evolució de les inundacions en aquest territori i els aspectes més legals i econòmics relacionats amb el canvi climàtic.
Un escenari que empitjora
Entre els impactes de més rellevància en el territori metropolità es troba l'increment del nivell del mar, que pot arribar a afectar greument tot el litoral metropolità. En l'escenari més desfavorable, on es considera que les emissions de gasos d'efecte hivernacle continuen incrementant, el nivell del mar l'any 2100 seria 1,8 m superior a l'actual.
Lligat a l'increment de temperatures causat per les altes concentracions de CO2 a l'atmosfera, en les zones urbanes s'accentuarà el fenomen de l'illa de calor. De cara al 2100, es preveu un increment de la temperatura mitjana d'entre 1,4 i 4,4 ºC, una tendència a patir anys més càlids i secs i riscs més elevats d'incendis. Alhora, també es tendirà a l'increment d'episodis de pluges extremes, és a dir, el règim de precipitacions s'alterarà en intensitat i torrencialitat.
Davant de les recents males notícies sobre la retirada dels EUA de l'Acord de París sobre el canvi climàtic, la vicepresidència de Medi Ambient de l'AMB vol manifestar el seu rebuig, i considera que tots els països no signants han de sumar-se a un acord que determina el compromís i la urgència d'actuar enfront del canvi climàtic. Els EUA, segon emissor mundial de gasos amb efecte d'hivernacle, es retira d'un acord signat per 195 països (UE-28, la Xina, l'Índia, Rússia i el Japó). L'esmentada vicepresidència continuarà ferma en el seu compromís de lluita contra el canvi climàtic, des del vessant de la mitigació i l'adaptació, així com en altres fronts: estalvi i eficiència energètica i energies renovables, entre altres estratègies.
Per tal de lluitar contra el canvi climàtic i contribuir a reduir els seus efectes sobre l'àmbit metropolità, l'AMB disposa d'iniciatives de mitigació i adaptació, com són l'Estratègia de gestió del carboni i l'energia 2030 i els Plans locals d'adaptació al canvi climàtic, respectivament. D'altra banda, l'Observatori Metropolità del Canvi Climàtic de l'AMB (METROBS), que sorgeix de la col·laboració entre el Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC) i l'AMB, ha generat 8 estudis que avaluen com el canvi climàtic afecta aquesta àrea urbana i com s'hi poden establir mesures d'adaptació. I ho ha fet en àmbits com la meteorologia, el cicle de l'aigua, el litoral, l'efecte illa de calor, el verd urbà, l'energia i el sector residencial, l'evolució de les inundacions en aquest territori i els aspectes més legals i econòmics relacionats amb el canvi climàtic.
Un escenari que empitjora
Entre els impactes de més rellevància en el territori metropolità es troba l'increment del nivell del mar, que pot arribar a afectar greument tot el litoral metropolità. En l'escenari més desfavorable, on es considera que les emissions de gasos d'efecte hivernacle continuen incrementant, el nivell del mar l'any 2100 seria 1,8 m superior a l'actual.
Lligat a l'increment de temperatures causat per les altes concentracions de CO2 a l'atmosfera, en les zones urbanes s'accentuarà el fenomen de l'illa de calor. De cara al 2100, es preveu un increment de la temperatura mitjana d'entre 1,4 i 4,4 ºC, una tendència a patir anys més càlids i secs i riscs més elevats d'incendis. Alhora, també es tendirà a l'increment d'episodis de pluges extremes, és a dir, el règim de precipitacions s'alterarà en intensitat i torrencialitat.