Àrea Metropolitana de Barcelona

El CCCB ha acollit avui la taula rodona "Del Barri a la Metròpoli", que ha servit per presentar l'Anuari Metropolità de Barcelona 2018.

Aquesta publicació, realitzada anualment des del 2011, és el resultat d'aplegar, de forma sistematitzada, els aspectes més significatius del treball d'investigació realitzat al llarg de tot l'any per part de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) en col·laboració amb l'AMB. La presentació ha anat a càrrec del director de l'IERMB, Ricard Gomà, l'alcaldessa de Montcada i Reixac, Laura Campos, el professor de geografia de la UAB, Oriol Nel·lo i del vicepresident de Planificació estratègica de l'AMB, Jordi Martí.

Segons Ricard Gomà, director de l'IERMB, "la present edició està centrada en analitzar les múltiples escales que conformen la metròpoli, partint de l'estructura de barris" i en especial les diferències –socials i econòmiques- entre  uns i altres, anant més a fons que el que determinen els límits municipals.  Des d'aquest punt de vista, l'Anuari aporta dades sobre aspectes com la mobilitat, la gestió dels residus, l'estat del mercat de treball a la metròpoli i la innovació, entre altres factors, i en especial les diferències de renda i nivells de benestar entre les poblacions residents.

En primer lloc va intervenir Laura Campos, alcaldessa de Montcada i Reixac,  per destacar que "les ciutat no tenen comportaments homogenis, i cal buscar solucions específiques barri a barri, però que provinguin d'un govern metropolità, per garantir a la població el dret a la ciutat". Campos va posar Montcada i Reixac com a exemple de municipi amb un fort nivell de fragmentació, a causa de la sobre-implantació d'infraestructures. Aquesta situació, segons l'Alcaldessa, genera uns sobre costos anuals de fins a 1,7 milions d'euros, i agreuja els impactes negatius que tenen sobre la ciutadania problemes com la contaminació atmosfèrica, per la qual cosa va reclamar la implicació de les administracions supra-municipals per obtenir ajudes complementàries com a municipi amb necessitats especials, al costat de la resta de municipis de l'eix Besòs afectats tots ells  per problemes de vulnerabilitat social.

Per la seva banda, Oriol Nel·lo, professor de geografia a la UAB, va descriure com, dins de la metròpolis de Barcelona, les desigualtats han crescut en els darrers anys, amb el fenomen de la segregació residencial, com a conseqüència principalment de la crisis social i econòmica iniciada al principi d'aquesta dècada. Així, actualment el nivell de vida als diferents barris està polaritzat: "mentre que 700.000 persones viuen en  barris amb menors ingressos i problemàtiques, unes altres 600.000 tenen un nivell de vida molt alt. Sembla que, en parlar de la ciutat metropolitana, estem mirant dues ciutats diferents". Nel·lo ha apuntat  que una de les possibles solucions a aquesta problemàtica "passaria per un pla de barris metropolita".

Jordi Martí, vicepresident de Planificació Estratègica de l'AMB, va destacar que "actualment, la ciutat metropolitana té una gran capacitat de reacció davant dels reptes que sorgeixen, però potser ens falta tenir més capacitat de previsió". En aquest sentit, va manifestar "la necessitat d'un governança metropolitana forta, que apliqui solucions als problemes que estudis com l'Anuari Metropolità detecten". Va posar de relleu estratègies com els plans de barris i l'Agenda Besòs, que "només es podran portar a terme amb un govern metropolità sòlid". A preguntes del públic Martí no va excloure la possibilitat, en el futur, d'una alcaldia metropolitana per elecció directa, com a mecanisme per reforçar políticament la governança de la institució comuna.