Estudi de viabilitat socioeconòmica i gestió del Parc agrari del Baix Llobregat

00_parcagrari.jpg
Vista aèria del Parc Agrari del Baix Llobregat

Estudi amb l'objectiu d'identificar els elements que avui configuren el Parc Agrari del Baix Llobregat com a actiu social i econòmic, assenyalant els canvis principals que s'estan produint i el seu impacte sobre el model de gestió i governança.

Superfície:
3.348,02 Ha
Fases:
Estudi -
Estudi -
Direcció i coordinació:
Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB)
Equip redactor:
Jordi Rosell, Oriol Forcada i Lourdes Viladomiu (Grup de Recerca en desenvolupament rural - UAB)
Municipis:
Castelldefels, Cornellà de Llobregat, El Papiol, El Prat de Llobregat, Gavà, L'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Viladecans

Descripció

Estudi 2011: viabilitat i model de gestió del Parc agrari del Baix Llobregat
Estudi 2014: el Parc agrari del Baix Llobregat com actiu socioeconòmic: balanç i futur


Aquest treball es divideix en dos estudis complementaris. El primer, finalitzat l'any 2011, analitza la viabilitat socioeconòmica del Parc agrari a fi de determinar el model de gestió més adient per aquest espai periurbà, i el segon, finalitzat l'any 2014, té l'objectiu d'identificar els elements que configuren el Parc agrari com actiu social i econòmic.

El primer estudi analitza les formes de protecció, la governança i la gestió d'un conjunt d'espais agraris periurbans, aprofundint en els mecanismes que donen viabilitat a l'activitat agrària (proximitat geogràfica, social i cultural), els derivats de la diversificació de les activitats a les explotacions agràries i els referents als ingressos provinents de la retribució d'externalitats positives.

El segon estudi se centra en la viabilitat socioeconòmica del Parc agrari del Baix Llobregat, assenyalant les característiques de les explotacions agràries, considerant el nombre, dimensió, parcel·lació, orientació productiva, tipus d'empresa, règim de tinença i grau de professionalització, i fent una estimació dels costos i marges dels principals conreus de la zona, amb l'objectiu de determinar el marge d'una explotació tipus. Aquest anàlisi es completa amb una consideració de les estratègies de comercialització i dels usos del sòl alternatius, incloent l'abonament.