Accessos directes:

Urbanització del passeig Marítim

Tornar
Imatge del projecte
© Adrià Goula

La urbanització del nou tram del passeig marítim entre el carrer del Mar i el moll Nova Marina ha creat un nou espai de relació entre la platja i la façana marítima de l'antic barri industrial de la ciutat.

Galeria d'imatges

Fitxa tècnica

Data de projecte:
Març 2007
Data inici de l'obra:
--
Data fi de l'obra:
--
Data d'execució:
Juny 2012
Municipi:
Badalona
Superfície:
62.000 m2
Cost:
9.483.156,28 €
Autors:
Olga Tarrasó, Julià Espinàs (Espinàs i Tarrasó SCP)
Direcció de projecte:
Olga Tarrasó (Espinàs i Tarrasó SCP), Manuel Sanz, Jaume Sastre (Greccat)
Direcció d'obra:
Ana Maria Castañeda (Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente)
Col·laboradors:
Itziar Carrera, Iván Martínez, Llorenç Mestre, Tànit Pons, Cristina Puga, Maria Pauner, Quim Mulà, Jordi Palá, Claire Paluel, Ana Vidal (Espinàs i Tarrasó SCP), Josep Antoni Megías, Javier Navarro, Mariano de Gracia, Catalina Montserrat (AMB)
Contractista:
Cyes

Premis i reconeixements

Finalista dels Premis FAD 2013 en la categoria Ciutat i Paisatge.

Descripció

El passeig Marítim de Badalona, en el tram comprés entre el carrer del Mar i la Nova Marina, completa la transformació urbanística de la zona industrial que configurava el litoral sud de la façana marítima de la ciutat.

L'àmbit comprèn en longitud els 1.200 metres que separen l'extrem sud de la Rambla de Mar –centre de Badalona– i el moll de protecció del port de la Marina. L'amplada, variable en funció de la morfologia urbana, oscil·la entre els 5,2 i els 67 metres de l'eixamplament de davant de l'estació, gran espai públic de transició entre l'eix de vianants de la Rambla i el nou passeig Marítim. El passeig, al seu extrem sud, es transforma en una gran plaça d'accés al primer i al segon nivell de les futures instal·lacions portuàries, a les cotes 4,87 i 8,60 m respectivament. La superfície total és de 6,20 hectàrees.

El projecte afronta la unió dels dos pols d'atracció amb un llenguatge continuador dels criteris que han regit la resolució dels espais públics en la nova urbanització del front marítim de la ciutat. La complexitat donada per les característiques del terreny que impedia la consolidació del passeig dins de la zona de delimitació marítimo-terrestre, s'ha resolt desdoblant-lo en dos passeigs en paral·lel sobre un eix longitudinal continu, un de formigó in situ i un de fusta. Transversalment, aquestes dues franges de material acompanyen la transició entre el terreny ferm i la sorra. La pedra artificial, utilitzada per a graons, grades i límits, relaciona amb qualitat i color els materials de la nova urbanització i la sorra de la platja.

Els problemes topogràfics causats per la necessitat de franquejar el pas de la línia de ferrocarril de la costa i la irrupció en el paisatge dels murs de protecció de la nova marina, s'han resolt mitjançant un acurat estudi altimètric que dóna caràcter del lloc.

Així, a l'avinguda de Martí i Pujol s'ha obert un pas sota el tren que crea una perspectiva frontal a l'accés a la platja i que es resol amb una suau rampa escala limitada per un pendent continu que desemboca sobre el passeig. El disseny de l'accés a l'estructura preexistent del Pont del Petroli ha estat tractat amb el mateix llenguatge d'integració a la continuïtat del passeig, tenint-ne en compte la ubicació respecte de la plaça de la nova urbanització conformada per les icones urbanes de l'Anís del Mono i La Llauna.

Igualment, a l'extrem sud de tot el recorregut, a la sortida de l'interceptor de Maria Auxiliadora, l'abrupte tall que suposen els murs de protecció de la Marina s'ha superat mitjançant la configuració d'una plaça inclinada amb una gran superfície de grades que dóna continuïtat al color de la sorra i esdevé un punt elevat des d'on es pot observar el conjunt del front marítim.

Pel que fa a la vegetació es proposen espècies resistents a la salinitat: palmeres com la bútia, el sabal, Arecastrum i washingtònies, i tamarius com el Tamarix gallica i T. pentandra, distribuïdes aleatòriament segons mòduls i formant grups dins i fora de la franja de fusta i sorra. Les dues espècies de tamarius, amb diferents períodes de floració, s'han plantat en agrupacions boscoses per proporcionar gran àmbits d'ombra.