Parc Primer de Maig

Tornar
Imatge del parc
Adrià Goula

El parc Primer de Maig ha estat dissenyat amb la implicació dels ciutadans. El projecte proposa menys cotxes, respectar la vegetació existent i reforçar el passeig de les moreres. En definitiva, vol crear una nova relació amb l'entorn proper, la ciutat, i l'entorn més llunyà, el camp.

Galeria d'imatges

Fitxa tècnica

Data de projecte:
Febrer 2010
Data inici de l'obra:
--
Data fi de l'obra:
--
Data d'execució:
Març 2012
Municipi:
Ripollet
Superfície:
14.140 m2
Cost:
1.406.860,00 €
Autors:
Antonio Montes Gil, arquitecte (AMB)
Direcció de projecte:
Antonio Montes Gil, arquitecte (AMB)
Direcció d'obra:
Antonio Montes Gil, arquitecte (AMB), Mònica Mauricio, arquitecta tècnica (AMB)
Col·laboradors:
Roger Ayza, Marta Sánchez (arquitectes), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Jordi Bardolet (eng. tècnic agrícola), Marta Juanola (arquitecta tècnica), Dina Hermoso, Josep Bayo, Jonatan Álvarez (eng. tècnics industrials), Paulino Vicente (estructures – BOMA), Javier Labad (arquitecte – Zutskate), Jesús Magallón (estudiant arq.)
Contractista:
UTE MAHECO-VIALSER

Descripció

El ràpid creixement demogràfic i el desenvolupament urbanístic que ha sofert Ripollet a la segona meitat del segle XX ha afavorit l'existència d'espais perifèrics complexes, de trobada entre les antigues zones rurals i una  trama urbana, barreja d'usos industrials i residencials.
Dins d'aquest context, l'illa del parc del Primer de Maig, situada a l'extrem est del municipi, engloba espais amb una urbanització precària i poc curosa amb la topografia original. El parc limita amb una zona rural extensa, d'us agrícola, preservada de l'edificació.

El parc, prèviament a les obres de remodelació, era el resultat d'una intervenció incompleta dels anys vuitanta. L'espai s'estructurava a partir d'una plaça circular, envoltada de cedres. Organitzat en recintes de difícil control visual, provocava l'ocupació dels espais més degradats per part de grups marginals de població.

Prèviament a les obres, l'Ajuntament havia construït un centre cívic en una posició central respecte el parc, que el fragmentava.
El programa del parc és el resultat d'un procés participatiu que recull propostes veïnals, extretes de reunions amb joves, grups de skaters, grup de dones i altres col·lectius coordinats per l'Ajuntament de Ripollet.
L'actuació havia de donar resposta a les exigències de nou parc urbà amb claredat i sobrietat, i garantir-ne la connectivitat i la permeabilitat entre els diferents àmbits i usos reconeguts al programa del projecte.
Dins de l'espai del parc estaven ubicades unes pistes de petanca i un edifici d'aparcament, que resten excloses del projecte i pendents d'un procés d'expropiació.

El projecte proposa com a criteris generals:

  • Suprimir la circulació i l'aparcament de vehicles als carrers perimetrals, i restringir-ne l'ús com a vial d'accés per a veïns, cosa que els converteix en un espai més de recorregut del parc per a vianants.
  • Crear una franja enjardinada entre el vial i els habitatges per tal de millorar la connexió visual i desdibuixar el límit. El fet d'incorporar visualment els jardins de les cases veïnes i la zona rural, fa que es tingui la sensació d'un espai més gran, perquè es potencia la linealitat i la profunditat del parc més enllà de les façanes dels edificis.
  • Reforçar i completar l'eix del passeig de les moreres amb un camí pavimentat fins al carrer de la Mercè, que es reforça amb la introducció d'un banc lineal de fusta.
  • Crear una plataforma pavimentada de formigó a cota de l'accés del centre cívic. Dins d'aquesta franja que defineix el passeig de les moreres i el c. Tamarit, se situa la pista esportiva.
  • Restaurar la topografia de la zona de l'antic camp de futbol per millorar la connexió d'aquest espai amb els límits.
  • Crear un pla continu de prat sec per resoldre la continuïtat de la topografia i col·locar uns recintes enfonsats, com a grans petjades, per a la pista de skate i els jocs infantils.
  • Respectar  la vegetació existent, principalment els cedres.
  • Els nous usos, zones d'estada i itineraris per a vianants han permès descobrir una relació amb l'entorn proper (ciutat) i llunyà (camp) que fins ara era desconeguda per a la majoria dels ciutadans. El que fins ara era una part de darrere del parc, s'ha convertit en accés i ha permès qualificar i millorar l'accessibilitat d'aquest espai urbà.

Enllaços relacionats