Accessos directes:

Parc de Can Rigal

Tornar
Imatge del parc
© Adrià Goula

El parc metropolità de Can Rigal connecta els municipis de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. El nou disseny del parc combina una zona de bosc mediterrani amb una zona de prat on es crea un sistema de plataformes i plantacions d'arbres que acull activitats lúdiques.

Galeria d'imatges

Fitxa tècnica

Data de projecte:
Novembre 2010
Data inici de l'obra:
--
Data fi de l'obra:
--
Data d'execució:
Agost 2012
Municipi:
Barcelona
Superfície:
19.508 m2
Cost:
2.667.777,02 €
Autors:
Claudi Aguiló Riu, Eva Pagès (arquitectes – AMB)
Direcció de projecte:
Claudi Aguiló Riu (arquitecte – AMB)
Direcció d'obra:
Claudi Aguiló Riu (arquitecte – AMB), Manel Sanz (tècnic d'obra – AMB), Maria Sánchez (arquitecta tècnica – AMB)
Col·laboradors:
Lluís Moya, Guillem Baraut, Jaume Gomà (estructures – BOMA), Mònica Cortadas, Ainhoa Martínez (arquitectes), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Jordi Bardolet (eng. tècnic agrícola), Carlos Villasur, Sara Arguedas (eng. tècnics industrials)
Contractista:
Tau Icesa

Premis i reconeixements

Seleccionada 2a Mostra d'Arquitectura de Barcelona 2016

Descripció

Can Rigal és un parc metropolità situat a cavall dels municipis de Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat. Reivindicat de fa temps, el parc significa el retorn d'un pulmó verd al bell mig d'un context afectat per un procés de consolidació urbana amb la implantació de nous equipaments i habitatges. Té un paper rellevant com a vertebrador d'aquesta nova centralitat assegurant-ne les connexions tant paisatgístiques com humanes. La primera fase, amb gairebé 2 ha de superfície, pertany al terme de Barcelona.

El programa del projecte parteix de les conclusions de les comissions de seguiment, tant de Barcelona com de L'Hospitalet, i en la fase de redacció s'ha mantingut el procés participatiu. El projecte s'origina a partir d'un eix principal nord-sud que connectarà els dos municipis i que dóna lloc a dues zones de caràcter distint. Per un costat, una zona de bosc mediterrani, amb pins i alzines, que potencia el valor paisatgístic de la serralada de Collserola i, per l'altre i com a contrapunt, una zona de prat on es crea un sistema de plataformes i plantacions geomètriques d'arbrat caducifoli que acull les activitats lúdiques com ara jocs infantils, pistes de jocs, zona de bar, etc.

El camí central es descompon donant lloc a àrees de descans i parterres geomètrics de plantes arbustives i herbàcies, que actuen com a filtre entre les dues zones. L'accent de color es va alternant al llarg del passeig amb el relleu de la floració de les espècies seleccionades al llarg de l'any. Les pèrgoles i pòrtics, amb plantació d'enfiladisses i plaques fotovoltaiques, potencien el caràcter d'eix central i creen zones d'ombra i color, alhora que alimenten la il·luminació del parc. Aquests elements, conjuntament amb la col·lecció de bàculs, donen una imatge orgànica i arbòria.

La topografia inicial del solar es modifica tot compensant els moviments de terres. Les tres terrasses inicials de reblert, transformades en una gran estora de pendents suaus fins al talús del límit amb l'avinguda d'Albert Bastardas, donen lloc a recorreguts adaptats i respecten el criteri de transparència visual en tot el parc.

El disseny del projecte incorpora criteris mediambientals i de sostenibilitat, tant en el seu plantejament general com en aspectes concrets, per exemple la regulació de l'enllumenat, la generació d'electricitat amb plaques fotovoltaiques, l'ús de materials reciclats, etc, i d'una manera molt especial en allò que fa referència a la vegetació i a l'ús de l'aigua.

Si bé en la concepció del parc predominen les àrees vegetades i permeables, es tracta de plantes de baix manteniment, el qual es fa mitjançant l'aprofitament de l'aigua de la pluja: es recull superficialment, es canalitza a través d'un sistema de conduccions drenants i graves i es retorna per capil·laritat a l'estrat vegetal, ja que infiltrar-la fins al freàtic podria desestabilitzar el terreny que té un substrat amb replens de materials de construcció; alhora s'evita la saturació de la xarxa de clavegueram. I a més a més, per al reg directe del parc, s'ha canalitzat l'aigua d'una mina existent a L'Hospitalet la qual, emmagatzemada en un dipòsit situat sota una de les plataformes, resta disponible per a aquest ús.

Enllaços relacionats

Equipaments relacionats