Accessos directes:

Complex esportiu "Can Mercader"

Tornar
Imatge de la piscina
© Marcela Grassi

El nou complex aquàtic i esportiu pel parc metropolità de Can Mercader s'integra en la mateixa lògica visual i en el caràcter del paisatge dissenyat pel parc.

Galeria d'imatges

Fitxa tècnica

Data de projecte:
Juliol 2009
Data inici de l'obra:
--
Data fi de l'obra:
--
Data d'execució:
Juny 2012
Municipi:
Cornellà de Llobregat
Superfície:
4.380 m²
Cost:
5.765.654,54 €
Autors:
Montserrat Batlle, Pere Riera, Josep Sotorres, Bartomeu Busom (RGA Arquitectes)
Direcció de projecte:
Montserrat Batlle, Pere Riera, Josep Sotorres, Bartomeu Busom (RGA Arquitectes)
Direcció d'obra:
Montserrat Batlle (RGA Arquitectes), Albert Dalmau Espina (arquitecte tècnic – AMB)
Col·laboradors:
Antoni Massagué, Jordi Velasco (estructures: Àrea 5), Miquel Portell (instal·lacions: Portell-Brunés enginyers), Ileana Manea, Vítor Mingacho, Gonzalo Navarro, Paula Stere, Raül Sebastian, Felipe Peña (RGA arquitectes).
Contractista:
Construccions RUBAU

Descripció

El projecte es troba en un d'aquests punts singulars d'inflexió que presenta la plana de Barcelona just quan comença a enfilar-se cap a la serra de Collserola. Aquesta ubicació li permet el domini de l'horitzó cap al mar i, alhora, es veu dominat per les visions urbanes generades des de cotes més altes, situant-se al bell mig de tota una diversitat de fluxos i visuals.

La secció proposada és la que permet que tots ells travessin l'edifici sense obstruir la natural fluïdesa del territori i del parc i, alhora, es pugui gaudir de les excel·lents visuals de l'entorn tan des de la graderia d'espectadors com des del propis vasos de les piscines.
L'accés es fa pel nivell superior del camí d'accés al Parc aprofitant la seva diferència de cota amb el vas de la piscina exterior i amb la resta de noves zones d'aigua previstes.

Les sales de musculació i el bar, aprofitant la bona panoràmica que, des del nivell d'accés, es té cap el sud i cap al mar, es col·loquen en primera línia per sobre el vas de la piscina exterior.
La coberta, articulada amb unes grans jàsseres metàl·liques, es plega, en aquest nivell, per donar lloc a la col·locació de part de la gran quantitat de maquinària necessària per la climatització de l'edifici, dotant-la, alhora, d'un paisatge propi en front de les visuals urbanes més altes.
Els vestidors, situats al mateix nivell inferior de la zona d'aigües, es soterren per sota el camí d'accés i no tenen volumetria aparent en el Parc.

Tot l'equipament s'inscriu en un rectangle adossat al camí de vora que ressegueix la tanca del Parc i sense malmetre la línia de palmeres existents ni cap altre vegetació singular.
En la planta dels vasos de les piscines i a la façana de ponent es configura un pati exterior que permet una bona articulació amb el paisatge existent; el gaudi d'un millor assolellament i, alhora, el guany d'un espai acollidor de repòs i de convivència cívica.

A la planta primera, tot gira al voltant d'un anell circulatori que, a partir d'un carrer transversal que actua com a vestíbul principal, dona accés a les diverses dependències Al costat del bar, i resseguint tota la façana Sud hi trobem les quatre sales de musculació i d'activitats dirigides que s'aprofiten de les bones visuals paisatgístiques.
Una planta soterrada sota els vasos de les piscines interiors actua com a espai de registre i, alhora, acull les instal·lacions de depuració així com els recintes dels dipòsits reguladors, tant de les piscines interiors com de la piscina exterior.

Malgrat que l'estratègia primera d'implantació de l'edifici es recolza en la superposició d'un volum de coberta sobre el perfil topogràfic del paisatge existent, la configuració total de l'edifici, alhora, és deutora d'una estratègia d'excavació sobre una massa prèviament constituïda, conformant, així, un arquitectura d'extracció que s'obre pas a través de la matèria per generar el buit i l'espai necessaris que han de donar pas als diversos fluxos, de llum i de vistes, que des del paisatge travessen l'edifici.
Cromàticament, la pell exterior busca l'empatia amb el verd del paisatge, mentre que a l'interior, sobre un paviment blau-verd que s'estén, també, a l'exterior, es recolzen els paraments verticals, tots ells blancs.

Enllaços relacionats