Parc de Can Vidalet

Tornar

Esplugues de Llobregat

Imatge del parc
Jeroen van Mieghem

L'indret on es troba el parc, a la part baixa d'Esplugues, molt a prop del límit amb l'Hospitalet, havia estat, fins als anys cinquanta, una zona de terres fèrtils dedicades principalment a conreus de secà. Actualment, Can Vidalet és un dels jardins històrics més emblemàtics de la xarxa de parcs metropolitans i l'espai verd urbà més important d'Esplugues de Llobregat. El parc és l'únic pulmó verd d'un entorn amb alta densitat de població.

Inauguració: 1975
Superfície: 37.288,03 m2
Horari: De novembre a març de 8 a 19h. Abril, maig i octubre de 8 a 20h, juny i setembre de 8 a 21h, juliol i agost 8 a 22h
Adreça: Carrer del Molí, 104-108 Esplugues de Llobregat

Galeria d'imatges


  • Informació general

    El domini de l'alzina

    Parc de Can Vidalet informació general
    Tavisa

    Informació de servei

    Indret d'interès històricoarquitectònic, vegetació singular, jardí històric, escultura, llac, brollador, vista panoràmica, fonts d'aigua potable, pista de petanca, jocs infantils, jocs gent gran, porteries de futbol, cistelles de bàsquet, taula de ping-pong, aparcament de bicicletes, bar, WC.

    Descripció

    Actualment, Can Vidalet és un dels jardins històrics més emblemàtics de la Xarxa de Parcs Metropolitans i l'espai verd urbà més important d'Esplugues de Llobregat. A més de l'atractiu, que comparteix amb qualsevol altre parc, de ser un indret per al repòs, el lleure i l'apropament a la natura, n'ofereix un de suplementari ben particular: la possibilitat de poder gaudir i aprendre dels valuosos elements antics que guarda gelosament (el palauet, el llac, l'estany, el safareig, la vegetació, etc.) i de la seva característica organització de l'espai.

    Aquesta tipologia de jardí combinava dissenys geomètrics, prop de les cases, amb altres de vegetació quasi espontània sobre un relleu creat artificialment, que pretenia imitar el paisatge natural. L'aigua era un element fonamental, distribuïda fins als últims racons per una xarxa de petits canals. Cascades i sortidors aportaven el so al conjunt visual.

    Entre la vegetació predominen les espècies autòctones, amb una important presència d'alzines i pins blancs, molts d'ells centenaris i d'aparença excepcional. Des de la rodalia, les altes capçades dels pins sobresurten de la massa arbòria que les envolta i són el millor indicador de la presència propera del Parc.

    Zona A. El palauet
    Prop de la carretera general, es trobava l'entrada principal a la finca, a través d'una magnífica porta de ferro forjat. Aquest indret, convertit avui en l'avantsala del Parc, comprèn parterres enjardinats, que formen petits rodals d'alzines i pins i llueixen alguns arbres exemplars (alzina, bellaombra 1) i margalló). El palauet, utilitzat actualment com a escola d'idiomes, és l'única de les mansions de la finca que ha restat dempeus. Es tracta d'un edifici d'inspiració neoclàssica, amb planta baixa i dos pisos, procedent de les primeres dècades del segle XX. Un portal de punt rodó, flanquejat per pilastres apariades amb capitells, dóna accés a la planta baixa. La coberta és plana i protegida per una balustrada. A la façana sud, destaca una senyorívola escala a dues bandes, que puja a la planta principal. Davant, hi ha un petit jardí retallat i, sota la casa, un refugi de la guerra civil.

    Zona B. El llac
    Elements propis d'un paisatge natural (el llac, l'illa, la gruta, les parets i les voltes de pedra, la vegetació i la fauna) i altres carregats de simbolisme (el templet i el menhir) componen aquest
    sector, el més emblemàtic i característic del Parc.

    Un front de roques de forma semicircular, entre les quals saltava la cascada, flanqueja el llac per la banda de ponent i tanca la gruta, amb obertures per on es podien contemplar els jocs de
    l'aigua en caure al llac. Davant hi ha l'illa: quatre peus de roca emergeixen del llac i s'uneixen formant una volta, sota de la qual hi ha l'embarcador. L'illa és també el magnífic pedestal d'un templet, de planta circular, format per vuit columnes estriades amb capitells corintis, que suporten un tambor amb relleus de motius vegetals. Un pont penjat de ferro l'uneix amb terra ferma. Molses i altres plantes viuen entre els blocs de pedra, de tonalitats diverses, creant un ambient més fresc i humit. Dins l'aigua sorprèn la presència d'un menhir. A l'altre extrem del llac, un grupet de taxodis, espècie poc habitual i originària de zones pantanoses d'Amèrica del Nord, creixen dins de l'aigua com si es trobessin en el seu habitat natural.

    Entre la vegetació ressalten els pins blancs, impressionants, amb
    troncs gruixuts i capçades enlairades. Entre ells cal ressaltar
    especialment "el Pi Dret" 1). Entre el llac i el palauet, un tossal,
    atapeït d'arbres i arbusts, amb una colla de palmeres de dàtils a
    la part sud, amaga curosament el petit estany presidit per una
    malenconiosa escultura.

    Zona C. El Safareig
    Quan encara no s'usaven les mànegues, els jardins havien de resoldre el problema del reg a base d'emmagatzemar l'aigua necessària en un dipòsit enlairat, des d'on es repartia a tot el recinte per un sistema de petits canals. L'aigua era, a més, un element decoratiu important, creador de frescor i alegria en l'ambient. Actualment el safareig, damunt les belles arcades de rajoles, és també un mirador on s'arriba per dues àmplies i elegants escalinates. Des de dalt, en direcció nord, es veu davant mateix la muntanya de Sant Pere Màrtir (399 m) amb l'antena telefònica al cim, ocupant el lloc de l'antiga ermita dedicada al màrtir Sant Pere. Cap a l'est hi ha el barri de Finestrelles, la muntanya del Tibidabo i l'observatori Fabra. Més a prop es distingeix l'hospital de Sant Joan de Déu.

    A baix, entre les escalinates, hi ha un curiós exemplar d'alzina amb tot de peus que creixen junts, possibles rebrots d'arbres tallats arran de terra. L'alzina és una de les espècies més característics de la regió mediterrània, totalment adaptada a un clima d'hiverns temperats, estius secs i calorosos i pluges irregulars. Sobre els troncs (d'uns 15 metres d'alçària), les denses i fosques capçades formen una espessa volta ombrívola, que crea un ambient fresc i humit. L'escorça és clivellada. El fruit, la gla, s'ha utilitzat tradicionalment com a aliment del bestiar. La fusta, molt dura, és usada per fer eines agrícoles, pilons de carnisser, rodes de carro, etc. i fins ben entrat el segle XX per a l'obtenció de carbó.

    Abans que l'home intervingués, la major part de la regió mediterrània devia estar recoberta per l'espès mantell verd fosc, brillant, dels alzinars. Reduïts actualment a retalls més o menys grans, els alzinars són boscos presidits per l'alzina, amb un sotabosc format per arbusts i lianes de fulla petita, dura i sovint punxant, que formen una massa forestal atapeïda i impenetrable. En aquest sector, situat al centre del Parc, es troba la zona de serveis, al costat d'un passeig de palmeres datileres. Petits senders comuniquen placetes i parterres amb dissenys diferents i
    vegetació variada.

    Zona D. El Turonet
    Tocant al passeig de les palmeres, una rampa de cargol puja al cim del turonet, entre una vegetació d'alzines, aladerns, pins i marfulls. A dalt, hi havia estat instal·lada una imatge de Santa Magdalena.

    Al nord d'aquest sector destaca un grup de bellaombres molt grans. Els pins són tots pinyers, gairebé els únics del Parc d'aquesta espècie. Prop de les pistes de petanca hi ha una agrupació de còculs i una de braquiquítons, dues espècies d'origen exòtic.
  • Història

    Història del parc

    Des de mitjan segle XIX i fins a principis del XX, era freqüent que famílies benestants barcelonines tinguessin residències d'estiu, o fins i tot permanents, als afores de la gran ciutat. Eren doncs propietàries d'importants cases-palau de gran qualitat estètica, envoltades per jardins exuberants i situades generalment en antigues finques agrícoles.

    Entre la segona meitat del segle XIX i la guerra civil (1936-39), el sector d'Esplugues de Llobregat comprès entre el camí del Molí, la carretera general de Madrid a Barcelona i el límit amb l'Hospitalet, estava ocupat per conreus de secà i n'eren propietaris majoritaris les famílies Vidal, Jover i Juncadella, les quals residien en sumptuoses mansions envoltades de bells jardins, que milloraven i engrandien sovint. L'actual edifici de Can Vidalet és de les primeres dècades del segle XX.

    En les tasques de recerca històrica realitzades per a les primeres edicions d'aquesta guia, no es va trobar cap document que permetés fixar, amb una certa garantia, la data en què es van dissenyar i construir els jardins primigenis de Can Vidalet. En diferents publicacions i articles consultats (tots relativament recents) s'apuntava la possibilitat que fossin dels anys vint i que els seu disseny fos obra de J.C.N. Forestier i Nicolau M. Rubió i Tudurí.

    Durant un temporal de vent, de finals de 1998, van caure alguns pins de grans dimensions; un d'ells ho va fer damunt del templet i el va destruir completament. Quan es recollien els fragments necessaris per fer els motlles per construir-ne un de nou, va aparèixer gravada a la base d'una columna la paraula "Toscuno" i l'any 1897. Per altra banda al padró de 1867 hi consten alguns jardiners (Joaquim Piera Nanot, Josep Paulí Campañà i Josep Camps Carreras) treballant a la propietat de Josep Vidal Ribas. Evidències clares de l'existència de jardins a la finca des de fa més de 140 anys.

    Joaquim Piera Nanot era el jardiner major de la família Juncadella-Vidal i va viure a la finca des de 1867 fins a 1890. El mes de març de 1877 va presentar (en nom dels Srs. G.Juncadella y de Vidal y Torrents) a la "Manifestación de productos catalanes ciencias, letras y bellas artes, agricultura e industria", inaugurada pel rei Alfons XII a l'edifici de la Universitat de Barcelona, dues columnes de fruites, de 28 pams d'alçada, per les quals va guanyar una medalla. També s'ocupava dels jardins de Can Clota. Els vivers Piera, amb seu a Can Vidalet i a l'Hospitalet, els va fundar el seu pare l'any 1830 i els va continuar el seu fill fins al 1961.

    Nicolau M. Rubió i Tudurí va néixer el 1891. Francesc Cambó va cridar Forestier per treballar a Barcelona el 1915, per tant, cap dels dos va poder intervenir en la creació inicial dels jardins, la qual cosa no nega la possibilitat que Rubió hi fes alguna intervenció posterior, quan va ser arquitecte municipal d'Esplugues. És per tant més que probable que darrere el magnífic treball de jardiners com en Joaquim Piera, totalment desconeguts avui, s'amaguin molts dels secrets que van crear els fantàstics paisatges de Can Vidalet i tants altres jardins de l'època, existents o definitivament perduts.

    Durant la guerra civil (1936-39), les propietats van ser confiscades i els amos es veieren obligats a fugir (un d'ells, Emili Juncadella Vidal, va ser detingut a la seva casa de Barcelona i mort a la carretera de l'Arrabassada el 29 de juliol de 1936). Les cases van ser ocupades temporalment (de finals de 1937 fins la primavera de 1938) per Indalecio Prieto, aleshores ministre de defensa del govern de la República. Soldats d'aviació, amb uniformes blaus, formaven la seva guàrdia i aprofitaven les estones lliures per festejar amb les noies del poble. Un cop acabada la guerra cases i terres van retornar als seus propietaris. Una de les cases de les quals tenim constància documental, can Rosés, va ser enderrocada i es van talar gran part dels jardins. Sembla que l'elevat cost de la restauració necessària i el fet que les cases havien estat ocupades per enemics van portar els propietaris a aquesta decisió.

    Posteriorment, la urbanització de la carretera N-340 o carrer de Laureà Miró i del carrer del Molí, constituïren un retall important en la superfície de les finques i l'inici de la seva degradació en eliminar-se les tanques i la vigilància. Els conreus esdevingueren erms on s'abocaven deixalles i materials d'enderroc, i els jardins autèntiques selves on feia un cert respecte entrar. Es talaven arbres per a arrossades dominicals i els escassos elements de
    mobiliari i decoració van ser expoliats i destruïts.

    El Pla Comarcal de 1953 va qualificar la finca com a parc urbà. El 1973 s'aprovà definitivament el Pla Parcial d'Ordenació de Can Vidalet. Entre 1970 i 1974, a través de diferents cessions i expropiacions, la propietat passà a formar part del patrimoni municipal d'Esplugues. Per acabar amb la situació de descontrol i evitar destrosses majors, es procedí al tancament provisional del solar i els Serveis Tècnics Municipals van redactar, el 1974, un projecte de restauració. L'antiga Corporació Metropolitana va subvencionar part de les obres que van permetre obrir el parc públic l'any 1975.
  • Normes d'ús
    Utilitzeu les papereres.
    Utilitzeu les papereres.
    El residu recollit es porta a una planta de triatge.
    Prohibit fer foc (només és permès als parcs amb servei de barbacoa).
    Prohibit fer foc (només és permès als parcs amb servei de barbacoa).
    Porteu el gos lligat.
    Porteu el gos lligat.
    Respecteu les indicacions en aquells parcs o localitzacions on no es permet l'accés als gossos (Exemple: àrea de jocs infantils, jardins botànics i jardins històrics).
    Recolliu les deposicions dels gossos.
    Recolliu les deposicions dels gossos.
    No allibereu animals domèstics.
    No allibereu animals domèstics.
    L'alliberament incontrolat posa en perill la fauna autòctona.
    No doneu menjar als animals. L'alimentació incontrolada dels animals empitjora la qualitat de l'aigua dels llacs i estanys, genera males olors i desencadena problemes higiènico- sanitaris.
    No doneu menjar als animals. L'alimentació incontrolada dels animals empitjora la qualitat de l'aigua dels llacs i estanys, genera males olors i desencadena problemes higiènico- sanitaris.
    Respecteu la vegetació.
    Respecteu la vegetació.
    No feu sorolls molestos.
    No feu sorolls molestos.
    Prohibit pescar a les làmines d'aigua, llacs i estanys.
    Prohibit pescar a les làmines d'aigua, llacs i estanys.
    Prohibit banyar-se a les làmines d'aigua, llacs i estanys.
    Prohibit banyar-se a les làmines d'aigua, llacs i estanys.
    Prohibit circular amb vehicles de motor (excepte vehicles de serveis).
    Prohibit circular amb vehicles de motor (excepte vehicles de serveis).
  • Activitats (3)
    • Parc de Can Vidalet

      Termòmetre del soroll

      Tema:
      Parcs
      Tipus:
      Activitat a l'entorn
      Públic:
      Famílies
      On:
      Parc del Can Vidalet, Carrer del Molí, 104-108, 08950, Esplugues de Llobregat
      Quan:

    • Imatge de l'activitat


      Qui viu a l'estany?

      Tema:
      Parcs
      Tipus:
      Activitat a l'entorn
      Públic:
      Educació en el lleure, Famílies, Primària. Cicle inicial (6-8 anys), Primària. Cicle mitjà (8-10 anys), Primària. Cicle superior (10-12 anys), ESO. 1r cicle (12-14 anys), ESO. 2n cicle (14-16 anys)
      On:
      Diverses localitzacions
      Quan:

    • Imatge de l'activitat


      Qui viu als parcs? La biodiversitat als parcs metropolitans

      Tema:
      Biodiversitat, Parcs
      Tipus:
      Activitat a l'entorn
      Públic:
      Famílies, Educació en el lleure, Primària. Cicle inicial (6-8 anys), Primària. Cicle mitjà (8-10 anys), Primària. Cicle superior (10-12 anys)
      Quan:

    Jugatecambiental

    • Can Vidalet

      A la Jugatecambiental del Parc de Can Vidalet podreu gaudir d'aquest jardí d'inspiració romàntica i d'un dels parcs històrics més emblemàtics de la xarxa de parcs metropolitans. És l'espai verd urbà més important d'Esplugues de Llobregat i té un gran valor ambiental i paisatgístic. Podreu participar en activitats d'aprenentatge i lleure inspirades en el parc i el seu entorn.
      Veure totes les activitats del servei

  • Punts d'interès (10)

    Aula d'educació ambiental

    Aula ambiental

    Espai de suport a activitats educatives i lúdiques de caire ambiental que es realitzen al parc de Can Vidalet, adreçades a escoles, famílies i públic en general i organitzades per l'AMB i per l'Aju...

    El templet de Can Vidalet

    Interès històric

    Situat a dalt de l'illa, aquest templet és de planta circular, format per vuit columnes estriades amb capitells corintis, que suporten un tambor amb relleus de motius vegetals. Un pont penjat de fe...

    L'estany de l'estàtua de Can Vidalet

    Llac o estany

    Presidit per una malenconiosa escultura, té una capacitat d'uns 65 m³. L'aigua hi arriba mitjançant el bombejament d'un pou. Hi viuen algunes espècies vegetals aquàtiques com la boga (Typha) i sali...

    Can Vidalet

    Jugatecambiental

    A la Jugatecambiental del Parc de Can Vidalet podreu gaudir d'aquest jardí d'inspiració romàntica i d'un dels parcs històrics més emblemàtics de la xarxa de parcs metropolitans. És l'espai verd urb...

    Llac naturalitzat de Can Vidalet

    Interès ambiental

    El llac de Can Vidalet és un gran valor ambiental del parc. Es tracta d'una làmina d'aigua artificial de 1.020 m2 naturalitzada des del juny de 2017. Les seves aigües no es cloren ni es ...

    Sólo quiero llegar a ser lo que no soy

    Interès artístic

    Escultura de marbre, obra de Juan Ignacio Lomas, cedida per l'Ajuntament de Macael, amb el qual Esplugues de Llobregat està agermanat.

    El safareig

    Interès històric

    L'aigua és i era un element decoratiu important al parc, ja que aporta una agradable sensació de frescor i dinamisme a l'ambient. Però, abans d'usar les mànegues de reg, els jardins havien de resol...

    El Palauet

    Interès històric

    Prop de la carretera general, es trobava l'entrada principal a la finca, a través d'una magnífica porta de ferro forjat. El Palauet, utilitzat actualment com a escola d'idiomes, és l'única de les m...

    La Gruta

    Lloc singular

    Un front de roques disposades en forma semicircular, entre les que saltava la cascada, flanqueja el llac per la banda de ponent formant la gruta. A través de les seves obertures es podia contemplar...

    El Turonet

    Lloc singular

    Tocant al passeig de les palmeres, una rampa de cargol puja al cim del turonet, entre una vegetació d'alzines, aladerns, pins i marfulls. A dalt, hi havia estat instal•lada una imatge de Santa Magd...

  • Visita virtual
  • Fauna
    Consulteu les observacions al visor de fauna.
  • Vegetació (26)
    • Itinerari (1)

      Itinerari botànic del parc de Can Vidalet

      Itinerari

      L'itinerari botànic del parc de Can Vidalet és una eina que ajudarà a descobrir el parc i a conèixer i entendre la diversitat d'espècies vegetals de gran valor botànic i patrimonial que hi habiten....

    • Vegetació catalogada (5)

      Xiprer

      Vegetació catalogada

      Originari de l'orient de la zona mediterrània, des de Líbia fins a l'Iran, pot assolir 30 metres d'alçària.

      Pi blanc (el Pi Dret)

      Vegetació catalogada

      Arbre catalogat d'interès local des de l'any 2003. Conegut com el Pi Dret destaca pel seu port elegant i les grans dimensions. A més, el seu emplaçament aïllat, al mig d'una zona de pas, evidencia ...

      Margalló

      Vegetació catalogada

      Palmera de troncs curts i gruixuts de 3,5 metres d'alçària i una edat estimada de 45 anys. Es tracta d'un exemplar catalogat perquè és una espècie protegida i per la seva envergadura: està format p...

      Xiprer dels pantans (els Hostes del Llac)

      Vegetació catalogada

      Arbre catalogat d'interès local l'any 2003. És una espècie poc freqüent però amb un gran valor estètic i paisatgístic, característica dels jardins romàntics. Els del grup de Can Vidalet s'anomenen ...

      Bellaombra (Pota Grossa)

      Vegetació catalogada

      Arbre catalogat d'interès local des del 2003. La bellaombra de Can Vidalet, anomenada Pota Grossa, ha adquirit unes dimensions notables. És un arbre exòtic i per la raresa de les formes i l'avançad...

    • Vegetació singular (20)

      Washingtònia

      Vegetació singular

      Originària del nord-oest de Mèxic i Califòrnia, pot arribar a fer 25 metres d'alçària.

      Teix

      Vegetació singular

      Present a quasi tot Europa, a l'oest d'Àsia i al nord d'Àfrica. Creix en terrenys calcaris, fondalades i zones properes a rius i fonts.

      Casuarina

      Vegetació singular

      Originària d'Austràlia, pot arribar a fer 30 metres d'alçària.

      Plàtan

      Vegetació singular

      Originari de la regió mediterrània oriental i de l'Àsia occidental, pot arribar a fer 40 metres d'alçària.

      Lledoner

      Vegetació singular

      Originari de la Mediterrània oriental pot assolir el 20 metres d'alçària.

      Acàcia del Japó

      Vegetació singular

      Originària de la Xina, va ser introduïda a França (s. XVIII) i pot arribar a fer de 15 a 20 metres d'alçària.

      Palmera de dàtils

      Vegetació singular

      És originària del nord d'Àfrica i l'oest d'Àsia.

      Eritrina

      Vegetació singular

      És originària de l'est i el sud d'Àfrica, pot arribar a fer 12 metres d'alçària.

      Olivera

      Vegetació singular

      Arbre originari de la regió mediterrània

      Alzina

      Vegetació singular

      Propi de la regió mediterrània, pot arribar a fer 27 metres d'alçària.

      Om de Sibèria

      Vegetació singular

      Originari del nord d'Àsia, entre Sibèria, Manxúria i Corea pot assolir els 20 metres d'alçària.

      Ailant

      Vegetació singular

      Originari de la Xina de creixement ràpid, força robust, pot arribar a fer 20 metres d'alçària.

      Tipuana

      Vegetació singular

      Arbre de creixement ràpid, que pot assolir els 20 metres d'alçària.

      Àlber

      Vegetació singular

      Arbre autòcton, típic dels boscos de ribera de la terra baixa i la muntanya mitjana.

      Palmera de Canàries

      Vegetació singular

      Palmera de mida gran, originària de les illes Canàries, que pot arribar a fer 20 metres d'alçària.

      Morera blanca

      Vegetació singular

      Originària de la Xina, és de creixement ràpid i pot arribar a fer entre 10 i 20 metres d'alçària.

      Troana

      Vegetació singular

      Originària de l'est asiàtic, és molt habitual a Xina i a Corea.

      Mèlia

      Vegetació singular

      Originària del sud-est asiàtic des d'on es va difondre al segle XIX a Sud-àfrica i Amèrica, on es va naturalitzar.

      Braquiquíton

      Vegetació singular

      Arbre originari d'Austràlia amb una capçada densa i en forma cònica que pot arribar a fer 12 m d'alçària.

      Arbre de l'amor

      Vegetació singular

      Originari de l'est de la regió mediterrània, no acostuma a superar els 6 metres d'alçària.


  • Projectes (6)

    Caixes niu per a ocells insectívors

    Municipi:
    Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Barcelona, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, El Papiol, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, L'Hospitalet de Llobregat, La Palma de Cervelló, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Viladecans
    Temes:
    Biodiversitat, Parcs, Platges
    Estat:
    En curs

    Caixes per a ratpenats

    Municipi:
    Badalona, Barberà del Vallès, Barcelona, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, El Papiol, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, L'Hospitalet de Llobregat, La Palma de Cervelló, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Viladecans
    Temes:
    Biodiversitat, Parcs, Platges
    Estat:
    En curs

    Control i eliminació de fauna aquàtica al·lòctona

    Municipi:
    Badalona, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet, Viladecans
    Temes:
    Biodiversitat, Parcs, Platges
    Estat:
    En curs

    Manteniment amb criteris ambientals

    Municipi:
    Tots els municipis
    Temes:
    Biodiversitat, Parcs, Platges
    Estat:
    En curs

    Menjadores per a ocells

    Municipi:
    Badalona, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Viladecans
    Temes:
    Biodiversitat, Parcs, Platges
    Estat:
    En curs

    Naturalització de basses i estanys

    Municipi:
    Badalona, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Montcada i Reixac, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet, Viladecans
    Temes:
    Biodiversitat, Parcs, Platges
    Estat:
    En curs
  • Publicacions (5)

    Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la xarxa de parcs i platges metropolitanes

Previsió meteorològica

Avui 20 - setembre
  • Màx.
    28ºC
    Min.
    20ºC
  • Matí
    Temps: sol i núvols alts
    Vent

  • Tarda
    Temps entre poc i mig ennuvolat
    Vent

Demà 21 - setembre
  • Màx.
    26ºC
    Min.
    21ºC
  • Matí
    Temps: tempesta
    Vent

    Calamarsa
    Calamarsa: Probabilitat moderada

  • Tarda
    Temps xàfec
    Vent

    Calamarsa
    Calamarsa: Probabilitat moderada

Font: Servei Meteorològic de Catalunya

Localització

Com anar-hi?
Transports al voltant de...