Disseny de la senyalització del Parc Riu Llobregat

Creació d'una nova identitat gràfica per al Parc Riu Llobregat. El nou disseny enllaça tradició i simplicitat i inclou monòlits, fites i columnes de fusta de tres altures.

Imatge del projecte
Jordi Surroca
Fitxa tècnica
  • Data de projecte:
    Novembre 2011
    Data inici de l'obra:
    --
    Data fi de l'obra:
    --
    Data d'execució:
    Maig 2012
    Municipi:
    Castellbisbal, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, El Papiol, El Prat de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló
  • Autors:
    Claret Serrahima (Clase bcn)
    Direcció de projecte:
    Clase bcn, Servei d'Espais Fluvials i Projectes Especials de l'Àrea Metropolitana de Barcelona
    Col·laboradors:
    Essa punt, SA
Premis i reconeixements

Bronze en els Premis Laus 2013 en la categoria Gràfica aplicada a espais.

Descripció

El Parc Riu Llobregat és un espai públic format per la llera del riu i els camins paral·lels dels seus marges, la senyalització del qual permet visualitzar l'espai protegit. La singularitat i la longitud del parc exigeixen una senyalització que afavoreixi el gaudi del riu, travessat per autopistes i farcitd'infraestructures metropolitanes.

El parc fluvial té més de trenta quilòmetres de longitud, des del Pont del Diable, a Martorell, fins a la seva desembocadura al mar, al Prat de Llobregat. A la comarca del Baix Llobregat hi viuen més de 800.000 persones, que ocupen 486 km2, és a dir, una mitjana de 1.644 habitants per km2. El marge esquerre del riu confronta amb el terme municipal de Barcelona i amb el de l'Hospitalet de Llobregat.

L'estudi clase bcn, fundat pel dissenyador gràfic i activista Claret Serrahima, és l'autor de la senyalització del Parc Riu Llobregat per encàrrec de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El bagatge de clase bcn en treballs d'aquesta mena (Serrahima va ser autor de la identitat i senyalització dels parcs naturals de la Diputació de Barcelona als anys vuitanta) no ha impedit la frescor del projecte implantat en fase experimental.

La senyalització del parc és dipositària del binomi que el crític Vicenç Altaió atribueix a Serrahima com "un innovador i un clàssic alhora" (1). La senyalització enllaça tradició i simplicitat i està formada per monòlits, fites i columnes de fusta de tres altures, d'acord amb la seva funció.

La marca del parc i la seva senyalització
Com si es tractés d'una errada, la marca del parc, amb tres eles minúscules, és un joc tipogràfic que sintetitza visualment el curs fluvial amb els dos camins longitudinals que l'acompanyen durant tot el recorregut del parc.

El color blau reforça el curs fluvial, i el marró fosc, el dels dos camins paral·lels, els marges del riu. Aquesta casual contingència del topònim Llobregat permet desenvolupar un alegre conjunt de pictogrames específics que recorden el llenguatge de l'escoltisme i la recreació de la marca (2).

La senyalització fluvial
Els tres monòlits de planta quadrada disposen la informació en dues cares en angle recte. En una de les dues cares, la nord, més a redós de la llum solar, s'hi observa el mapa del conjunt del parc amb el punt exacte on es troba la persona que l'observa i, a la cara oest, la informació precisa del lloc. La informació inclou un codi QR (Quick Response Code, codi de resposta ràpida) que permet accedir al web informatiu.

La fusta utilitzada està etiquetada com de km 0, un distintiu de proximitat, ja que procedeix de plantacions forestals regionals de pi d'Oregon o avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii), una de les coníferes de més altura.

Les plaques són d'alumini amb una impressió digital antivandàlica, tot i que, de fet, no han resistit a la despietada i monòtona acció pictòrica que basa la seva ocurrència precisament a no respectar cap frontal públic que es trobi en un lloc no gaire transitat i poc el que és privat cobrint la informació amb gargots de discutible interès.

Clase bcn resol el repte de l'encàrrec per la via de la simplicitat continguda i la pulcritud gràfica d'una certa bellesa, sense pretendre ser quelcom que es classifiqui fàcilment com a "artístic", però que permeti una identificació de pertinença.

La contenció alleuja la presència dels monòlits i aconsegueix una certa immaterialitat visual, tot i l'aparença totèmica. La possibilitat de seure sobre la fita quilomètrica contrasta amb l'ús que fan els ocells del monòlit de més altura com a lloc on posar-se per a atalaiar l'horitzó.

En resum, "la qualitat del riu ha millorat en els darrers anys, de fet. Dir-ho és important perquè demostra que, si es vol, es pot". Així ho afirmen els autors de l'estudi més ambiciós i complet de l'estat del tram final del riu Llobregat (3). La senyalització del parc fluvial és un acte formal del poder sobre el territori, els seus límits i fronteres. En aquest cas, el poder se'ns mostra amb la cara amable de l'autoritat, no la de la mera prohibició. Un enllaç entre la ciutadania, l'autoritat i un espai rescatat per al gaudi en comunitat en ser un bé comú.

Jordi Bigues, periodista.


Notes
(1) Claret Serrahima de cap a peus. Disseny gràfic fet des de Barcelona. Més de cent treballs del dissenyador i activista cultural Claret Serrahima, amb el seu estudi clase bcn. Recull, dividit en quatre capítols, del dissenys més conceptual i estratègic al més lliure i irreverent d'un creador hiperactiu. Diversos autors. Catàleg d'exposició. Comissari: Óscar Guayabero. 132 pàgines. Actar / Arts Santa Mònica. Barcelona, 2011.

(2) Consulta a la web del parc, gener de 2013. http://www.parcriullobregat.cat/multimedia/Dossier_Freemed_-_CAT.pdf

(3) El Baix Llobregat. Història i actualitat ambiental d'un riu. Narcís Prat i Enric Tello, direcció i coordinació. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Estudi socioecològic del tram final del riu. Edició de gran format i il•lustrada. 286 pàgines. Barcelona, 2005.

On