Àrea Metropolitana de Barcelona

Els nous serveis en l'àmbit de la mobilitat sostenible i la redistribució de l'espai públic van ser ahir el centre del debat de la conferència Les #CiutatsqueVolem, que es va celebrar a la Casa Macaya de Barcelona. El debat, obert al públic i liderat per l'ISGlobal, va comptar amb la participació de diferents alcaldes i representants de diferents ciutats i àrees metropolitanes d'Espanya, entre les quals es trobava l'AMB, i va girar entorn de l'impacte de la planificació urbana i el transport en la salut pública.

Juan Espadas, alcalde de Sevilla i president de Ciutats pel Clima, va ser l'encarregat d'obrir el debat i posar el focus en la qüestió de fons: la salut pública. "Des de les administracions públiques hem de ser garants i impulsors per millorar la salut pública dels ciutadans, i això encara no ho tenim suficientment integrat", va reconèixer Espadas.

"Hem d'oferir solucions incentivadores als ciutadans, no únicament imposicions, tot i que aquestes també s'han de prendre", va afegir Espadas, que va destacar, per exemple, els plans de transport públic per a les empreses, que "generarien menor demanda i dependència del vehicle privat". També va destacar els beneficis i oportunitats que donen actualment les dades massives (big data) i les aplicacions per facilitar la planificació individual de la mobilitat.

En aquesta línia d'oferir solucions i alternatives, Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat i Transport de l'AMB, va destacar els nous serveis i iniciatives que ha implantant recentment l'AMB "com la zona de baixes emissions de l'àmbit Rondes de Barcelona i altres zones de baixes emissions locals". Poveda també va destacar les subvencions de 250 € per als ciutadans per a la compra de bicis elèctriques, "amb la qual ja s'han comprat més de 3.5000 bicis", i la targeta verda metropolitana, que ofereix tres anys de transport públic per a aquells que desballestin un vehicle contaminant.

"Des de l'AMB hem aconseguit liderar un canvi d'hàbits entre la ciutadania i un consens entre els ajuntaments i també amb la Generalitat", va explicar Poveda, referint-se a l'estratègia de reducció de la contaminació atmosfèrica i de millora de qualitat de l'aire. "Però el finançament del transport públic és fonamental", va destacar. "Pocs estats d'Europa no tenen una llei de finançament, com succeeix aquí. A banda, tot i que a Catalunya sí que n'hi ha, no hi ha el reglament que la desenvolupi. Cal una llei que marqui les regles del joc", va afegir.

Alfonso Gil, tinent d'alcalde de Bilbao, va destacar l'objectiu d'aquesta ciutat per al 2030: reduir el 50% d'emissions de CO₂ i el soroll, que genera cardiopaties. En l'àmbit de la mobilitat, va destacar les subvencions de 10.000 euros als taxistes "perquè l'any 2030 tots els taxis siguin elèctrics".

Entre les bones pràctiques que es van recollir, Paz Valiente, cap de l'àrea de Mobilitat de l'Ajuntament de Madrid, va destacar les polítiques de participació ciutadana per a la presa de decisions. "Com a sector públic, hem de saber escoltar, tenir sensibilitat cap a les demandes ciutadanes i, després, saber-nos explicar", va comentar.

En l'intercanvi d'estratègies i idees també hi van participar Adrià Gomila, director de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, i Carles Ruiz, alcalde de Viladecans.

Aquest debat s'emmarca en el cicle d'activitats de l'ISGlobal "Espanya i els ODS en salut: implicacions pràctiques d'una agenda d'equitat i sostenibilitat", que se celebra entre el 25 de gener i el 8 de maig de 2018. Tot, amb l'objectiu, segons explica l'ISGlobal, "d'analizar el progrés en la implementació de l'Agenda 2030 (ODS) en salut en el context de les polítiques espanyoles i internacionals i el paper que hi han de tenir els diferents actors socials (sector públic, sector privat, societat civil i acadèmica)".