Accessos directes:

Escoles nZEB a Viladecans, Castelldefels i Sant Adrià del Besòs

Tornar
Imatge del projecte

Rehabilitació energètica d'edificis municipals amb criteris nZEB

Galeria d'imatges

Fitxa tècnica

  • Temes:
    Energia, Edificis NZEB
  • Data de publicació:
    Novembre 2015
  • Estat:
    Realitzat
  • Tipus / Subtipus:
    Energia
  • Direcció de projecte:
    Gil Lladó (tècnic d'energia), Ana Romero (cap de secció de Sostenibilitat i Educació) i Julia Hereza (beca suport)
  • Assistència:
    Micheel Wassouf (Energiehaus Arquitectos, SL) i Berta Pujol (arquitecta)
  • On

    Marker

    Escola El Garrofer Viladecans

    Marker

    Escola Cascavell Sant Adrià de Besòs

    Marker

    Escola Margalló Castelldefels

    Descripció

    Els edificis de l'escola El Garrofer de Viladecans, l'escola Margalló de Castelldefels i l'escola Cascavell de Sant Adrià del Besòs han estat escollits per realitzar un estudi de viabilitat de rehabilitació amb criteris nZEB: edificis de consum d'energia quasi nul·la.
    • Antecedents
      Els estats membres han de transposar abans del 31 de desembre de 2018 (l'Estat espanyol encara no ho ha fet) la Directiva EPBD per a edificis públics, definint el concepte nZEB que permeti afrontar el paper clau que tenen en la transició energètica (40% del consum d'energia a la UE). 
    • Objectiu
      Estudiar la viabilitat de rehabilitar 3 edificis públics municipals amb criteris nZEB mitjançant la redacció de tres avantprojectes, com a embrió d'un model metropolità d'escoles nZEB.
    • Actuacions realitzades
      • Identificació dels edificis candidats. Després d'un llarg i acurat procés de selecció en què s'han valorat diversos criteris es van triar tres CEIP: El Garrofer (Viladecans), Margalló (Castelldefels) i Cascavell (Sant Adrià del Besòs).
      • Diagnosi. S'han dut a terme nombroses visites i campanyes de mesura de diferents paràmetres in situ als tres edificis amb l'objectiu de descriure les característiques de l'edifici, fer un anàlisi energètic de l'envolvent, instal·lacions i qualitat de l'aire i finalment obtenir-ne un balanç energètic.
      • Estratègies d'intervenció. S'han definit i valorat econòmicament les diferents intervencions previstes per assolir els diferents nivells de reducció de consums desitjats, segons els criteris nZEB: des de l'obtenció del certificat Passivhaus, fins a l'assoliment d'uns nivells Passivhaus més tolerants en període estival o de l'obtenció de qualificacions de nivell B.
      • Estimació de pressupost deglossat en diferents partides per a cadascuna de les estratègies escollides, incloent despeses de projecte i direcció d'obra.
      • Avaluació de la millora obtinguda, estalvi energètic i amortització de la inversió.
      • Marc actual d'ajuts al finançament d'obres destinades a la rehabilitació energètica d'edifici públics. Per tal d'impulsar la realització final de les intervencions, s'ha avaluat amb profunditat els diferents ajuts disponibles a l'actualitat.
    • Fites assolides
      • Exercir el rol d'exemplaritat pública, lideratge i innovació al voltant del concepte d'edificis de consum quasi nul des dels municipis, donada la falta de transposició estatal, esdevenint pioners en la rehabilitació nZEB d'un edifici públic com a mínim a Catalunya.
      • L'estudi mostra que realitzant les rehabilitacions d'aquestes escoles es preveu obtenir una reducció de la demanda de calefacció d'entre el 86 i 89%, del consum de gas entre el 72 i 80% y de les emissions de CO2 entre el 55 i 75%. De la mateixa manera, també s'aconseguirà una millora de la salubritat de l'aire interior i del confort tèrmic, a més d'una amortització de la inversió inicial inferior a 20 anys.
      • Finalment, com a resultat de l'estudi, les tres escoles executaran la rehabilitació durant el 2016-2017, convertint-se en els primers centres públics educatius de rehabilitació nZEB del territori espanyol.

    Puja