Tractament

El tractament de residus engloba tota una sèrie de tècniques que permeten reutilitzar-los, reciclar-los, recuperar-ne energia o bé abocar-los en un dipòsit controlat. L'AMB s'encarrega de gestionar les diferents plantes de tractament que es troben repartides al territori metropolità.

Els tractaments es divideixen en dos grans tipus:
  • Tractaments de recuperació i transformació: permeten reintroduir els materials al cicle de producció i consum, ja sigui per reutilització o per reciclatge i compostatge.
  • Tractaments finalistes: pretenen eliminar els rebutjos de planta de la manera més segura possible.


Tipus de tractament
Tipus de tractament

* (fracció orgànica i fracció vegetal)

Triatge d'envasos

El triatge és un procés mecànic que serveix per separar determinats tipus de residus tenint en compte el material del qual estan fets o si es poden aprofitar.

Triatge d'envasos lleugers

Els envasos lleugers (envasos i residus d'envasos: ERE) recollits separadament ?al contenidor groc? s'han lliurat principalment a la planta de triatge de Gavà-Viladecans i a la planta de triatge de l'Ecoparc 2 de Montcada i Reixac. En el cas dels contenidors FIRM dels municipis amb Residu Mínim el triatge es fa a la planta de Molins de Rei.

El triatge consisteix a seleccionar els residus procedents de la fracció d'envasos lleugers (contenidor groc) segons el material de què estan fets:

  • Plàstics: n'hi ha de diversos tipus, com ara el PVC (policlorur de vinil), el PET (tereftalat de polietilè) i el PE (polietilè), de manera que se subclassifiquen segons el tipus.
  • Materials magnètics: un electroimant separa els materials amb ferro, mentre que un inductor de Foucault destria materials d'alumini.
  • Bosses de plàstic: se seleccionen a través d'un procés d'aspiració.



Un cop seleccionats, els plàstics i els metalls es compacten en forma de bales amb una premsa, de manera que queden llestos per ser transportats cap a empreses especialitzades en reciclatge.

En cas que la fracció d'envasos contingui impropis (materials que no hi haurien de ser), també es destrien i, si no es poden aprofitar, es porten a una planta de valoralització energètica o a un depòsit controlat. És el que es denomina rebuig de planta.

Triatge d'inorgànica

El triatge d'inorgànica és el tractament que s'aplica als residus que arriben dels contenidors de brossa inorgànica del model de quatre fraccions. De la mateixa manera que en el cas del triatge d'envasos lleugers, se separen tots els materials reciclables.

Per fer-ho, en una primera fase es produeix una tria manual de vidre i residus voluminosos. Després, els residus passen per un garbell rotatiu que selecciona objectes de menys de 70 mil·límetres de diàmetre, com ara els pots de iogurt i les restes de matèria orgànica.

Aleshores, una segona tria manual separa els plàstics, els brics, el paper i el cartró.

Finalment, un imant destria els materials amb ferro i un electroimant-inductor de Foucault les restes amb alumini. Després de ser classificats per material i embalatges, els productes triats ja estan llestos per ser reciclats en empreses especialitzades.

Vidre

El vidre, sense cap manipulació prèvia, passa a les plantes de tractament autoritzades pel sistema integrat de gestió d'Ecovidrio.

Ecovidrio


Paper

El paper i cartró, sense cap manipulació prèvia, passa a les plantes de tractament autoritzades pel sistema integrat de gestió d'Ecoembes.

Ecoembes



Aquestes empreses dedicades al reciclatge del vidre, del paper o a la seva fabricació separen els impropis (residus que no haurien d'haver-se llençat al contenidor de vidre o de paper). D'aquesta manera, el material resultant es converteix en matèria primera de fabricació de nou paper o nous envasos de vidre.

El rebuig anirà a parar a una planta de valoralització energètica o un depòsit controlat.

Triatge de resta i d'orgànica

Consisteix a processar els residus que arriben de la recollida selectiva d'orgànica i de la fracció resta per extreure'n tots els impropis abans d'aplicar-hi un tractament mecànic biològic.

Tractament mecànic biològic

El tractament mecànic biològic s'aplica a la matèria orgànica recollida selectivament i a la resta abans de la deposició final.

Consisteix a separar i classificar mecànicament els materials reciclables que poden haver quedat en aquestes dues fraccions i a tractar la matèria orgànica restant mitjançant processos biològics.

Part mecànica del tractament

La part mecànica del tractament consisteix a separar els elements reciclables (metalls, plàstics, vidre, etc.) continguts en la matèria orgànica o la resta.

Aquesta separació es fa mitjançant processos manuals i automàtics, amb cintes, separadors òptics, equips balístics, elements magnètics i garbells, entre d'altres. És una selecció molt semblant a la que es fa en qualsevol planta de triatge.

Els resultats d'aquesta part del tractament són, per una banda, els materials recuperables separats per fraccions i, per l'altra, una matèria orgànica de la qual s'han extret la majoria d'impropis.

Part biològica del tractament

Compostatge

El compostatge consisteix en la degradació de la matèria orgànica mitjançant microorganismes aerobis. La matèria orgànica que se sotmet a aquest procés es pot barrejar amb altres materials, com per exemple residus de jardineria o residus orgànics de grans productors, com ara els mercats.

Aquesta barreja de residus es descompon mitjançant un procés biooxidatiu controlat produït per una successió de microorganismes que actuen sota unes condicions ambientals —temperatura, humitat, etc.— determinades. El procés es porta a terme en compartiments que faciliten aquesta acceleració.
 
El resultat és un producte orgànic que, segons la qualitat que tingui, es pot usar com a adob en jardineria o bé per a esmenes del sòl, rebliments, com a estructurant, etc.

Metanització o digestió anaeròbia

La metanització o digestió anaeròbia consisteix en la degradació de la matèria orgànica mitjançant microorganismes anaerobis. Es fa a través d'un seguit de processos que donen com a resultat la producció de biogàs —un combustible renovable — i l'estabilització dels residus biodegradables, de manera que es converteixen en materials útils com a esmenes orgàniques del sòl. El procés es duu a terme als digestors durant 20 dies.
 
Primer s'hi aplica un procés d'hidròlisi. L'objectiu és trencar les membranes cel·lulars i descompondre les macromolècules orgàniques —polisacàrids, lípids i proteïnes— en molècules més simples que puguin ser degradades per microorganismes.
 
Aleshores, el pas següent és l'acetogènesi, que consisteix a utilitzar aquestes molècules més simples per produir àcid acètic, hidrogen i CO2. En aquesta fase, els microorganismes que hi participen esgoten l'oxigen del medi, i així el procés iniciat de manera aeròbia passa a ser anaerobi.
 
Finalment, en la metanogènesi els microorganismes involucrats utilitzen l'àcid acètic com a font d'energia i respiren CO2 i hidrogen, la qual cosa dóna com a resultat la producció de metà.
 
El resultat de tots aquests processos és la producció de biogàs, una barreja de diòxid de carboni (CO2) i metà (CH4), així com d'altres subproductes en menor quantitat. El biogàs constitueix una font de combustible renovable que serveix per generar electricitat i calor.
 
A banda d'aquest producte, la matèria orgànica restant, ja molt degradada i estabilitzada, s'higienitza i surt com a compost.

Voluminosos

Es consideren residus voluminosos aquelles deixalles que, com que tenen unes dimensions considerables, no es poden posar en els contenidors del carrer i són difícils de transportar fins a les deixalleries. Són residus voluminosos objectes de parament de la llar, trastos vells, mobles i matalassos.

Tot i que per qüestions de logística els electrodomèstics es recullen juntament amb els voluminosos, finalment són separats manualment de la fusta i lliurats als SIG corresponents.

La recollida selectiva de voluminosos té nombrosos beneficis. Per una banda, fa disminuir el nombre de trastos abandonats a la via pública i, per altra banda, permet valoritzar els components d'aquests residus i ajuda a reduir els residus municipals que reben un tractament finalista.

Cadascun dels municipis metropolitans té un servei propi de recollida de voluminosos en funció de les seves necessitats. Normalment es basa en un horari de recollida establert o es pot concertar trucant a l'ajuntament del municipi corresponent. 

En els últims anys, es constata una tendència a l'alça de la quantitat de tones de residus voluminosos recollides al territori metropolità, la qual inclou tant la recollida específica dels municipis com les aportacions realitzades a les deixalleries metropolitanes.

Valorització energètica

La valorització energètica consisteix a recuperar energia a partir dels residus, ja sigui en forma d'energia elèctrica o en forma de combustible. Es pot recuperar energia a partir de residus a través de la seva incineració, recuperant-los en forma de combustible, a través de la digestió anaeròbia o metanització en plantes de tractament mecànic biològic o mitjançant la captació de biogàs en dipòsits controlats.

Incineració

La incineració és el procés a través del qual s'obté energia elèctrica mitjançant la combustió controlada de residus a temperatures molt elevades. Aquesta energia elèctrica pot ser utilitzada per a altres usos com per exemple la climatització (calor o fred) distribuïda en un sector urbà.

Combustibles derivats de residus (CDR)

Els combustibles derivats de residus (CDR) s'obtenen a partir de la selecció i el tractament de residus que substitueix un combustible fòssil.

Metanització o digestió anaeròbia

La digestió anaeròbia o metanització consisteix en la degradació de la matèria orgànica mitjançant microorganismes anaerobis i dóna com a resultat la producció de biogàs, una font d'energia renovable.

Deposició controlada

La fermentació de la matèria orgànica dipositada als abocadors genera metà i diòxid de carboni. Aquests dos gasos es poden captar amb un sistema de pous i aprofitar com a biogàs.

Altres tractaments

Hi ha altres mètodes de tractament tèrmic, com ara la piròlisi o la gasificació. La piròlisi consisteix a transformar químicament els residus en absència d'oxigen. En el cas de la gasificació el residu no es crema directament, sinó que es transforma en una mescla combustible gasosa mitjançant una oxidació parcial amb aplicació de calor.
 
La diferència entre la incineració i aquests processos rau en la presència d'oxigen. La incineració implica una combustió en presència d'oxigen, mentre que la gasificació es fa en absència o baixa concentració d'oxigen.
 
Avui dia la implantació d'aquestes tecnologies de tractament tèrmic és molt incipient i les plantes existents a Espanya són petites i estan dedicades a residus específics (plàstics, residus agrícoles...).

Deposició controlada

La deposició controlada és un tractament finalista que consisteix a abocar els residus en condicions de seguretat ambiental, és a dir, de manera que no puguin ser font de contaminació per a l'entorn. Els dipòsits controlats funcionen amb un sistema de bales de rebuig que minimitza l'impacte en el medi ambient.

Els residus dipositats sense tractament previ contenen part de matèria orgànica. Aquesta matèria fermenta i produeix biogàs (una barreja de metà, CO2 i altres compostos volàtils) i lixiviats (líquids resultants del procés de degradació). Tots dos poden suposar una font de contaminació. Per aquest motiu, els dipòsits controlats es construeixen per minimitzar-ne els impactes.

Per assegurar que els lixiviats no es filtren al sòl sense control i que no contaminen possibles aqüífers de la zona, s'impermeabilitza el terreny i s'hi incorpora un sistema de captació i tractament de lixiviats. Així mateix, per garantir que l'aigua de pluja no es filtra a l'interior del dipòsit i es barreja amb els lixiviats, hi ha un sistema de conducció d'aigües pluvials.

Per evitar l'emissió de metà a l'atmosfera, es col·loca un sistema de captació i aprofitament de biogàs. Per últim, els residus s'aboquen en cel·les aïllades per capes de terres compactades, de manera que queden adequadament confinats.

S'ha de dir també que la deposició controlada és un tractament regulat molt estrictament per la legislació europea, espanyola i catalana, i que els residus que s'aboquen han d'estar prèviament estabilitzats segons diversos paràmetres.

Els residus embalats, atès que s'han tractat prèviament, ja no contenen tanta matèria orgànica. Per això, pràcticament no emeten gas metà ni CO2. Tanmateix, per precaució, els dipòsits de bales es construeixen igual que els dipòsits controlats tradicionals.

TMTR

Taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR):

Tarifes, bonificacions i atenció al contribuent