Els vallesans reflexionen sobre la segregació dels polígons industrials, la creació de plans de barris i l'enfortiment de la UAB en el marc del PDU Metropolità

| Tema: tema_participació

El passat 29 d'octubre, a Cerdanyola del Vallès va tenir lloc el tercer debat ciutadà sobre el Pla director urbanístic metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, corresponent a l'àmbit territorial del Vallès, que aplega, a més de Cerdanyola del Vallès, els municipis de Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet i Sant Cugat del Vallès .

Procés participatiu PDU Metropolità a Cerdanyola del Vallès

Ca n'Altimira va acollir la jornada, en la qual van participar un total de 70 persones (un 77 % d'homes i un 23 % de dones, respectivament). Va comptar amb representants institucionals de l'AMB, membres del Servei de Redacció del Pla Director de l'AMB i tècnics municipals.

Just abans de les sessions de debat, Carles Cordón, alcalde de Cerdanyola del Vallès, i Jordi Sánchez, vicepresident de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l'AMB, van inaugurar l'exposició "Metròpolis de Ciutats".
El debat ciutadà es va desenvolupar en tres parts: una presentació de l'Avanç del PDU metropolità a càrrec de Xavier Mariño, cap del Servei de Redacció del Pla Director; una sessió de treball per taules temàtiques i una cloenda en què es van posar en comú tots els elements discutits.

Xavier Mariño va destacar, en la seva presentació, que el Pla respon a un model de desenvolupament urbanístic metropolità que ha de ser sostenible, eficient i cohesionat, amb la finalitat d'integrar la diversitat del territori en un projecte comú.
A la sessió de treball per taules es van tractar cinc temàtiques: infraestructura verda, cohesió social i habitatge, mobilitat, desenvolupament econòmic i social, i cicle de matèria i energia.

• Infraestructura verda: es va destacar la necessitat de regenerar i millorar la gestió de zones degradades del territori (abocadors, zones industrials en desús, rieres i aqüífers). En segon lloc, es va defensar el valor social i ambiental dels horts urbans, i es va determinar que requereixen una ordenació i una regulació més adequades per estar en consonància amb la xarxa verda del PDU metropolità. En aquest sentit, els participants van apostar per millorar les zones agrícoles i mantenir el mosaic agroforestal.

• Cohesió social i habitatge: es van remarcar les dificultats d'accés a l'habitatge i la necessitat d'habitatge assequible, amb 3 propostes destacades: destinar el 30 % dels habitatges de nova construcció a protecció oficial, rehabilitar els edificis ja construïts i millorar energèticament les edificacions actuals. . En aquest sentit, l'AMB porta a terme polítiques de conservació, eficiència energètica, accessibilitat i habitabilitat de les vivendes a través del Consorci Metropolità de l'Habitatge.
En aquesta taula també es va parlar de mesures per minimitzar la fragmentació provocada per les grans infraestructures de mobilitat i abordar la problemàtica de les urbanitzacions que es troben fora d'ordenació. Finalment, els plans de barris van sorgir com una solució perquè les intervencions urbanes es facin des d'una mirada integral i comptin amb la participació comunitària.

• Mobilitat: la demanda d'una mobilitat segura i integradora va ser la mesura més consensuada. Es va reflexionar al voltant d'una mobilitat sostenible i saludable, que posi les persones al centre i faci un ús social de l'espai públic. També es va posar en dubte el sistema radial actual i es va proposar una millora de la connectivitat entre els municipis.

• Desenvolupament econòmic i social: es va proposar una coordinació i governança més eficaç entre els municipis respecte als polígons industrials que es troben segregats. El potencial de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va ser un altre tema de reflexió: es va demanar una relació més estreta entre aquest centre i el territori, per aprofitar-ne valors com la innovació i el capital humà. 

• Cicle de matèria i energia: es va parlar de potenciar l'economia circular per tal que cada polígon busqui una simbiosi industrial en què els residus d'unes indústries esdevinguin matèria primera d'altres. En l'àmbit de la sostenibilitat, es va demanar la corresponsabilitat social de les indústries pel que fa als costos ambientals.

Documents relacionats