El Barcelonès Nord i el Baix Maresme demanen la preservació d'espais verds com Ca l'Enric, el replantejament de la C-31 i el potencial de Can Ruti en el marc del PDU Metropolità

| Tema: tema_participació

El passat 21 de novembre, a Badalona va tenir lloc el quart debat ciutadà sobre el Pla director urbanístic metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, corresponent a l'àmbit territorial Nord que aplega, a més de Badalona, els municipis de Montgat, Tiana, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet.

L'antiga fàbrica CACI (Compañía Auxiliar para el Comercio y la Indústria)  va acollir la jornada, en la qual van participar unes 100 persones. Va comptar amb representants institucionals de l'AMB, equips polítics dels municipis, membres del Servei de Redacció del Pla Director de l'AMB i tècnics municipals.

El debat ciutadà es va desenvolupar en tres parts: una presentació de l'Avanç del PDU metropolità a càrrec de Xavier Mariño, cap del Servei de Redacció del Pla Director; una sessió de treball per taules temàtiques i una cloenda en què es van posar en comú tots els elements discutits.

Xavier Mariño va destacar, en la seva presentació, que el "Pla respon a un model de desenvolupament urbanístic metropolità que ha de ser sostenible, eficient i cohesionat, amb la finalitat d'integrar la diversitat del territori en un projecte comú". Va afegir que "és un pla més per refer que no pas per fer, en el sentit que cal actuar sobre un territori ja força construït com és l'àrea metropolitana de Barcelona".

A la sessió de treball per taules es van tractar cinc temàtiques: infraestructura verda, cohesió social i habitatge, mobilitat, desenvolupament econòmic i social, i cicle de matèria i energia.

• Infraestructura verda: la contaminació de l'aire i del subsòl com a conseqüència de l'acció industrial va ser l'aspecte més comentat dins d'aquest àmbit. També es va demanar la preservació de zones amenaçades per projectes urbanístics, com Turó de l'Enric o el parc de Ca l'Arnús, així com la intervenció de les zones de marge o de vora entre municipis: espais actualment degradats i que poden esdevenir zones verdes.
• Cohesió social i habitatge: es va manifestar la necessitat d'inversió pública en la rehabilitació i millora d'alguns barris, així com programes d'acompanyament i suport a les comunitats de veïns. També es van reclamar més habitatges de protecció oficial de lloguer, la diversitat d'usos de l'espai urbà i l'existència de més equipaments.
• Mobilitat: el replantejament de les grans infraestructures de mobilitat i transport van ser l'eix conductor d'aquesta taula. Es va demanar la millora de la C-31, l'extensió de les línies L1 i L2 del metro i el desdoblament i soterrament de la línia R1 de ferrocarril. Es va valorar que el PDU metropolità aposti per prioritzar el transport públic amb una millora de freqüències, tarifes més reduïdes i més connectivitat entre els municipis. Finalment, també es va posar sobre la taula l'adequació, l'adaptació i el bon manteniment de les vies urbanes i interurbanes que afavoreixen la mobilitat sostenible, activa i segura en els seus diferents usos.
• Desenvolupament econòmic i social: la reserva del sòl per a activitats econòmiques va ser el denominador comú d'aquesta taula temàtica. Es va parlar del potencial de Can Ruti i de la dificultat d'accés al barri de Montigalà. Finalment, es va proposar establir més relacions entre l'àmbit Nord i el Maresme, posar en valor el potencial de la serralada de Marina i enfortir el teixit social per impulsar projectes supramunicipals.
• Cicle de matèria i energia: es va mostrar la preocupació pels abocaments al mar i, per això, es va proposar millorar les infraestructures de sanejament dels municipis. També es va demanar més eficiència en el cicle de l'aigua i introduir sistemes de separació de les aigües pluvials i residuals en les noves construccions.

Just abans de les sessions de debat, Alejandro Pastor, alcalde de Badalona, i Jordi Sánchez, vicepresident de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l'AMB, van inaugurar l'exposició "Metròpolis de ciutats", que ja han visitat més de 1600 persones.

Documents relacionats