"Instem la Generalitat que obligui les empreses subministradores a complir la Llei 24/2015 i al govern central a canviar el marc normatiu"

Front comú dels ajuntaments de Barcelona, Badalona i Sabadell, la Diputació de Barcelona, l'AMB, la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis, la Taula del Tercer Sector Social, l'associació Ecoserveis i l'Aliança contra la Pobresa Energètica per defensar i garantir els drets energètics a Catalunya.

Front comú de les Administracions, les entitats socials, ambientals i de la societat civil per garantir els drets energètics a Catalunya. En el primer dia del 2n Congrés Català de Pobresa Energètica, els Ajuntaments de Barcelona, Badalona i Sabadell, l'AMB, la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació de Municipis de Catalunya, la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, l'Associació Ecoserveis i l'Aliança contra la Pobresa Energètica han llançat un missatge clar i unànime "instem la Generalitat que obligui les empreses subministradores a complir la Llei 24/2015 i reclamem al Govern espanyol que canviï el marc normatiu per garantir els drets energètics perquè els drets energètics són un dret fonamental per a una vida digna".

"Volem que el Govern faci seure les empreses subministradores a negociar i a establir els acords i convenis necessaris per disposar del fons perdut que necessitem per a les persones en situació de vulnerabilitat energètica. Els ajuntaments no podem assumir el pagament de les factures amb diners públics", ha defensat Gabriel Fernández, regidor d'Acció Social de l'Ajuntament de Sabadell. "La Llei 24/2015 és una eina que funciona. A Barcelona, a través dels Punts d'Assessorament Energètic (PAE), hem atès prop de 50.000 persones en situació de vulnerabilitat energètica i hem aturat més de 10.000 talls de subministrament. Només amb la reducció de la potència que s'ha donat des dels PAE, les famílies s'han estalviat més de 110.000 euros. Hem avançat en pobresa energètica? Sí, però no n'hi ha prou", ha alertat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. "Fins ara, hem aconseguit que no es talli la llum a les persones més vulnerables, però un altre dels reptes importants és que les empreses subministradores condonin el deute de les famílies amb rebuts acumulats", ha defensat Maria Campuzano, portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica. "A partir de la Llei 24/2015, les empreses subministradores saben quin és el deute de les famílies, però no el faciliten als ajuntaments. La gestió és opaca", ha afirmat Lluïsa Moret, presidenta de l'Àmbit de Drets Socials de la Federació de Municipis de Catalunya.

Les entitats municipalistes i supramunicipals (Federació de Municipis de Catalunya, Associació Catalana de Municipis i AMB) han insistit en l'esforç que estan fent les Administracions locals, les més properes a la ciutadania, per assegurar els drets energètics. "Nosaltres hem de donar suport als ajuntaments i a les entitats socials que són les que estan a la 'trinxera', a primera línia amb les persones" ha explicat Jaume Collboni, vicepresident de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB. "Davant d'aquesta emergència, estem oferint una resposta massa reactiva i ens agradaria treballar de manera més proactiva", ha afegit David Saldoni, president de l'Associació Catalana de Municipis.

Un altre missatge unànime és la necessitat urgent de fer un pas més en les polítiques d'abordatge. "A Catalunya, hi ha més de 400.000 persones que no poden mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada. La pobresa energètica és pobresa i requereix un abordatge conjunt, integral i coordinat amb tots els actors", ha afirmat Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector Social. "El bo social tèrmic és una mesura més per lluitar contra la pobresa energètica, però no és la solució definitiva", ha matisat Àlex Pastor, de l'Ajuntament de Badalona, i des de l'Associació Ecoserveis, la seva presidenta, Marta Garcia, ha recordat que "totes aquestes accions d'assessorament energètic, ajuts econòmics i altres iniciatives de protecció a les persones en situació de vulnerabilitat han contribuït a pal·liar moltes situacions de pobresa energètica, però no són suficients. Cal que impulsem mesures valentes que afectin directament les causes de la pobresa energètica", ha avisat Marta Garcia, presidenta d'Ecoserveis. "Nosaltres no tenim competències per legislar en matèria energètica, però sí que podem fer pressió perquè aquelles Administracions que les tenen puguin influir en el preu de l'energia perquè aquest sigui just i assequible", ha assegurat Meritxell Budó, vicepresidenta segona i presidenta de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de la Diputació de Barcelona.

En defensa dels drets energètics

En aquesta edició, el 2n Congrés Català de Pobresa Energètica se centra en les causes que agreugen la pobresa energètica i en la situació actual dels drets energètics en l'àmbit social. Les principals causes són el preu de l'energia (en els últims 10 anys, les factures energètiques i de l'aigua s'han encarit un 40% de mitjana), la qualitat dels habitatges (més del 50% del parc d'habitatge a Espanya estan construits sense criteris d'eficiència energètica) i la situació socioeconòmica i els ingressos de les famílies (174.300 llars catalanes no tenen cap persona perceptora d'ingressos, segons dades d'EPA).

L'objectiu del congrés és millorar la prevenció i la gestió de la vulnerabilitat energètica i avançar en la recerca de solucions efectives, a curt i mitjà termini, reforçant les estratègies d'acció conjuntes des de l'àmbit local.

Al 2n Congrés Català de Pobresa Energètica hi participen més de 100 ponents que analitzen, debaten i reflexionen al voltant de la pobresa energètica i els drets energètics des de diversos àmbits: l'energia com a dret; gènere i pobresa energètica; estratègies per a l'apoderament energètic; iniciatives que es porten a terme des del món local i el sector social per defensar el dret a l'energia i donar suport a les persones; protecció jurídica dels consumidors en situació de vulnerabilitat; els riscos associats a les llars vulnerables energèticament, o les situacions de pobresa energètica que encara estan ocultes, entre altres continguts.

Com a novetat, durant els dos dies del congrés hi ha una carpa que inclou un Punt d'Assessorament Energètic, obert a la ciutadania, i informació específica en drets energètics. Per tant, les persones interessades poden venir a les Cotxeres de Sants amb les seves factures i ser informades i assessorades per personal tècnic especialitzat. Tota la informació i el programa a: www.congrespobresaenergetica.cat.

Documents relacionats